ENTRELLUM

Alpicat-Almacelles-Raïmat-Alpicat. 34 km. 41.654 passes. 1.808 kcal. Una caminada sensacional. Després de la tempesta d'ahir (tot el dia embotit a casa) em venia de gust estirar les cames. Tenia el mono del Camino en el qual feia de 25 a 30 km diaris... He sortit del poble pel camí de Malpartit. A tocar de l'escola hi ha un petit oratori amb una imatge de Sant Antoni , l'ermità del porquet i de la Tau . Una llegenda explica que el Sant va evitar que dos homes (que van invocar-lo) morissin esclafats per un carro que va bolcar en el barranc que hi ha més amunt. Per això s'anomena el barranc de Sant Antoni. Abans de la pujada m'he menjat una poma Golden agafada de l'arbre. Encara hi havia una mica de boira (humitat de la nit) que a poc a poc s'esvania. Entre camps d'alfals i de panís, el sol guanyava terreny mentre m'acostava a La Saira , un indret amb reminiscències iberes i sarraïnes. Hi ha les runes d'un petit castell sobre un turó (el to...

Aquesta setmana que queda fins al dissabte dia 30 postejaré algunes reflexions [i dubtes] que puguin servir com a punt de partida per a preparar la taula rodona " Cultura en temps de xarxes ". Us convido a fer comentaris i suggeriments. 1-Reflexió sobre la (ciber)cultura Internet és la major font de cultura que ha existit mai, malgrat que el seu accés encara no sigui universal i gratuït. Al S. XVIII el projecte dels enciclopedistes (Diderot, D'Alembert & Co) era la democratització la cultura; ara tenim la Wikipedia , desinteressada i col·laborativa , on desapareixen els conceptes d'autor i de propietat. Copyleft . Creative Commons . Safe Creative... [¿És el mateix disposar de molta informació que tenir cultura?] Se soscaven les jerarquies, els cànons. Abans la cultura era quelcom vertical, elitista, relacionat amb el poder. Hi havia filtres. " Abans el sedàs era més consistent, o millor dit: abans hi havia sedàs, i certs grumolls no colaven. Ara el circ s’...

"¿Què en queda d'allò que el blocaire Toni Ibàñez va batejar com a catosfera ?" ( Saül Gordillo ) En queda una referència a la Viquipèdia i 255.000 a Google . En queda un parell de títols literaris: La catosfera literària 08 i Catosfera. Ciberdietaris 04-05-06 . En queda un domini: catosfera.net by Marc Vidal . En queda (i això és el que compta de veritat) tots els blogaires que encara escrivim els nostres blogs en català . (Un mapa de mostra). I en queda la nostàlgia ... Saül , Toni i Marc Primeres Jornades de la Catosfera Gener 2008

Diuen que no ets ningú fins que no surts a l' Enciclopèdia Catalana . Des d'ahir hi podeu trobar un article sobre la meva humil persona. He plantat arbres, he escrit llibres , he tingut una filla i ara surto a l'Enciclopèdia... ¿Això vol dir que ja he passat a la història i que ja em puc morir? Saragatona diu la seva Altres llocs on em podeu trobar AELC QUI ÉS QUI VIQUIPÈDIA OPERA OMNIA

Avui fa 3 anys i un mes que em vaig empescar la paraula Catosfera . Va ser en un post de TdQ que es titulava Qualitat . Hauríem d'inventar una paraula nova... I la vam inventar! Després de 3 anys i un mes, té 230.000 entrades al Google , un article a la Viquipèdia i acabem de celebrar unes Jornades sota aquest rètol. Però el més important és que la paraula ha esdevingut vox populi , la fa anar tothom. No cal dir que em sento orgullós d'aquesta paternitat, però encara em sento més orgullós de la seva popularitat. Alguns discuteixen el concepte i la naturalesa de la Catosfera . No hi ha res a discutir: el CAT ho diu tot. La nostra llengua vehicular és el català. Això no és cap visió etnolingüista ni cap afany de discriminar ningú. Ens ho fem en català i escrivim per al món global, sense complexes. I a qui no li agradi que s'hi posi fulles (o punxi les banderetes traductores que hi ha aquí a la dreta). Gràcies a la Catosfera , la presència i la vitalitat de la nostra ...

