Congrés de Convergència en directe (2)

Diumenge 13 de juliol de 2008

13:13 Em vaig saltar el dissabte. Els debats i les esmenes de les ponències m'avorreixen. A més, va ploure i no volia mullar-me amb la moto. Avui és diumenge i fa un dia preciós. Gens de trànsit, una fresqueta agradable, un aire net, un cel nítid... Sempre hauria de ser diumenge l'endemà de la pluja.

13:48 Un sandvitx vegetal i una Coca-cola petita per 9 € és una clavada important. Estic a l'Espai 2.0 parlant amb Miquel Manel Molina Manzano, regidor CiU de Santa Coloma. Nascut a Almería, porta aquí 51 anys. Es considera català per les quatre bandes. Va ser president de l'associació de comerciants. L'any 96 va entrar a CiU gràcies a Felip Puig que li va obrir els ulls. Diu que és "un treballador de la política" i amb 53 anys encara té tots els seus ideals sencers. M'ensenya la medalla de la Hermandad del Rocío. Cristòfol (que ens acompanya) diu que en Miquel Manel és un prototip de moltes coses i una esperança de futur per aquest país. Cal fer el pas de la barretina i l'espardenya a la nova realitat social fruit de la immigració...

15:24 He entrevistat Roc Fernandez a la sala de premsa de CDC. Estic pujant el vídeo al YouTube. En Roc i en Jordi Romeu són els responsables de tot el tinglado de l'internet convergent (pàgina web, videoblog, etc.). Els felicito per la magnífica feina que estan fent.



Ara és l'hora de dinar i la majoria de la gent ha sortit a fora. Des dels finestrals de l'Espai 2.0 tinc una bona vista del camp del Barça i de la muntanya de Montjuïc. Puc veure el Palau Nacional, el Palau Sant Jordi amb l'antena d'en Calatrava i, ran del cementiri, un petit pany de mar, avui d'un blau paradigmàtic. Pins, avets i palmeres emmarquen l'agradable panoràmica. També hi veig l'edifici de la facultat de filosofia on vaig estudiar els tres últims cursos de la carrera (1984-1987). Quants records! Acaba d'arribar un altre blogger, en Quim Fernandez, que tecleja amb fruició.


16:54 Mentre estic arrepapat i descalç al sofa Chill out (el coixí gran de color fúcsia és una canya), arriba la Carme-Laura Gil i em diu: "Toni, només et falta l'harem...". Jo li dic: "Doncs posa-t'hi tu i a veure si després se n'afegeixen més...". Estem una bona estona xerrant sobre el Congrés i la situació general del país. Cristòfol ens fa unes fotos:

17:48 Ja m'he situat a la zona de premsa de la sala gran, al final, al pis de dalt. Tinc una bona perspectiva i un endoll al costat (això és fonamental). Esperant la sessió del Plenari. La gent va omplint la sala.

18:03 Pel Twitter descobreixo que a la sala hi ha Saül Gordillo, Vicent Partal i López Tena. Crits de Mas President!!! Pere Macias llegeix la llista de convidats. Proclamació dels resultats. Els escollits van pujant i ocupen els seus llocs respectius. Carles Campuzano, Albert Batalla i Josep Rull són molt aplaudits. Entre el públic també hi són Mikimoto, Eliseu Climent, Joel Joan, Héctor López Bofill... Macias segueix llegint noms dels més votats. Ara per comarques. Canvio la connexió wifi pel meu 3G de Vodafone. Més convidats... Albert Ribera de Ciutadans! Joan Ridao. Joaquim Nadal. Ara pugen l'Oriol Pujol i l'Ignasi Guardans. Record per la mort de la mare de Xavier Trias. Tinc el locutor de TV3 aquí a la vora emetent en directe. Urkullu. Pelegrí, Espadaler... d'Unió. I la Núria Feliu que no podia faltar.

