Molt amablement, l’amiga
Pilar Masip m’ha convidat a presentar aquesta exposició, que és la primera que fa al Casal de
Vallromanes, per això avui és un dia molt especial per a ella i per a tots nosaltres.
No cal presentar la Pilar, tots la coneixem. És un luxe per al nostre poble poder tenir artistes com ella, que s’inspiren i treballen aquí, enriquint així el nostre patrimoni cultural.
L’any 2000 (fa 8 anys, com passa el temps!), ja vaig tenir el gust presentar “El llenguatge de la terra” a
Can Xerracan de Montornès, on la Pilar exposava algunes obres presents (“la serra” i “punt de mira”). Aleshores, vaig dir que les seves creacions “ofereixen pau, equilibri i reconciliació amb la natura”. NATURA. Aquesta és la paraula clau que defineix la seva obra. L’exposició s’anomena
MACRONATURA, que també és el títol d’un dels quadres. L’art de la Pilar brolla de la natura, és natura, natura que ha esdevingut obra artística gràcies a la seva mà.
Estem davant de 9 escultures i 16 quadres que condensen el seu univers personal ple de sensibilitat i sensualitat. Trobem materials diversos (còdols, marbre, ferro, fusta, vidre, pintura, tinta...) tractats amb tècniques diverses (collage, gravat, esmalt…) tot aprofitant les últimes innovacions, com ara la fotografia aplicada a la pintura.
De primer, ens rep “una mar tranquil·la” que, mitjançant les formes de la pedra, aconsegueix transmetre’ns el moviment de les onades. L’horitzó marca el límit entre la marina i el cel rogent; paisatges de sorra, la força dels blaus, arbres fossilitzats, fulles que cauen, la pedra fàl·lica i la nostra estimada Roca Foradada…
Són obres dels últims anys, fites que marquen l’evolució del treball creatiu de la Pilar; sempre investigant, sempre buscant noves maneres d’expressar la bellesa, una bellesa materialitzada, feta de formes i colors, textures i perspectives inèdites.
Contempleu les obres sense pensar-les. Contempleu-les i deixeu-vos endur per la màgia de cada peça, mireu-la des d’angles diferents per a descobrir totes les cares del misteri. Hi ha un fil conductor que uneix el cel i la terra, el sol i la lluna, el passat i el futur, el cor i el cervell. Hi ha un missatge que s’oculta rere cada tela, un poema visual en cada escultura…
La Pilar és l’alquimista que ens ofereix el seu or -pur, brillant, riquíssim- després d’hores i hores de treball ocult en el seu estudi vallromaní.
Adoro els núvols blancs, magnànims, que ocupen el cel amb les seves filigranes inquietes, formes incessants que dibuixen i desdibuixen somnis infantils, perfils sobre el blau més nítid trenat amb ombres grisenques que contrapunten l'espai amb divinal majestuositat, esquitxos esfilagarsats, monuments impossibles.
He plorat. Us juro que he plorat. M'he emocionat tant que no em surten les paraules. Situat a la cantonada de Fontanella amb Via Laietana (on estava la Telemontilla sense emetre-ho en directe), he vist com la Manifestació ocupava TOTA la Via Laietana com un riu immens fins al mar! Després he anat cap a Plaça Catalunya. Estava a vessar. Hi havia gent que encara no s'havia mogut de lloc quan la capçalera ja feia més d'una hora que caminava. La nit ha arribat amb una apoteosi d'estelades i crits d'INDEPENDÈNCIA.
Qui ens esporgarà l'Esperança?
