Fulls de ruta

La davallada de CiU és imparable. Caldria que CDC es des-pujolitzés del tot i que trenqués ipso facto la federació amb UDC (des-duranització). Tot i així, dubto que se'n sortís. El seu destí és tan minimalista com el del PSC. Partits que són història.

La força que empeny és ERC i, en general (aquí i a Espanya), les noves esquerres sorgides del descontentament social arran de la crisi i de les corrupcions de la casta partitocràtica. Assistim (som protagonistes!) d'un canvi d'època que comportarà un canvi de règim. Serà una lenta revolució democràtica o, com diria Xirinacs, demòtica. El procés d'independència forma part d'aquest cabal regeneracionista. Nous temps i noves maneres.

Si ERC vol que, més enllà de l'estafada convergent, el procés tingui continuïtat; si ERC vol liderar el procés perquè sigui viable, cal que es posi a treballar des de la realitat i amb la realitat, amb els poc agraïts materials que té a disposició i pensant en el pes de la gran responsabilitat que haurà d'assumir més d'hora que tard. (SS)

La renovació que va fer ERC en el seu moment va ser una jugada magistral. N'hauria de prendre nota CDC. Els artífexs del Tripartit (Carod, Benach, Ridao, Vendrell, Puigcercós...) van deixar pas als Junqueras, Bosch, Terricabras... Van apostar pel nivell intel·lectual i per un tarannà que els portarà, sens dubte, a la victòria. El President Mas està amortitzat i l'hora de la veritat s'acosta. La realitat no seran flors i violes. La responsabilitat històrica és immensa. Hem de fer pinya tots en la mesura de les nostres possibilitats si no volem que el castell faci llenya. Necessitem els millors efectius per a la batalla decisiva. Deixant de banda els partidismes (consti que jo mai he votat ERC), hem d'estar disposats a lluitar per l'alliberament nacional, no solament amb manifestacions multitudinàries d'un sol dia (que estan molt bé), sinó amb un compromís ferm i decidit, esmolant ben bé les eines per tal de segar cadenes. Parlo de desobediència civil. Parlo de sacrificis reals, no pas de diades festives. Com deia Xirinacs (disculpeu el meu xirinaquisme, però en Xiri és un far que ara ens fa més falta que mai): La independència no es demana, es pren. Per això, em sembla ridícul apel·lar a la legalitat de l'estat espanyol.

Mutilaran el Pi, atacaran la Porta, decapitaran estàtues, segrestaran i sodomitzaran la Moreneta... Això rai. Només demostra impotència. Empaiten els símbols i els tòtems (ens agradi o no, Pujol ho era) amb la intenció de desmoralitzar-nos. Després ens collaran ben collats en la cosa fonamental de la qual depenen totes les coses: els calés. La Generalitat està al caire del col·lapse econòmic. T'escanyo i, a continuació, vinc a "salvar-te" (intervenció de l'Estat). És allò del bomber-piròman. No vindran els tancs, no patiu. Vindran els interventors, els auditors, els funcionaris espanyols que "posaran ordre" al desgavell financer de la nostra manirrota autonomia, víctima de la corrupció pujolista etcètera etcètera... Ells també tenen un "full de ruta": balances fiscals manipulades, #PujolEnsRoba, tanco l'aixeta i col·lapse, España salva Cataluña del desastre... I encara els haurem de donar les gràcies.

Torno a les preguntes bàsiques: Podem comptar amb tu? Què estàs disposat a donar? (perquè no ens regalaran res) Ets conscient que això va de debò?                 

Cui prodest

Avui comença el mes de juny. Deixeu-me aprofitar la calma dominical per a fer unes reflexions a l'entorn del que ha succeït a BNA aquesta darrera setmana tràgica de maig. 

Fa sis mesos, l'exdiputat imputat ciutadà Cañas va profetitzar que ens muntaria un "Ulster que os vais a cagar". L'Ulster ja ha arribat mitjançant una decisió inexplicable de l'alcalde convergent Trias i la inestimable col·laboració dels "antisistema-okupes". La paradoxa inicial consisteix en aquesta sospitosa sintonia entre l'extrema dreta i l'extrema esquerra per tal de perjudicar els interessos de Catalunya. Perquè, no ens enganyem, la clau per entendre el que està passant és preguntar-se qui se'n beneficia (Cui prodest). La resposta a aquest interrogant ens ajudarà a esbrinar els fets i els objectius.

L'anomenat "Procés" (fa 100 anys que un jueu de Praga escrivia una obra titulada així, que potser ens convindria rellegir per tal de dilucidar els esdeveniments kafkians que ens han "caigut" a sobre) anava la mar de bé: la premsa internacional en parlava a bastament, totes ens ponien, el guió de l'ANC se seguia de forma impecablement pacífica i democràtica. Tot flors i violes fins a l'endemà de les eleccions europees. Els resultats del 25M van encendre totes les alarmes i es va activar un dels plans preparats pels serveis d'intel·ligència espanyols. Els tímids intents de promoure la violència a Catalunya (plantofada navarresa, crema de bandera espanyola a Terrassa, etc.) havien fracassat fins al punt de resultar irrisoris. Calia fer-la més grossa. Tot estava previst i era una qüestió de temps.   

Fins ara, els turistes em preguntaven sobre el tema de la independència i jo, amable i didàctic, els en feia deu cèntims. Aquest matí, un turista m'ha preguntat: Què està passant a BNA? Aleshores m'he adonat que l'objectiu de l'enemic havia reeixit. Miro els diaris internacionals, i els espais que abans s'omplien parlant del Procés ara són okupats pels avalots que pateixen els carrers de BNA. El mateix val per a les converses, tertúlies televisives o radiofòniques. És a dir, la cortina de fum de la violència ha tapat la llum diàfana del Procés. Aparentment, una cosa no té res a veure amb l'altra, atès que els okupes incendiaris no branden cap estelada, però no badeu, amics, no badeu. Anem amb el lliri a la mà i fem volar coloms massa de pressa. Diem blat abans d'hora i no som conscients que l'enemic no dubtarà a emprar els mètodes més sibil·lins i abjectes per tal de fer-nos encallar. Espanya es juga la supervivència econòmica.