18:37 Cloenda. Felip Puig. Emoció i gratitud. Estimant Catalunya vaig descobrir Convergència. Artur, seré lleial a la teva confiança. Sóc al vostre servei. Hem fet un gran Congrés. Nosaltres hem tornat a sumar. Confiança compartida. Madí rep aplaudiments. Tampoc hem fet un Congrés d'oposició al Tripartit, sinó d'alternança. Tampoc hem trencat amb Unió. Més força per al catalanisme de casa nostra. La primera força catalanista d'aquest país. Crítica als sociates que volen convertir Catalunya en una província espanyola. Apostem per la sobirania plena. Felip inflama l'auditori. Ni baralles internes ni derives radicals. Ai las, més Convergència que mai. Hem renovat l'equip. Tinc gana i necessitaria una ampolleta d'aigua. Guanyarem les properes eleccions al Parlament. Mas President!!! El futur depèn de nosaltres. Centralitat. Predicar amb l'exemple. El partit al servei de la gent del país. La prioritat ha de ser Catalunya. Pluralitat interna. Gran obertura ideològica. Propostes útils als nous temps. Màxim comú denominador: la construcció nacional de Catalunya. Pal de paller dels anys 80, Casa Gran del segle XXI. Tothom hi cap. Ser ben vius per a una societat viva. Lluita contra la desafecció política. Un partit més obert, que creix, més fort, amb més complicitats. Retorna la il·lusió per a Catalunya.

18:57 Artur Mas. CDC ha fet un gran Congrés com correspon a un gran partit. Gràcies a tots per estar al peu del canó en un moment difícil de la història de Catalunya. Construir en comptes de criticar. No preguntis què pot fer el teu país per tu... Kennedy dixit. Nosaltres volem fer alguna cosa pel nostre país. Pujol més de 50 anys al servei d'aquest país. Trucada d'en Pujol cada campanya: "Mas, digue'm què he de fer". La prova dura d'haver guanyat i no poder governar enforteix Convergència. No hi ressentiment ni revenja. Més forts i el nostre partit es respecta més a ell mateix. Més units perquè som més i fem una aposta renovada per treballar junts. Més diversitat interna que ens fa més forts a condició que ningú no vulgui imposar res. És possible entendre's si el projecte col·lectiu passa per davant de les aspiracions personals. La Unió fa la força. En aquest Congrés Convergència fa la força. Diversitat no vol dir dispersió. Unitat d'acció de cara al país. Més preparats, aprendre dels errors, proposar solucions, amb actitud d'innovació, i això comporta un risc. Idees per a remoure el país, renovar el catalanisme, un Projecte amb majúscules. Exemples: Educació (el debat no és escola privada o pública, sinó escola de qualitat o no). Immigració (Corbacho ara diu el que Convergència ha dit fa una pila d'anys). Espanya (ens acusaven que no sabíem fer pedagogia, que quan gorvenessin uns altres tot aniria millor... i mireu com estan les coses). Nosaltres no acusem ningú de victimisme. Cal negociar amb qui sigui per a treure el millor resultat per a Catalunya. "Que n'aprenguin!", crida una persona del públic. Moment d'urgència (no emergència) nacional. Triple amenaça sobre teixit productiu, benestar i identitat. És urgent reaccionar. Clima de desencís. Aquest país té actius, gruix i gent suficient per a sortir-se'n. Aquesta reacció només pot venir del catalanisme. No vindrà de l 'espanyolisme, que ens vo afeblir. Tampoc de les dretes i les esquerres (excusa de les cúpules dels partits per a ocupar el poder). Amb carnet o sense carnet, tots podem participar en aquest projecte. LCGdC no es pot fer sense Convergència. Catalunya s'escriu amb C de coneixement, creativitat, cohesió, catalanitat... Si el Constitucional ens tomba l'Estatut ens les tindrem. Roina cap a Catalunya. L'ànima del poble català. Les terres espirituals. Hereus d'un llegat mil·lenari. Som baules d'una cadena. La catalanitat és un pòsit cultural, una manera de ser i de fer. Tenim menys estat però no som menys nació. I tenim dret a projectar-nos al món. Mas s'emociona. Anècdota: la seva filla gran ha estat a Anglaterra treballant en una cafeteria i vivia en una casa amb altres hostes anglesos a un dels quals després va escriure en un SMS dient "estic orgullosa d'haver-te explicat how great is our nation". De Pau Casals a la filla de l'Artur. Aquesta és una nació que pot donar exemple al món. S'està quedant afònic. Dues condicions bàsiques: un país que els catalans es facin seu i que sigui respectat a fora. Ens hem de fer respectar. Està a la nostra mà. Raimon Galí, parlant de com som els catalans: donem moltes primaveres i poques vegades arribem a l'agost. Pluralisme enriquidor, els fils del teixit, textura interna, la manera d'estimar. Els partits política son la manera de pensar el país. Però més que pensar, sobretot sobretot sobretot estem plantejant una manera d'estimar el nostre país. Fi. Els Segadors...

