Puedes encontrarme cerca del finalAquí ens seguirem trobant, entrellumaires.
Porque todo empieza cerca del final
La rehòstia és quan una musa, a més de musa, esdevé odalisca, o viceversa... Aleshores es produeix el miracle més miraculós de tots: el poeta ejacula a dojo i la vida és un cel, un paradís color de rosa... La llàstima és que (com TOT en aquesta vida) les muses i les odalisques caduquen. També caduquen els poetes. El que no caduca mai són els versos eterns.
He corregit pel matí, sí, però encara em queda un curs: 2n A. A mitja tarda he fet dues truites gegantines (una de patata i una altra de carxofa). He tallat gairebé la meitat del pernil de 6 kg. que anava a la panera que em va tocar el dia de la Marató. Sort que tinc un ganivet ben esmolat! He enllestit un xoriço i una llonganissa ibèrics. He convertit en llenques un formatge Ronkari. He deixat la cuina ben galdosa... Serem 12 o 14 a sopar. M'he dutxat. M'he posat la camisa nova que em va dur el Caga Tió (Massimo Dutti). Unes gotes de Fahrenheit al coll... ¿Què més? Ah, sí: estic molt preocupat perquè m'he pesat i, durant aquests dies de vacances, he guanyat un parell de quilos! I una última cosa: abans que s'acabi l'any prometo parlar de la diferència que hi ha entre una musa i una odalisca. Paraula de poeta (sic).
M'hauria de plantejar la possibilitat de començar a pensar que la vida és alguna cosa més que gargotejar paraules en una pantalla perquè les llegeixin quatre desvagats que, al cap i a la fi, tampoc mai no s'han plantejat la possibilitat de començar a pensar que la vida és alguna cosa més que llegir en diagonal pantalles gargotejades per teclamolls grafòmans el sentit de la vida dels quals es redueix a la vana esperança de ser llegits per una dubtosa plèiade de coetanis i per una encara més dubtosa plèiade de futuribles lectors acollits sota el dubtós rètol de "posteritat".
La més que probable execució de Saddam Hussein només demostra el fracàs absolut de la política de Bush a l'Iraq. És un cop d'efecte que no servirà per a dissimular aquest nou Vietnam, ans al contrari. L'evidència és que, a hores d'ara, Iraq no està millor que quan governava Saddam. Bush té els dies comptats a La Casa Blanca. El futur és incert. El futur sempre és incert, sobretot quan es tracta de política i de passions humanes. Bush marxarà amb un altre cadàver a les espatlles mentre deixa el món més insegur... La pregunta és: ¿On està Bin Laden?
Em llevo molt d'hora. Aixeco la persiana i veig la llum esmorteïda dels fanals enmig de la boira. Hi ha molta boira. Vull aprofitar el dia d'avui per a corregir exàmens. La darrera setmana de classes se'm va acudir la genial idea de fer controls als quatre cursos de batxillerat (dos primers i dos segons) amb la qual cosa em vaig endur feina per casa... Tinc el munt de paperassa sobre la taula, esperant els estralls del retolador vermell. No ho penso deixar per al any que ve. Vull començar el 2007 net en aquest sentit.Des que no xerres de política, fins hi tot jo m'he afeccionat a llegir-te. Has fet bé d'abandonar el talibanisme polític per a dedicar-te a allò que saps fer.I té raó. Gràcies, Manel, de veritat, m'estimo més guanyar-te com a lector que espifiar-la amb el coi del politiqueig que només és una font de rancúnies sectàries. Et faré cas.