Aprofitant l'avinentesa, les forces d'ocupació de l'estat han pres posicions a casa nostra. En el memorial que el Conde-Duque d'Olivares va escriure per a Felip IV (aviat tindrem Felip VI), diu: 

"Hacer que se ocasione algún tumulto popular grande y con este pretexto meter la gente..."

La gente que han metido són aquests: 1 - 2 - 3  Amb quin permís? Amb l'excusa de protegir a qui? Continuaran els avalots? Hi haurà més kale borroka? Seguiran desprestigiant els Mossos? Suspendran l'autonomia? A qui beneficia tot plegat? No cal tenir cap màster per a saber la resposta. A qui perjudica? Al Procés. Si la paraula VIOLÈNCIA queda associada a BNA i, de retruc, a Catalunya, cagada l'habemus. El món rebutja això. Em temo que el CNI està fent bé la seva feina, i el més calent és a l'aigüera. Abans del 11S la troca s'embolicarà i arribarem al 9N amb els pixats al ventre... Tot són "provocacions" gens innocents. Forces d'ocupació, violència de falsa ensenya, emmascarats sense identificar... Fa tanta pudor que es torna irrespirable. Els interessa emmerdar-ho encara més. Que hi hagi sang i morts. Llavors, l'estat podrà actuar per a "defensar-nos"... Pilleu? 

M'aturo aquí, que fa bon dia i vull menjar cireres Summit a Ceret. Espero que la tramuntaneta no vagi a més.

     

O ara o mai

A hores d'ara l'escenari no pot ser més clar. CiU i ERC estan obligats a entendre's per a tirar endavant la voluntat que el poble català va expressar a les urnes el 25N. Sr. Mas i Sr. Junqueras: Volem la INDEPENDÈNCIA i vostès són els que ens han de representar, que per això els paguem els sous. Si no ho fan, seran uns traïdors i els substituirem per uns altres.

El Sr. Duran és un botifler. Fa trenta anys que viu de la política i mai ha tingut pebrots de presentar-se sol a unes eleccions. El Sr. Duran ha de ser jubilat sense contemplacions. Per inútil.

Catalunya està en fallida perquè Espanya ens ha escanyat fins a l'extenuació. Per acabar-ho d'adobar, ara volen rematar la llengua. #Wertgonya. No passaran. Només hi ha una sortida: INSUBMISSIÓ TOTAL. Ni som espanyols ni acatarem les seves lleis genocides.

Ens toquen allò que ens fa més mal: els calés i la llengua. Lladres. Malparits. No tenen fre ni prudència. Continuarem sent mesells com sempre, callarem i ens agenollarem...?

Si algú encara no s'ha adonat que això és una guerra, que es tregui les lleganyes dels ulls i els obri de bat a bat.

O tot o res. O ara o mai.   

Maximalisme?

Però el gran problema serà a Catalunya, perquè la sentència suposarà que una colla de 10 jutges, quatre d’ells ja fora de termini, poden tombar una llei aprovada per tres cambres legislatives i confirmada en un referèndum popular. A Madrid, el tema no els amoïna, perquè ja semblen donar per descomptat que els partits catalans prosseguiran amb la seva particular cerimònia de la confusió que acabarà amb uns quants discursos i cap acció concreta.

Serà així? Del que no hi ha dubte és que José Montilla no té autonomia ni capacitat de lideratge per modular una resposta catalana clara i creïble. Dins del govern, ICV i ERC són partidaris d’una resposta contundent, però estan paralitzats per la por: saben que elevar el llistó de la reivindicació podria portar al final del Tripartit 2 i a unes eleccions de resultats desfavorables. I tampoc CiU no està donant un missatge clar de què és el que cal fer: Artur Mas sembla convençut que en té prou amb els errors de l’adversari per ser president l’any que ve. Potser té raó, però compte: el 13 de Desembre es dia de consultes sobiranistes, i seria un error deixar el monopoli de la resposta al TC al maximalisme independentista.

(Editorial de Catalunya Oberta: La sentència, imminent)

Els partits que tenim no estan en condicions de respondre a res perquè formen part del problema. Falla el sistema. La resposta ha de venir de la societat civil o d'un nou partit que no tingui res a veure amb els actuals, és a dir, una formació que defensi les llistes obertes, limiti la temporalitat dels càrrecs, lluiti realment contra la corrupció i proclami sense embuts la independència. Maximalisme? No pas. O anem per aquí o tenim els dies comptats. Catalunya kaputt. Només podrem sobreviure si ens desempalleguem d'Espanya i del seu colonialisme escanyador. Ella que es quedi amb la Constitución, el Borbón y el superjuez Garzón, que nosaltres farem via pel nostre compte. Aquesta dependència ens vampiritza i ens afebleix cada dia més. No, no és maximalisme, sinó pur instint de supervivència.

No podem tapar-nos els ulls davant l'evidència

Europe's changing

DUI

El tema del programa? Que el bombin! N’hem de tenir, però que no sigui raó d’enfrontaments per res del món. Tothom sap que el nostre programa és a) Declaració Unilateral d’Independència (DUI) i b) Regeneració Democràtica (RD). Vacunem-nos, doncs, contra la discrepància estripadora que tant de mal ha fet al catalanisme i que tan bé li va a Espanya. (Toni Strubell)

Això de les sigles DUI m'ha arribat al cor (no puc dir úter perquè sóc mascle). Compte, perquè si canviem l'ordre de les vocals surt DIU (dispositiu intrauterí), un estri que s'usa per tal d'evitar la concepció. Compte, dic, perquè tot plegat no resulti estèril. Jo desitjo i somio que aquesta unitat que demanes sigui efectiva i fructífera. No un DIU (que també rima amb CiU), sinó un DUI. Endavant!