Dubtes?
Congrés de Convergència en directe (1)
Declaració de principis

Convergència obre el 15è Congrés a la participació de blogaires

Notícia
Participa-hi

Zeitgeist

Costa entendre l'esperit del temps. Tant me fot Pepsi que Coca-Cola, Ballantines que J&B. Posa'm el que vulguis. Pujol predicant al desert:

Lo savi ancià, que des d’un cim l’obira,
sent estremir lo cor com una lira:

veu a l’Àngel d’Espanya, hermós i bell,

que ahir amb ses ales d’or cobrí a Granada,
eixamplar-les avui com l’estelada
i fer-ne l’ampla terra son mantell.

L'esperit del temps, confús, raquític, inert. Pujol no és Herder, ni tampoc Hegel. ¿Quin romanticisme ens queda en aquest cafarnaüm de franquícies i grans magatzems?

L'esperit del poble hauria de projectar-se sobre la història... ¿Som una nació o una amalgama de turistes, xarnegos, moros, negres, sudaques, independentistes, abstencionistes i panxacontents? Què collons som? Posa'm tres glaçons i calla, coi, que em desconcentro, ara que estic inspirat... ¿Saps quants mesos feia que no estava inspirat? Ni me'n recordo.

Costa entendre l'embull en el qual estem ficats. Ara va millor l'Explorer que el Firefox. Increïble. He reiniciat dos cops i passo de reiniciar més. Estic inspirat i vull escriure la puta veritat d'una puta vegada perquè tothom s'aclareixi. Posa-me'n un altre, sense llimona eh!

L'esperit del temps? Si punxeu els enllaços potser aprendreu alguna cosa. Em temo que aquest curs em tocarà ser tutor d'un cinquè d'ESO. He dit tres glaçons, no deu! Gràcies.

Esperit? Cossos posats a dieta, cossos que carden, que suen, que s'acomiaden, que s'apropen i s'allunyen amb una naturalitat esborronadora, cossos, res més. Vestits de marca. Maquillats. Operats. Cossos postmoderns. ¿Per què volem idees si tenim uns magnífics cossos saludables, pletòrics d'allò més? Una idea és una supuració del cervell. L'esperit és un ròssec medieval. Mate'm l'esperit! Elevem el cos a categoria divina! La idea: maleït invent platònic. Cossos en efectiu: cash bodies.

La política com l'art de la mentida, si més no l'art de traficar amb ficcions. Retòriques de campanya.

Haga clic aquí para ejecutar un control Activex en esta página web

Merda d'Explorer. El veí s'ha deixat la barba. El cap de l'oposició local se l'ha afaitada. Felip Puig depèn del dia. El meu director ahir la portava i avui ja no la porta. No te'n pots refiar. Les barbes són com les promeses electorals.

Voldria entendre alguna cosa. Veig una barba i penso: talibà. Catalunya no tornarà a ser rica i plena. Amb prou feines tindrem l'AVE l'any vinent. Fa 15 anys que van inaugurar l'AVE Madrid-Sevilla i, per contra, van trigar 17 anys a fer l'autovia de La Panadella. Amb això està TOT dit, si és que TOT pot ser dit.

L'esperit del temps? Temps de misèria. Qualsevol periodista passa per intel·lectual. Qualsevol illetrat pot ser President de la Generalitat. No et facis mala sang, Toni. Beu-te'n un altre, que aquest el pago jo. No vull beure més. No vull veure més.

Tenim el que ens mereixem. Calla, filldeputa!

Reflexions després del funeral de Xirinacs

El futur de Catalunya (suposant que Catalunya tingui futur) estava aquest matí a Santa Maria del Mar. Dic el futur com també podria dir el passat, però sobretot el present. M'explico. Bé, necessitaria un llibre sencer per explicar-me. Intentaré fer-ho curt.

