Salta al contingut principal

Divendres històric

Vam inaugurar el Casal. Van venir les autoritats i mig poble. Vam assistir al concert de la Coral. Vam sopar al Sant Miquel amb l'Abel Folk i la Glòria Casanova. Vam fer la copa a Ca La Montserrat.

Me n'assabento tard. Molta sort, Oriol!

Aforisme: El pitjor engany és l'autoengany.
Labels:

Comentaris

Anònim ha dit…
És una llàstima per l’ésser humà, però l’autoengany no existeix. Un pot fer veure que no sap. Però, precisament, sota aquesta disfressa roman la seva saviesa. El que és savi no s’enganya, no amaga, es transforma. L’únic potser discutible és l’autoengany conscient, que només per això, deixa immediatament d’ésser. El gran drama és, en el fons, que no podem enganyar-nos a nosaltres mateixos, que EN nosaltres no tenim excusa i això és el que realment ens turmenta. Qualsevol mentida cap a l'interior, cap a l'ànima, és una altra veritat, un personatge distint, genuí com qualsevol altre. Tan de bo poguéssim autoenganyarnos...

Aquests aforismes tan dogmàtics són, per altra banda, massa perillosos d’interpretar.

Dius que només entenem allò que hem viscut...Jo més aviat diria que tan sols COMPRENEM allò que coneixem i coneixem el que hem viscut...

Anna
16:29
Publica un comentari a l'entrada