PSOE i ERC contra RCat

Congrés de Convergència en directe (2)

Diumenge 13 de juliol de 2008

13:13 Em vaig saltar el dissabte. Els debats i les esmenes de les ponències m'avorreixen. A més, va ploure i no volia mullar-me amb la moto. Avui és diumenge i fa un dia preciós. Gens de trànsit, una fresqueta agradable, un aire net, un cel nítid... Sempre hauria de ser diumenge l'endemà de la pluja.

13:48 Un sandvitx vegetal i una Coca-cola petita per 9 € és una clavada important. Estic a l'Espai 2.0 parlant amb Miquel Manel Molina Manzano, regidor CiU de Santa Coloma. Nascut a Almería, porta aquí 51 anys. Es considera català per les quatre bandes. Va ser president de l'associació de comerciants. L'any 96 va entrar a CiU gràcies a Felip Puig que li va obrir els ulls. Diu que és "un treballador de la política" i amb 53 anys encara té tots els seus ideals sencers. M'ensenya la medalla de la Hermandad del Rocío. Cristòfol (que ens acompanya) diu que en Miquel Manel és un prototip de moltes coses i una esperança de futur per aquest país. Cal fer el pas de la barretina i l'espardenya a la nova realitat social fruit de la immigració...

15:24 He entrevistat Roc Fernandez a la sala de premsa de CDC. Estic pujant el vídeo al YouTube. En Roc i en Jordi Romeu són els responsables de tot el tinglado de l'internet convergent (pàgina web, videoblog, etc.). Els felicito per la magnífica feina que estan fent.



Ara és l'hora de dinar i la majoria de la gent ha sortit a fora. Des dels finestrals de l'Espai 2.0 tinc una bona vista del camp del Barça i de la muntanya de Montjuïc. Puc veure el Palau Nacional, el Palau Sant Jordi amb l'antena d'en Calatrava i, ran del cementiri, un petit pany de mar, avui d'un blau paradigmàtic. Pins, avets i palmeres emmarquen l'agradable panoràmica. També hi veig l'edifici de la facultat de filosofia on vaig estudiar els tres últims cursos de la carrera (1984-1987). Quants records! Acaba d'arribar un altre blogger, en Quim Fernandez, que tecleja amb fruició.


16:54 Mentre estic arrepapat i descalç al sofa Chill out (el coixí gran de color fúcsia és una canya), arriba la Carme-Laura Gil i em diu: "Toni, només et falta l'harem...". Jo li dic: "Doncs posa-t'hi tu i a veure si després se n'afegeixen més...". Estem una bona estona xerrant sobre el Congrés i la situació general del país. Cristòfol ens fa unes fotos:

17:48 Ja m'he situat a la zona de premsa de la sala gran, al final, al pis de dalt. Tinc una bona perspectiva i un endoll al costat (això és fonamental). Esperant la sessió del Plenari. La gent va omplint la sala.

18:03 Pel Twitter descobreixo que a la sala hi ha Saül Gordillo, Vicent Partal i López Tena. Crits de Mas President!!! Pere Macias llegeix la llista de convidats. Proclamació dels resultats. Els escollits van pujant i ocupen els seus llocs respectius. Carles Campuzano, Albert Batalla i Josep Rull són molt aplaudits. Entre el públic també hi són Mikimoto, Eliseu Climent, Joel Joan, Héctor López Bofill... Macias segueix llegint noms dels més votats. Ara per comarques. Canvio la connexió wifi pel meu 3G de Vodafone. Més convidats... Albert Ribera de Ciutadans! Joan Ridao. Joaquim Nadal. Ara pugen l'Oriol Pujol i l'Ignasi Guardans. Record per la mort de la mare de Xavier Trias. Tinc el locutor de TV3 aquí a la vora emetent en directe. Urkullu. Pelegrí, Espadaler... d'Unió. I la Núria Feliu que no podia faltar.

18:37 Cloenda. Felip Puig. Emoció i gratitud. Estimant Catalunya vaig descobrir Convergència. Artur, seré lleial a la teva confiança. Sóc al vostre servei. Hem fet un gran Congrés. Nosaltres hem tornat a sumar. Confiança compartida. Madí rep aplaudiments. Tampoc hem fet un Congrés d'oposició al Tripartit, sinó d'alternança. Tampoc hem trencat amb Unió. Més força per al catalanisme de casa nostra. La primera força catalanista d'aquest país. Crítica als sociates que volen convertir Catalunya en una província espanyola. Apostem per la sobirania plena. Felip inflama l'auditori. Ni baralles internes ni derives radicals. Ai las, més Convergència que mai. Hem renovat l'equip. Tinc gana i necessitaria una ampolleta d'aigua. Guanyarem les properes eleccions al Parlament. Mas President!!! El futur depèn de nosaltres. Centralitat. Predicar amb l'exemple. El partit al servei de la gent del país. La prioritat ha de ser Catalunya. Pluralitat interna. Gran obertura ideològica. Propostes útils als nous temps. Màxim comú denominador: la construcció nacional de Catalunya. Pal de paller dels anys 80, Casa Gran del segle XXI. Tothom hi cap. Ser ben vius per a una societat viva. Lluita contra la desafecció política. Un partit més obert, que creix, més fort, amb més complicitats. Retorna la il·lusió per a Catalunya.