Em llevo molt d'hora. Aixeco la persiana i veig la llum esmorteïda dels fanals enmig de la boira. Hi ha molta boira . Vull aprofitar el dia d'avui per a corregir exàmens. La darrera setmana de classes se'm va acudir la genial idea de fer controls als quatre cursos de batxillerat (dos primers i dos segons) amb la qual cosa em vaig endur feina per casa... Tinc el munt de paperassa sobre la taula, esperant els estralls del retolador vermell. No ho penso deixar per al any que ve. Vull començar el 2007 net en aquest sentit. Una altra mena de catarsi. Vull acabar l'any parlant dels meus errors . És molt fàcil parlar dels encerts, dels èxits i les victòries ; però no ho és tant admetre els teus defectes. Malgrat el que pugui semblar, jo sóc una persona molt autocrítica , i m'agrada que em critiquin perquè això em serveix per a millorar. Per exemple, aquell malaguanyat dia que -encara no sé com, és un misteri absolut que no he aconseguit esbrinar-, mentre escrivia el poem...

Em telefona a mitja tarda de diumenge l' Eli Alfaro ... Sembla ser que la culpa va ser de la correctora (que també es diu Eli!) la qual va decidir (més papista que el papa ) substituir blo g uejar per blo q uejar ... Li dic que no passa res, que el problema és que no ens fiquem d'acord ( bloc / blog ), etc. Hi ha coses més greus, com ara la casa de barrets de la Viquipèdia... (aquests talibanets de pa sucat amb vinagre no et canvien una lletra, no, a la que poden t'ho esborren tot sencer i es queden tan amples. Per a llogar-hi cadires, taules, plats i coberts!) Fins ara la filosofia s’ha dedicat a digerir el món. Ara el que cal és: vomitar-lo

Com era d'esperar, els capsigranys de la Viquipèdia CAT han esborrat l'article Catosfera . Un terme amb 70.000 entrades a Google! Si voleu tenir-lo a mà i enllaçar-lo, aneu aquí i aquí . També proposo que qualsevol de vosaltres, de forma anònima, el reediti. Jo no penso perdre més el temps amb aquesta lamentable colla d'indocumentats . I ara CATOSFERA serà el títol d'un llibre

Fa dies que una colla de capsigranys que fiscalitzen la Viquipèdia catalana estan discutint si esborren dos articles: Toni Ibàñez i Catosfera . Si la ignorància no fos tan atrevida, diria que es tracta d'una broma ridícula, sobretot quan llegeixes l' argumentari que aporten aquests talibanets mediocres , que semblen més una secta que una altra cosa. Val a dir que -per sort- no són tots, ja que alguns discrepen i no veuen clara aquesta iniciativa esborr(on)adora. Per exemple, diuen que els articles els vaig escriure jo i que això va contra "les normes de la casa". Molt bé. ¿I qui els podria escriure amb més fonament? Després dubten de la meva "rellevància" ( notabilitat ) com a escriptor adduint que, en aquests articles, em faig propaganda. Molt bé. ¿I què passa? Totes les dades que aporto són objectives i perfectament contrastables. No necessito pas aquesta pàgina personal quan en tinc d'altres molt més "serioses i rellevants": AELC , Q...

Que el món és ple de mediocres no és cap notícia. De fet, la mesocràcia és el que caracteritza aquesta partitocràcia que ens desgoverna en benefici del capital, que és qui remena sempre les cireres rere els espantalls polítics. Però avui no vull parlar de política, sinó de persones . Els mediocres són una plaga bíblica. Te'ls trobes arreu: al veïnat, a la feina, a internet... Tot ho okupen, tot ho empastifen amb la seva merdosa mediocritat. És molt fàcil reconèixer-los. Per si mateixos, sols, d'un en un, com a individus, no valen un rot ni un pet de monja, són una nul·litat, un fracàs antropològic. ¿I què fan, doncs? Apuntar-se a alguna cosa, suplir la seva mancança amb la teràpia de grup. La "salvació" del mediocre és el gregarisme, la moltoneria. És la sociologia típica del mediocre: creu que serà alguna cosa si s'afegeix al ramat, si forma part d'un grup o grupuscle, capelleta, colla o el que faci falta per tal de dissimular la seva incompetència, la seva ...