ENTRELLUM

Amb aquest post acaba ENTRELLUM 06 (510 posts & 70.000 visites ) i comença ENTRELLUM 07 . Com diu la cançó de Fito & Fitipaldis : Puedes encontrarme cerca del final Porque todo empieza cerca del final Aquí ens seguirem trobant, entrellumaires . Us desitjo un 2007 inoblidable.

La musa et fa trempar les neurones, t'inspira sinapsis i ejacules versos. La musa és més aviat platònica. L' odalisca , en canvi, és més carnal, més epicúria, més dionisíaca: et fa trempar allò que penja, t'inspira fornicis i ejacules nèctar que ella (que no és tòtila) sap aprofitar... Muses n'hi ha 9; odalisques la tira... La rehòstia és quan una musa , a més de musa , esdevé odalisca, o viceversa... Aleshores es produeix el miracle més miraculós de tots: el poeta ejacula a dojo i la vida és un cel, un paradís color de rosa... La llàstima és que (com TOT en aquesta vida) les muses i les odalisques caduquen. També caduquen els poetes. El que no caduca mai són els versos eterns.

He corregit pel matí , sí, però encara em queda un curs: 2n A. A mitja tarda he fet dues truites gegantines (una de patata i una altra de carxofa). He tallat gairebé la meitat del pernil de 6 kg. que anava a la panera que em va tocar el dia de la Marató. Sort que tinc un ganivet ben esmolat! He enllestit un xoriço i una llonganissa ibèrics. He convertit en llenques un formatge Ronkari . He deixat la cuina ben galdosa... Serem 12 o 14 a sopar. M'he dutxat. M'he posat la camisa nova que em va dur el Caga Tió ( Massimo Dutti ). Unes gotes de Fahrenheit al coll... ¿Què més? Ah, sí: estic molt preocupat perquè m'he pesat i, durant aquests dies de vacances, he guanyat un parell de quilos! I una última cosa: abans que s'acabi l'any prometo parlar de la diferència que hi ha entre una musa i una odalisca . Paraula de poeta ( sic ). No m'acaba de convèncer aquesta sobredosi de taronjada tan gumetívola ...

M'hauria de plantejar la possibilitat de començar a pensar que la vida és alguna cosa més que gargotejar paraules en una pantalla perquè les llegeixin quatre desvagats que, al cap i a la fi, tampoc mai no s'han plantejat la possibilitat de començar a pensar que la vida és alguna cosa més que llegir en diagonal pantalles gargotejades per teclamolls grafòmans el sentit de la vida dels quals es redueix a la vana esperança de ser llegits per una dubtosa plèiade de coetanis i per una encara més dubtosa plèiade de futuribles lectors acollits sota el dubtós rètol de "posteritat". M'ha sortit una frase molt llarga, plena de subordinades, que té la seva gràcia. Bé, seguiré corregint abans que no m'enxampi l'Home dels Nassos amb el pilot vermell entre els dits. A més, avui em tocarà fer una truita de carxofes i tallar pernil perquè aquesta nit tenim sopar multitudinari d'amics a casa... Val més que aprofiti el matí.

La més que probable execució de Saddam Hussein només demostra el fracàs absolut de la política de Bush a l'Iraq. És un cop d'efecte que no servirà per a dissimular aquest nou Vietnam , ans al contrari. L'evidència és que, a hores d'ara, Iraq no està millor que quan governava Saddam . Bush té els dies comptats a La Casa Blanca . El futur és incert. El futur sempre és incert, sobretot quan es tracta de política i de passions humanes. Bush marxarà amb un altre cadàver a les espatlles mentre deixa el món més insegur... La pregunta és: ¿On està Bin Laden ?

Em llevo molt d'hora. Aixeco la persiana i veig la llum esmorteïda dels fanals enmig de la boira. Hi ha molta boira . Vull aprofitar el dia d'avui per a corregir exàmens. La darrera setmana de classes se'm va acudir la genial idea de fer controls als quatre cursos de batxillerat (dos primers i dos segons) amb la qual cosa em vaig endur feina per casa... Tinc el munt de paperassa sobre la taula, esperant els estralls del retolador vermell. No ho penso deixar per al any que ve. Vull començar el 2007 net en aquest sentit. Una altra mena de catarsi. Vull acabar l'any parlant dels meus errors . És molt fàcil parlar dels encerts, dels èxits i les victòries ; però no ho és tant admetre els teus defectes. Malgrat el que pugui semblar, jo sóc una persona molt autocrítica , i m'agrada que em critiquin perquè això em serveix per a millorar. Per exemple, aquell malaguanyat dia que -encara no sé com, és un misteri absolut que no he aconseguit esbrinar-, mentre escrivia el poem...

Fa uns dies que estic redissenyant el blog. Vull que tingui un nou aspecte per al 2007. A banda de passar-me a la nova versió de Blogger , estic potinejant la plantilla HTML. Ara Blogger em permet de posar etiquetes per a classificar els posts, però això suposa una feinada de por... ¿Us imagineu l'entretigut que pot ser etiquetar ( labelitzar ) 500 posts antics un per un? Sort que estic de vacances i m'ho prenc amb calma. Fa un mes i mig que vaig canviar el tipus de lletra i, en essència, no penso toquejar gran cosa més. He comprovat que ENTRELLUM es veu millor amb el Firefox que amb l'Explorer. Renovar-se o perir. La idea és continuar aquest ciberdietari un any més. ENTRELLUM 06, per tant, està a punt de caducar. Li queden quatre dies. ENTRELLUM 07 ja és aquí. Aquest és el nou botonet per a enllaçar-lo: Prenc te verd amb mel. Cremo encens de sàndal. Escolto Corinne Bailey . La vida llisca suau com si no hi hagués mort, com si la mort fos una mera ficció...