18:57 Artur Mas. CDC ha fet un gran Congrés com correspon a un gran partit. Gràcies a tots per estar al peu del canó en un moment difícil de la història de Catalunya. Construir en comptes de criticar. No preguntis què pot fer el teu país per tu... Kennedy dixit. Nosaltres volem fer alguna cosa pel nostre país. Pujol més de 50 anys al servei d'aquest país. Trucada d'en Pujol cada campanya: "Mas, digue'm què he de fer". La prova dura d'haver guanyat i no poder governar enforteix Convergència. No hi ressentiment ni revenja. Més forts i el nostre partit es respecta més a ell mateix. Més units perquè som més i fem una aposta renovada per treballar junts. Més diversitat interna que ens fa més forts a condició que ningú no vulgui imposar res. És possible entendre's si el projecte col·lectiu passa per davant de les aspiracions personals. La Unió fa la força. En aquest Congrés Convergència fa la força. Diversitat no vol dir dispersió. Unitat d'acció de cara al país. Més preparats, aprendre dels errors, proposar solucions, amb actitud d'innovació, i això comporta un risc. Idees per a remoure el país, renovar el catalanisme, un Projecte amb majúscules. Exemples: Educació (el debat no és escola privada o pública, sinó escola de qualitat o no). Immigració (Corbacho ara diu el que Convergència ha dit fa una pila d'anys). Espanya (ens acusaven que no sabíem fer pedagogia, que quan gorvenessin uns altres tot aniria millor... i mireu com estan les coses). Nosaltres no acusem ningú de victimisme. Cal negociar amb qui sigui per a treure el millor resultat per a Catalunya. "Que n'aprenguin!", crida una persona del públic. Moment d'urgència (no emergència) nacional. Triple amenaça sobre teixit productiu, benestar i identitat. És urgent reaccionar. Clima de desencís. Aquest país té actius, gruix i gent suficient per a sortir-se'n. Aquesta reacció només pot venir del catalanisme. No vindrà de l 'espanyolisme, que ens vo afeblir. Tampoc de les dretes i les esquerres (excusa de les cúpules dels partits per a ocupar el poder). Amb carnet o sense carnet, tots podem participar en aquest projecte. LCGdC no es pot fer sense Convergència. Catalunya s'escriu amb C de coneixement, creativitat, cohesió, catalanitat... Si el Constitucional ens tomba l'Estatut ens les tindrem. Roina cap a Catalunya. L'ànima del poble català. Les terres espirituals. Hereus d'un llegat mil·lenari. Som baules d'una cadena. La catalanitat és un pòsit cultural, una manera de ser i de fer. Tenim menys estat però no som menys nació. I tenim dret a projectar-nos al món. Mas s'emociona. Anècdota: la seva filla gran ha estat a Anglaterra treballant en una cafeteria i vivia en una casa amb altres hostes anglesos a un dels quals després va escriure en un SMS dient "estic orgullosa d'haver-te explicat how great is our nation". De Pau Casals a la filla de l'Artur. Aquesta és una nació que pot donar exemple al món. S'està quedant afònic. Dues condicions bàsiques: un país que els catalans es facin seu i que sigui respectat a fora. Ens hem de fer respectar. Està a la nostra mà. Raimon Galí, parlant de com som els catalans: donem moltes primaveres i poques vegades arribem a l'agost. Pluralisme enriquidor, els fils del teixit, textura interna, la manera d'estimar. Els partits política son la manera de pensar el país. Però més que pensar, sobretot sobretot sobretot estem plantejant una manera d'estimar el nostre país. Fi. Els Segadors...

Dubtes?
Congrés de Convergència en directe (1)
Declaració de principis

Dubtes?

Casa Gran, sobiranisme, dret a decidir, patriotisme, país, nació, il·lusió... Paraules.

Sovint dubto... ¿Vols dir que la blogocràcia no és un miratge? Un blogaire és solament un blogaire. 100 blogaires són solament 100 blogaires. 1000 blogaires són tot just 1000 blogaires... Ben poca cosa dins l'oceà de la societat real que res no sap de blogs ni de ciberactivismes...

Sovint dubto. Dubtar no em fa més savi.

Congrés de Convergència en directe
Declaració de principis

Congrés de Convergència en directe (1)

Divendres 11 de juliol de 2008

16:19 Ja sóc al Palau de Congressos. Després de passar per l'infern dels túnels de la Ronda de Dalt (un infern literal per als motoristes), s'agraeix un bon aire condicionat. Només entrar m'he trobat Roc Fernandez. A la part de baix he vist Carles Puigdemont que estava amb el seu portàtil. Ja estic acreditat i connectat al wifi. A la meva vora Rubèn Novoa i Marc Pallarés. També Carles Campuzano. Han passat passejant l'Artur Mas i en Felip Puig. La gent va omplint el hall. Molts bloggers acreditant-se. La Montse Candini també està amb el seu portàtil. Acaba d'arribar José Rodriguez (amb pantalons de pana!) Al costat tinc la Marta Puig Ventura intentant connectar al wifi el seu MacBook Air.

17:04 Ja ens hem instal·lat a l'Espai 2.0 que resulta ser el bar del Palau de Congressos. Saludo Marc Vidal, Saül Gordillo i Carme- Laura Gil. David Madí i Carles Puigdemont ja són al seu lloc. Comença la taula rodona.

Com que s'han posat a contrallum, la foto és com és. Ara Madí està presentant els ponents. (Aquí una foto millor)

Saül Gordillo comença fent una dura crítica a la catosfera política perquè és massa sectària i els blogs de molts polítics són previsibles i s'abandonen l'endemà de les votacions. Entre el públic hi ha molts blogaires (més de 70). Ara Saül parla de la campanya d'Obama. A Catalunya la catosfera és molt ciberactiva. Els blogs són el pal de paller de les eines 2.0. Hi ha molt soroll de fons. Saül s'ha rapat el cabell a l'u. Benvingut al club! Ara cita polítics convergents que s'han pujat al carro de les noves tecnologies: Campuzano, Puigdemont, Candini... Estat d'excitació política sense precedents. Catalunya república blogaire. Compte que no perdem pistonada. A la xarxa som sobirans.

