Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris refranys. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris refranys. Mostrar tots els missatges

8.6.11

Núvols i cireres


De vegades no és fàcil saber quan has d'acomiadar-te d'un lloc o d'una persona. Sovint la rutina, la comoditat o la por pesen més que l'esperit d'aventura que t'empeny devers noves dimensions en el camí del progrés personal.

Hom sol arguir allò tan suat del Better the devil you know than the devil you don't. Però jo discrepo. Estic més d'acord amb el poema d'Hermann Hesse:
Es muss das Herz bei jedem Lebensrufe bereit zum Abschied sein und Neubeginne... Nur wer bereit zu Aufbruch ist und Reise, mag lähmender Gewöhnung sich entraffen.


La vida està feta d'etapes, de portes que s'obren i que es tanquen, d'esglaons que ens condueixen cap endavant i cap amunt. Tot acabament és un nou principi. No és bo aferrar-se ni encadenar-se si el que volem és créixer. Som pelegrins, viatgers que avancem amb la motxilla cada cop més buida de coses materials.

Tanmateix reconec que trobaré a faltar aquest apartament que m'ha acollit durant els darrers 20 mesos. M'havia acostumat a la seva llum i al seu horitzó.

5.10.07

L'affaire Peri Rossi

El 12 de març de 2005 vaig conèixer personalment Cristina Peri Rossi. Sobre aquesta trobada vaig escriure un post a TdQ: Peri Rossi a la Casa Bruna. Aquí teniu la dedicatòria que em va fer:

La Peri Rossi fot 35 anys que viu i treballa a Catalunya. No estic d'acord amb Víctor Alexandre quan afirma que el seu és un cas d'impotència intel·lectual. En absolut. Es tracta de quelcom encara pitjor, d'una decidida voluntat anticatalana, d'una manca de respecte per la cultura del país que t'ha acollit durant tots aquests anys. No li costava gaire fer un petit esforç i expressar-se en la nostra llengua; però no, ella ha persistit en el seu monolingüisme refractari. No és un bon exemple. Almenys Montilla ho intenta, i l'home se'n surt; amb l'eximent que Montilla no és un lletraferit com aquesta escriptora barruda que ara va de víctima brandant manifestos signats pels seus amics. El que necessita Catalunya són més montilles i menys peri rossis. Mentrestant, deixeu que bordin els gossos espanyolistes. Com més por té el ca, més lladra...

26.9.07

Esbraonament

Ho escriu Homer a l'Odissea (al capítol de la presentació d'Ulisses als feacis) i ho tradueix Riba divinament:
Car no hi ha glòria més gran per un senyor, a la vida, que allò que amb els seus peus i amb els seus braons acompleixi.
Si diumenge feia el cim, avui encara en pateixo les conseqüències: una dolorosa ressaca muscular que els castellans anomenen agujetas. La denominació científica és DOMS (Delayed Onset Muscle Soreness). En català hi ha gent que diu "agulletes" o "tiretes", però és incorrecte.

Gabriel Bibiloni va dedicar un post a la qüestió: Alguna barbaritat lingüística més? Segons el lingüista mallorquí, l'alternativa catalana a les agujetas castellanes seria esbraonament. Alguns proposen també cruiximent. Ambdues opcions m'agraden (la primera és més mallorquina i la segona més valenciana). Esbraonar-se és perdre el braó, el vigor, fatigar-se en alt grau. A mi els braons que més mal em fan són els braons de les cames, o sigui, de genoll en amunt; també el talons d'Aquil·les i els músculs bessons; sobretot quan pujo o baixo escales...

Vaig acomplir el somni de fer el cim de Catalunya amb els meus peus i amb els meus braons, però vet aquí que ara estic esbraonat... Tanmateix, com diuen també en castellà: Sarna con gusto no pica. ¿Sabeu quina seria la traducció d'aquest refrany al català?

16.6.07

VALLROMANES 16.6.07


Primer fem una mica de memòria…

A les Municipals 2003 la forca “guanyadora” fou CiU (+ iVall) amb 386 vots (4 regidors), seguida d'ERC (3 regidors) i PSC (2 regidors). Aleshores, els "perdedors" es van ajuntar per a formar govern, i així és com Violant Mascaró esdevingué alcaldessa, efímera alcaldessa fins que fou censurada.

El mateix procés de formació de majories s’ha produït al Parlament de Catalunya on els tres partits “perdedors” (PSC+ERC+ICV) han pactat el Tripartit I i II deixant CiU a l’oposició malgrat ser la força “guanyadora” de les eleccions.

Legal, legítim i representatiu

Tot plegat, d’acord amb l'aritmètica dels sistema democràtic vigent, és ben legal i legítim. Si tu ho vas fer fa 4 anys en aquest mateix poble i ho segueixes fent a l’actual govern de la Generalitat, per què no ho podem fer els altres? A què ve tanta enrabiada i tants escarafalls? O és que només estàs a favor del sistema quan beneficia els teus interessos?

A més, en aquest cas, CiU + iVall sumen 474 vots (88 més que al 2003 i 127 més que ERC), és a dir, el 46,29% dels vots emesos. Per tant, la representativitat d’aquest nou govern està fora de qualsevol dubte atès que suposa un 12,4 % més que ERC (33,89%). El pacte entre CiU i iVall permet la governabilitat del nostre municipi i respon a la voluntat de la majoria dels vilatans.

Qui sembra vents, recull tempestats

MxV-ERC faria bé de reflexionar sobre les causes que l’han portat fins aquest atzucac. El seu característic modus operandi, la seva actitud sistemàticament agressiva carregada de crítica virulenta i destructiva, sovint basada en mentides i demagògia barata, entre el victimisme i el patetisme, només ha servit per atiar la crispació i dinamitar tots els ponts de diàleg amb la resta de formacions de manera que (talment el PP) s’han quedat aïllats políticament. Així no es pot anar pel món. S'ho han jugat al tot o res i els ha sortit RES (3+3=6 / 5+0=0). Aquest estil kamikaze de fer oposició és el que ara els condemna a seguir opositant 4 anys més. I no es tracta d'aspirar a la majoria absoluta, sinó de tenir menys rauxa i una mica més seny, perquè la política no és un show on tot s'hi val a qualsevol preu. Tanmateix sembla que no han après la lliçó i segueixen amb la seva dinàmica obtusa que els porta a escriure bajanades com aquesta: "iVall i CiU pacten prendre l’alcaldia a MésxVallromanes-Esquerra". Perquè et prenguin una cosa primer l'has de tenir!!

Estabilitat, honestedat, compromís i treball

Des de la seriositat i la moderació, el nou govern de Vallromanes garantitza l’estabilitat necessària per a poder desenvolupar un programa consensuat. L’anterior legislatura CiU+iVall ja van demostrar que les promeses electorals no són brindis al sol, sinó realitats tangibles: l’escola nova, el nou casal, l’ampliació de l’escola bressol, el web, la ràdio, el POUM, el carril bici, i un llarg etcètera. Aquest és i ha estat sempre el nostre compromís: treballar per a millorar la qualitat de vida de les vallromanines i els vallromanins, amb il·lusió i honestedat; perquè Vallromanes es mereix el millor.

ENTRELLUM us desitja una bona legislatura!