La Catedral del Mar plena de gom a gom. Mitja hora abans ja no t'hi podies asseure. Un matí fantàstic: primer una hora i mitja de sauna dins el temple i, després, una bona dutxa freda al Fossar de les Moreres. Perquè havia de ploure. El cel català també ha plorat Xirinacs.

El Senyor donarà la pluja,
i la nostra terra donarà el seu fruit

Recordatori

Milers de persones. Jo m'he situat davant de tot. El primer que m'ha sobtat és veure polítics. Pensava que no hi serien. Al Felip feia una estona que l'havia avançat mentre travessàvem Alella; jo amb la moto i ell amb el 4 x 4 fosc. No esperava trobar-me'l a primera fila.

Rere seu, Carod, president en funcions (mentre l'altre sigui al pueblo)

A tercera fila Portabella (molt suat) i la Camats

Ni rastre dels sociates. El Telenotícies migdia de la nostra ha considerat més important el terratrèmol del Perú i la pantomima del Nadal i el Carod fent veure que pinten alguna cosa en no sé quina comissió per a solucionar el tema de rodalies. TV3 ha parlat del funeral en tercer lloc i rapidet rapidet, molt de puntetes. Vilaweb, en canvi, chapeau!

M'he passat la cerimònia mirant Carod a la cara (la té duríssima). Ell només m'ha mirat un moment...

També he vist per allí l'Oriol Junqueras
suant la cansalada

Després de la comèdia religiosa ha arribat el moment de la veritat: els parlaments i els aplaudiments. Més de cinc minuts aplaudint! Molt emocionant la sortida de fèretre cap al Fossar. Aquí teniu més fotos...

Ja fora, mentre cantàvem Els Segadors, s'ha posat a ploure de valent. Han traslladat les despulles d'en Xiri al Memorial 1714 (video) perquè la gent li pogués retre el darrer homenatge tot signant al llibre de condol.

A la porta m'he trobat l'amic Enric Borràs amb el seu inseparable gaiato i la gravadora...

En aquesta foto de Jordi Salvia surto jo amb la càmera a la mà...

Ara vénen les reflexions...

1. Resulta si més no paradoxal que 18 preveres catòlics, apostòlics i romans oficiïn el funeral d'un suïcida.
   
2. Si Xirinacs és un model a seguir ("Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi"), aleshores el destí del poble català és el suïcidi col·lectiu?
3. La barreja de religió i política ha estat nefasta al llarg de la nostra història. I encara dura la cosa. Aquest matí, durant la cerimònia, he sentit nàusees davant el tuf montserratí. Potser en el segle passat no hi havia una altra forma de lluitar, però ara cal desempallegar-se'n el més aviat possible. Religió = passat. Cal fer política, i política de la bona, si volem tenir algun futur.
4. No m'agraden els místics. Xirinacs, talment Llull, era un místic amb entusiasme infinit. Necessitem tècnics, economistes, enginyers, advocats, etc., no pas místics ni màrtirs. Necessitem gent assenyada que treballi seriosament per l'alliberament de la nostra nació. D'arrauxats ja n'hem tingut prous.
   
5. No sóc gaire optimista. El Fossar de les Moreres és un espai massa petit. Caldria omplir, almenys, el Nou Camp, el Palau Sant Jordi o Passeig de Gràcia. A internet vivim en una bombolla irreal. Malauradament, el catalanisme virtual no té res a veure amb el del carrer.
6. Felip Puig i Carod. CiU + ERC. No hi ha una altra sortida. Montilla no és Catalunya, sinó la vergonya de Catalunya.

L'última foto que he fet, xop del tot, ha estat a aquest nen que cantava Els Segadors...

Malgrat tot, encara hi ha esperança. Gràcies pel teu testimoni, Lluís Maria. No et decebrem.