Carme-Laura Gil. Sóc com una becària i no una blocaira. Cal diferenciar entre el blogs dels polítics i els blogs polítics. Diu que el seu blog és inclassificable. Fa opinió política i recreació literària. Sempre amb una intenció pedagògica. El blog és una eina individualista. Proclama d'activisme catalanista: Països Catalans. És difícil distingir la informació veraç de l'infundi. Diu que això no és política real. En Rubèn, al meu costat, discrepa al seu Twitter. Dependència dels blogaires amb els seus comentaristes fidels.


Marc Vidal diu que no està d'acord amb gairebé res del que ha dit la Carme-Laura. Segons ell, el que fem a la xarxa SÍ que és real. Parla dempeus mentre passa una presentació en una pantalla. Ciutadà 2.0. Construint idees globals. El xivarri del bar a voltes impideix escoltar-lo. La democràcia està mutant, anem cap a una democràcia deliberativa. Nova manera de pensar i d'actuar. Tornen a sortir els Països Catalans. Cita el llibre de LCL com a exemple.

Disculpeu les fotos, però surten així. Marc diu que no es pot controlar el missatge perquè les xarxes socials són incontrolables. Als blogaires ens conviden, però no poden controlar-nos. Per a guanyar: acceptar la figura del cibermilitant i hauran de promoure la participació electrònica. Imaginem que un partit fos com una empresa... Madí riu. Societat interactiva. Convergència 2.0.

17:53 Carles Puigdemont. Això és impossible d'aturar-ho. Els canvis afecten a la forma de fer les coses i també al fons. La política que es fa avui encara és molt semblant a la que es feia abans. Les formacions que no facin anar les TIC patiran i s'empetitiran. Una gran conclusió general: el 2.0 fa possible "el plebiscit permanent". Això pot espantar els sectors més conservadors dels partits.

Roc Fernández somrient i el caparró pelat del Rubèn tapant Marc Pallarès. A la meva esquerra (no es veu) Alfred Artiga.

Foto del públic

Comença el col·loqui. Una senyora diu que no sap ben bé com va això dels blogs. Saül respon. Artur Mas, que s'ha assegut molt a prop nostre, mastega xiclet. El Blog Gran del Sobiranisme. Intervenció de Manel Bargalló, militant d'ERC (Des de l'exili). Esmenta en Dessmond, al qual he saludat abans.

Marc Vidal intervé reincidint en la seva comparació entre les empreses i els partits. Cibermilitància. Puigdemont: els tres últims militants que han entrat a Girona han estat lkctors del seu blog. Llàstima del soroll de fons. Carme-Laura diu que vol ser una ciutadana 3.0.

18:33 Segueixo sense sortir a la portada del web del Congrés. Has d'anar a la pàgina interior per trobar l'enllaç a ENTRELLUM. Marc Pallarés diu que Netoratón (César Calderón) li ha demanat pel Twitter a Marc Vidal quina diferència troba entre aquest Congrés i el del PSOE celebrat el cap de setmana passat.

18:38 Acabem. Madí: Benvinguts al Congrés. Que tingueu un bon Congrés.

20:09 Acabada la taula rodona, he fet una minientrevista a l'Artur Mas. M'he relaxat una mica menjant i bevent alguna cosa al bar mentre es pujava el vídeo i petava la xerrada amb els blogaires presents...

Després he entrat a la sala principal del Palau de Congressos. Impressionant. Quina gentada. M'ha recordat la conferència del novembre.

20:23 Ja fa estona que està parlant Jordi Pujol el qual ha rebut un gran aplaudiment a l'inici. És el Pujol de sempre, genio y figura... Saül ho està twittejant. També Novoa, Campuzano i Puigdemont. Jo també em passo al Twitter:

http://twitter.com/tonibanyes

Més minientrevistes:

CDC TV Trobada de Blogaires
Més de 75 blogaires

Declaració de principis

Jo no sóc militant de Convergència. La meva dona sí (ella fa un any que desenvolupa tasques de govern a l'ajuntament de Vallromanes com a regidora de cultura, esports i promoció econòmica). Reconec que, entre totes les opcions, Convergència és la que més s'acosta als meus plantejaments polítics, per això no amago la meva simpatia per aquesta formació. Tanmateix mantinc la meva independència i, per damunt de tot, defenso la llibertat de dir el que vulgui en el meu blog.

ENTRELLUM no és un blog polític, sinó un ciberdietari personal, la qual cosa no significa que sovint no parli de política. El que vull dir és que la política, ara per ara, no és la meva prioritat vital. El passat novembre vaig acceptar la invitació a la conferència i a la trobada amb l'Artur Mas, de la mateixa manera que, a mitjans de juny, vaig formar part d'una taula rodona en el Congrés Comarcal de Vallès Oriental. Ara participaré en aquest Congrés Nacional. Per a mi és una oportunitat de poder fer una de les coses que més m'agrada: bloguejar.

No sóc periodista ni aspiro a ser-ho. El meu punt de vista, per tant, no serà ni polític ni periodístic. Escriuré a rajaploma, incloent-hi fotos, vídeos, entrevistes, twittejant... Faré el que sé fer, el que porto fent des de fa quatre anys i mig: bloguejar.

Si no sóc militant, ni polític, ni periodista... Aleshores, què hi faig en aquest Congrés? Aquí està la gràcia, amigues i amics. ENTRELLUM serà una finestra, no pas l'única, si més no diferent. Un altre punt de vista: el meu.

Convergència aposta pel futur. Convergència 2.0.

Serà un cap de setmana intens. Demà comença la festa. No us la perdeu:

Divendres 11 de juliol de 2008

16.30h Acreditacions blogaires

17.00h Taula rodona: Política 2.0 i blogs

Amb la participació de: Saül Gordillo, Carles Puigdemont, Carme-Laura Gil i Marc Vidal. Modera: David Madí

18.00h Salutació d'Artur Mas als blogaires

18.30h Visita guiada als diferents espais del Congrés

Congrés de Convergència en directe (1)
Dubtes?
Congrés de Convergència en directe (2)

Convergència obre el 15è Congrés a la participació de blogaires

Notícia
Participa-hi

Casa Gran vs decadència tripartítica

Hotel Augusta, Vilanova del Vallès. Congrés Comarcal de CDC. Dinem. Taula rodona 1: Catalunya 2.0. Roc Fernàndez, Carles Puigdemont, Jordi Roigé, Marc Vidal, Carles Campuzano...

Fragment de la meva intervenció:

El web 2.0 està de moda, però no és un concepte prou clar: Nobody really knows what it means (tret del Marc Vidal ningú no sap ben bé què significa). ¿Retòrica dels tecnoutopistes? ¿Una nova etiqueta esnob? Es tracta d’una actitud a la qual s’arriba mitjançant tota una sèrie de noves aplicacions tecnològiques (programes, eines, xarxes socials, portals) que generen més dinamisme, interacció i col·laboració entre els usuaris, el que s’anomena la “intel·ligència col·lectiva”. El lloc 2.0 no pot ser un jardí tancat, sinó que l’usuari el pot modificar creant i compartint informació. Blogs, Wikis (Wikipedia), Flickr, GoEar, YouTube, Facebook, Twitter, Delicious, Technorati, SlideShare… Ens trobem davant de noves formes de producció i d’edició de continguts que ens porten cap a un nou paradigma en la comprensió de la xarxa, un model més horitzontal i descentralitzat. L’antiga “societat civil” ara es troba en aquest nou espai virtual de la ciberpolis, l’àgora d’Internet (sense la limitació de l’espai o del temps), on tots podem dialogar, participar activament, establir lligams, ciberactuar… Es crea així una comunitat (Catosfera) que promou la construcció cultural, social i política, connectant idees i iniciatives.

Taula rodona 2: La refundació del catalanisme. Feliu Guillaumes, Alfons López Tena, Lluís Recoder, David Madí, Àngel Colom...

Frases:

"El catalanisme és una font permanent de frustracions" (Alfons López Tena)
"L'autonomisme és una dolça decadència" (Lluís Recoder)
"I han fet President de la Generalitat l'empleat de la RENFE" (David Madí)
"L'adversari no és ERC, sinó els socialistes" (Àngel Colom)

Congressos 2.0

Els dies 11, 12 i 13 de juliol Convergència Democràtica de Catalunya celebra el seu 15è Congrés. CDC farà un seguiment especial del Congrés des de la seva pàgina web.

Com en ocasions anteriors, els blogaires també hi tindrem un paper important. Els que estigueu interessats a seguir el Congrés des del vostre blog podeu omplir aquest formulari.

Però abans aniré al Congrés Comarcal de CDC del Vallès Oriental [programa] que se celebrarà el dissabte 14 de juny a l'Hotel Augusta. M'han convidat a participar en una taula rodona titulada Catalunya 2.0, juntament amb Carles Puigdemont i Jordi Cabré. La taula, moderada per Roc Fernàndez, començarà a les 15:30 i està oberta a tothom.

Videocomentaristes

Ja fa dies que el videoblog de l'Artur Mas admet videocomentaris. D'aquesta manera fa un pas endavant en l'evolució cap al veritable Web 2.0 d'acord amb les reivindicacions que alguns blogaires li vam fer a la trobada que vam tenir amb ell el passat mes de novembre. Per ara han aparegut tres vídeos gravats per tres joves, dues noies (molt maques) i un noi (no tan maco). La darrera, amb accent lleidatà, pregunta pel polèmic transvasament del Segre... He estat temptat de gravar alguna pregunta i enviar-la-hi, però he resistit la temptació.

Aquest dijous un sarpat de blogaires ens trobarem amb el conseller Huguet per a parlar de la Catosfera, les Jornades, el web 2.0, el ciberactivisme, el periodisme ciutadà, el Twitter, el Facebook... ¿Voleu que li pregunti alguna cosa concreta al conseller?

Delenda est?

[Avís: aquest post pot ferir seriosament la seva sensibilitat]

Aquests darrers comicis el sociatisme espanyolista que viu i treballa a Catalunya ha votat massivament Zapatero (1.672.777 vots), però quan arriben les eleccions autonòmiques i ha de votar PSC la cosa canvia (796.173 vots), perquè a la majoria d'aquests votants sociates els sobra la C de Catalunya. Llavors s'abstenen o vés a saber. La paradoxa apareix quan, a sobre, ens volen vendre que els 25 diputats del PSC representen el "catalanisme" a Madrid. Es que me troncho de risa.

Per a treure tots aquests vots, la Chaconeta ha hagut de declarar-se "filla de Zapatero" i -oh, caputxeta prenyadeta-, míting rere míting, apel·lar a la por més atàvica: "¡¡¡Que vuelve el lobo, que vuelve el lobo!!!" [Llop = Rajoy = PP = la dreta neofranquista = els requetedolents]. Sense cap altra proposta en positiu...

El sociatisme espanyolista (ara s'ha posat de moda dir-ne "unionista"), que viu i treballa a l'Andaluña profunda, ho té claríssim: vota en clau espanyola. Són els okupes que no senten seva la casa que els acull ("me siento antes español que catalán" "Esto es España"). (Antoni Puigverd parla d'"el acatalanismo de Estopa o la Juani").