Víctor Alexandre
La victòria de Xirinacs
El risc de la llibertat

Artur Mas a Vallromanes

Aquest dijous Artur Mas va presentar Maria Cabot, alcaldessa i cap de llista de CiU a Vallromanes. Eren les 19:30 quan baixava de l'Audi A6. A l'acte també s'hi va afegir Felip Puig, il·lustre veí del nostre municipi. Com que havia deixat de ploure vam passejar riera amunt fins al flamant Casal (encara no fa tres mesos que el vam inaugurar). Durant el trajecte que va des del Casal fins a la Plaça de l'Ajuntament vaig tenir ocasió de parlar amb ell. En saber que era professor em va demanar el parer sobre la veritable situació de l'ensenyament. Vaig ser molt clar i contundent. Ell m'escoltava amb atenció tot intercalant algun comentari amb el qual demostrava la seva inquietud.

A quarts de nou tornàvem a ser al local de CiU, que ja era ple de gom a gom. Dempeus (no hi havia prou cadires) l'Artur va improvisar unes paraules i va respondre algunes preguntes que li van plantejar. Ens quedava el temps just per a brindar amb una copa de cava i marxar cap a Lliçà de Vall per tal d'assistir al sopar multitudinari de la presentació dels caps de llista del Vallès Oriental.

Multitudinari, impressionant. Al pavelló poliesportiu no hi cabia ni una agulla: 1.000 comensals entaulats. 43 candidats, un per cada poble de la comarca, van pujar a l'escenari. La nostra alcaldessa presidia la taula de Vallromanes. La Marisa és una dona preparada i amb experiència que ha fet molt pel nostre poble. La classe i l'educació de la Marisa és estratosfèrica. Els candidats dels altres partits no li arriben ni a la sola de la sabata. Alguns imbècils li retreuen que és massa gran, que s'hauria de jubilar. Es nota que no han llegit La República de Plató. A més, per damunt de sigles polítiques, és amiga meva.

Acabats de sopar l'Artur Mas va fer el seu parlament. Optimisme. Ambició. Lluita. El nostre rival no és el Tripartit, sinó l'abstenció. El 27 de maig el mapa de Catalunya ha de tornar a ser blau. Més encara. Només queden sis setmanes.

(Les fotos les va fer Joan Bautista Hernández. Mil gràcies, Joan!)

Ja he votat

Baixem riera avall caminant a la vora del carril bici fins a l'alzina centenària de Mas Morera. Molta gent. Criatures pedalant amb el casc posat. Vallromanes té un dels índexs de natalitat més alts de Catalunya. Davant l'escola bressol girem cap la dreta -sempre seguint el carril bici- fins a l'escola nova, que és la seu del col·legi electoral. Les fulles dels plataners, marrons i encartonades, ja es desprenen de les branques. Ara en cau una, adés una altra. El cel és ras i fa una temperatura perfecta. L'escola ha estat inaugurada aquest curs després d'anys amb barracons. És un edifici integrat amb l'entorn verd. Vivim en un poble idíl·lic. Per descomptat, governa CiU. Coincideixo amb un veí il·lustre: Felip Puig. Ha votat abans que jo. Du una camisa molt llampant. Xerrem una mica. No se separa del seu mòbil. Consulta correus electrònics. Ahir li vaig enviar aquest. Està molt optimista. Té pressa. S'acomiada de tothom i, abans d'entrar al cotxe, fa amb els dits el signe de la victòria. Els interventors m'han dit que la participació va força bé. Tornem xano-xano riera amunt tot saludant mig poble. M'agradaria que tota Catalunya fos com Vallromanes, no pas com Cornellà. El sol d'avui em dóna una certa esperança. Malgrat tot, continuo confiant en la saviesa del poble català.

Eleccions Parlament 2006

Indefensable

Sopar multitudinari de Festa Major. M'assec a la taula "presidencial" amb l'alcaldessa, Felip Puig i trenta persones més. A la meva esquerra seu un amic socialista que va pertànyer al PSUC i que ara té un càrrec molt important. Li demano: Sisplau, defensa'm Montilla! Ell em mira amb cara de resignació i respon: MONTILLA ÉS INDEFENSABLE. Sembla -diu- que la campanya li hagi fet Convergència. ¿Has vist aquell cartell en blanc i negre (perfecte per a un home gris com ell) on apareix Montilla capcot en una taula envoltat de llibres? Dóna la impressió que és un pobre home aclaparat per la feina que no se'n pot sortir... L'Orquesta Maravella toca fins a les quatre de la matinada. No ballo gaire. M'agrada més mirar com ballen el altres. Tot un espectacle.