I que consti que, amb tot això, no vull dir que el "llop" sigui millor ni més desitjable que la "caputxeta". El que vull dir és que o bastim aviat "La Casa Gran del Catalanisme" o ja podem anar resant les absoltes. Com diu el refrany: "De fora vingueren i Montilla ens foteren (amb l'inestimable ajut dels botiflers de Ca l'Avellana -289.927 vots-)

Viure per a veure. (O era per a beure?). Catalonia delenda est?

Gris futur

Matí gris. Gris futur. Passi el que passi avui, guanyi qui guanyi, molt em temo que qui perdrà és Catalunya. El bipartidisme espanyolista no ens beneficia gens. La manipulació partidista del terrorisme tampoc. El caïnisme suïcida dels catalanistes fa basarda. ¿Què se n'ha fet, de l'esperit de l'1-D? Ni ens deixen decidir ni volem decidir [m'acostaré a Vilanova del Vallès per a deixar la meva signatura]. La sensació és que cada vegada som menys i cada vegada estem més dividits. Jo no m'abstindré ni votaré en blanc. Exerciré el meu deure com a ciutadà responsable malgrat que cada dia crec menys en aquest sistema partitocràtic, bipartidista, monàrquic, espanyolista... Matí gris. Gris futur.

Actualització 12:38

Després de votar on em pertocava, he anat a Vilanova del Vallès per a veure si podia signar a favor del Dret a Decidir. Malgrat que apareix al llistat, m'he trobat que no hi havia cap mesa en aquest poble veí. Me n'he tornat, per tant, sense poder signar. [notícia][comunicat]

Benvingut a la Catosfera!

ENTRELLUM POESIA

L'endemà

Anem trobant la calma per a reflexionar. Ahir va ser un gran dia, un dia que passarà als annals de la història: 1_D_07. Els nostres néts ens demanaran: Avi, tu hi eres, no? I direm: Sí, jo hi vaig ser, i vaig posar el meu granet de sorra perquè avui tu puguis viure millor i ser més lliure. L'ORGULL, la DIGNITAT, el poble que surt al carrer per a reivindicar el seu DRET A DECIDIR. Montilla encara no ha dit res de res. Iceta s'ha quedat en blanc. Anem trobant la calma per a reflexionar...

Catalunya no està acabada. Catalunya és GRAN. D'ençà 1714 ho hem perdut tot, bous i esquelles, però encara resistim, collons, encara SOM i SEREM, malgrat els Francos i els Montilles i la mare que els va parir a tots. Aquest és el miracle que ahir em va fer plorar. Plorar d'emoció i d'esperança. SOM. EXISTIM. Tenim la força més gran de totes: la força de la gent que no es deixa esporuguir, que s'aixeca sempre, que lluita i que treballa per aquest país...

Mireu aquesta nena...

És la millor imatge d'ahir. La nena parlava un català perfecte. Com aquella foto del dia de l'enterrament de Xirinacs...

Catalunya tornarà a ser rica i plena. Montilla, com va venir, se n'anirà. Cendra i oblit. El catalanisme és l'única força que ens pot fer millors. L'ànima que ha de moure el cos social. Ahir tothom va quedar retratat. S'han acabat les ambigüitats. Escolta, Carod: no ens pots fallar. No donis l'esquena a Catalunya. Ara, més que mai, fa falta la unitat de tots els catalanistes si volem que la nostra nació assoleixi la plena sobirania. Ara, més que mai, hem d'anar junts. Com ahir, Via Laietana avall... Qui ens podria deturar?

La coincidència ahir dels tres partits autodeterministes a la manifestació preconfigura una majoria alternativa a un socialisme cada cop més replegat en ell mateix, aferrat als mecanismes de control del poder, però cada cop més lluny del poble (...) La societat civil, doncs, ha marcat el camí. Ara es tracta de prendre les regnes del país i traçar el full de ruta. El 2008 hi ha congressos de CiU i d'ERC un cop passades les eleccions. El país està preparat, doncs, i arriba l'hora de planificar la recta final.

Està claríssim

Después de la Conferencia de Mas, ahora vendrá la Manifestación… Sólo hay un camino: El Front Nacional.

L’efervescència és tal que la marxa s’està convertint en la primera gran manifestació conjunta del catalanisme després de molts anys. Ara fonamentat en el denominador del dret a decidir

Todas las fuerzas catalanistas deben unirse para salir de este callejón donde nos ha metido la mentira de la cacareada Transición. 30 años de falsas esperanzas, expolio y catalanofobia para acabar llenos de socavones… Se acabó. Los catalanes nos hemos hartado. Sólo queda que el TC nos tumbe l’Estatut. ¿No lo ves claro, Quiño? Nada de incertidumbres. Está clarísimo.

[Comentari deixat al blog de JPQ]

Ho vaig escriure ara fa un any:

Potser ha arribat l'hora d'escollir què volem de veritat: una Catalunya Catalana o una Cataluña descafeïnada, colonitzada, aigualida des de fora i des de dins pels enemics de sempre que, ara més que mai, tenen a l'abast la possibilitat real d'anorrear-nos definitivament. La cosa no és per a fer broma. Em doldria de veure que no som capaços d'unir-nos en un front comú quan més falta ens fa. Em doldria d'assistir a la claudicació dels més catalanistes lliurant en safata la nostra sobirania a les mans dels anticatalans. No sé si m'explico.

Entrevista 22.11.07

Ja podeu escoltar l'audio de l'entrevista que em van fer ahir a la trobada de bloggers amb l'Artur Mas. Són tres minutets.

Totes les entrevistes

Només tres apunts

En algunes comarques les militàncies de CiU i ERC treballen plegades, deixant les ferides polítiques al marge.

Mentre, a ERC encara perdura una rara confusió. Carod i Puigcercós van intentar fer-nos creure que l’España plural de Zapatero anava de debò i que l’enemic era només el PP. La teoria se n’ha anat en orris perquè ZP ha demostrat ser un espanyolista de pedra picada a qui només interessa Catalunya pels vots. Tot i això, Esquerra persisteix a dir que l’adversari és “la dreta” (CiU i el PP) i no Espanya. Una teoria ben rara per a un partit independentista, oi?

I què vols esperar d'un President de la Generalitat que no té el batxillerat, d'un President del Parlament que no té el batxillerat i d'un parell de filòlegs egòlatres? Misèria moral i misèria intel·lectual. Almenys els fills del Montilla sabran alemany.

Val més riure que plorar

[En castellano]

Trobada de bloggers amb Artur Mas

Si dimarts passat vam ser convidats a la conferència, avui dijous a les sis de la tarda teníem una trobada amb l'Artur Mas a la seu de CiU del carrer Còrsega. Desconec quants bloggers havien estat convidats. Aquests són els que han vingut: Marc Roca, Xavier Mir, Marc Arza, Núria Masdéu, Marc Vidal, Oriol Ibars, Vicent Partal (Vilaweb), Eduard Batlle (El Punt), Jordi Cabré (El Singular Digital)

Setena planta. Una sala petita amb una gran taula. Ampolles d'aigua Ribes per a tothom. Hem estat fent tertúlia una hora i quart. Mas ha hagut de marxar perquè tenia una entrevista a la ràdio. Hem parlat de la conferència, d'internet, dels blogs, de moltes coses... Bé, han parlat. Jo, més que res, m'he dedicat a escoltar. Tot molt interessant. Ens hi podíem haver estat tota la nit. A mi m'han entrevistat després i m'han gravat amb el vídeo. Prèviament, via mail, ens havien enviat unes preguntes, i jo havia fet els deures... A l'entrevista no he estat capaç de reproduir tot el que portava escrit. Us ho deixo aquí perquè ho llegiu, a veure què us sembla:

Quin paper creieu que pot jugar la catosfera?

Internet és la revolució mediàtica més important de la història de la humanitat. Dins d’aquesta revolució, els blogs representen la manifestació més clara del nou paradigma 2.0: una àgora virtual on les veus s’expressen lliurement, sense filtres ni intermediaris; la utopia del logos democratitzat: intercanvi d’idees, coneixement compartit, intel·ligència col·lectiva… El ciutadà connectat ja no és un simple receptor passiu, sinó que actua i interactua, tria, decideix, participa… La catosfera juga el paper d’avantguarda, és la punta de llança d’aquesta nova era. Catalunya serà catosfèrica o no serà.

Quines oportunitats ofereix la xarxa que el catalanisme no ha de desaprofitar?

Hem d’estar presents a la xarxa per dos motius: primer per a reconèixer-nos entre nosaltres com a membres d’una mateixa comunitat lingüística i cultural; i després per a donar-nos a conèixer al món global. El que ens identifica és la nostra catalanitat. La catosfera gaudeix d’un pluralisme fresc, dinàmic, innovador; bullim en idees i projectes engrescadors. Aquest és el nostre millor patrimoni, i aquí rau el potencial catosfèric.

En què pot ajudar Internet per situar Catalunya al món?

La marca “Made in Catalonia” ha de ser sinònim de prestigi i qualitat en tots els àmbits. El domini .cat ja ens ha convertit en una nació digital. Ara cal omplir aquest domini d’excel·lència. Ens hem de comprometre en la recatalanització del país, seduir amb la nostra energia creativa, sentir-nos orgullosos de la nostra identitat. I que el món sencer s’hi emmiralli i ens admiri, que vinguin i diguin: jo també vull ser català, què he de fer, on m’he d’apuntar?

Quin ha de ser el rol dels polítics catalanistes a la catosfera?

Que apliquin la política 2.0

El ciutadà ha de participar en el procés no només un cop cada 4 anys, sinó contínuament, interaccionant.

Els grans mitjans de masses (TV, premsa, ràdio són impersonals, unidireccionals) poc a poc són suplantats per aquesta comunicació immediata entre els individus els quals seleccionen activament el que volen escoltar, llegir, escriure...

Promoure un sistema d’informació obert en el qual tots siguem tractats de forma més personal.

Cada internauta es converteix en una font d’opinió que cal tenir en compte.

Oferir la possibilitat d’una relació més directa amb els polítics.

Aprofitar la catosfera per a la difusió de missatges, promoció de campanyes, mobilitzacions, etc.

Una nova forma d’activisme.

Cal guanyar internet perquè la ciutadania reclama noves maneres de fer. No podem seguir amb esquemes caducats del segle passat. Els polítics han de respondre a les noves exigències del ciutadà 2.0.

Hem acabat a la cerveseria Lugori de la cantonada: Blogs & Beers. No cal dir que aquesta tertúlia ha estat molt més distesa. Aquí teniu la foto:

Roc Fernández, Oriol Ibars, Xavier Mir, Marc Vidal, Marc Arza, C'est Moi, Marc Roca

En Roc (cap d'informació de CiU i també blogger) m'ha dit que sortirem al proper videopost del videoblog de l'Artur Mas...

Tot això el mateix dia que Marc Vidal ha anunciat la celebració de la primera trobada catosfèrica a Granollers els dies 25,26 i 27 de gener de 2008. Encara no us hi heu apuntat?

Me'n vaig a sopar, que encara no he sopat.

Més versions sobre la trobada: Vicent Partal, Eduard Batlle, Xavier Mir, Roc Fernández, Marc Arza, Web Ciu

[VEURE VÍDEO]

[En castellano]