ENTRELLUM

"Otra experiencia de usuario de mayor calado y popularidad son los blogs. La facilidad de creación, productividad, posibilidad de indexación y visibilidad en los buscadores justifican su éxito. Rojas (2005) resume los porqués de su popularidad: los blogs son fáciles de usar, tienen un bajo coste o a veces son gratuitos, son interactivos, humanizan a las organizaciones, son creíbles, inmediatos , directos e infecciosos , pueden ser consultados por los periodistas, no son intrusivos, otorgan autoridad e influencia, permiten llegar a audiencias que han abandonado otros medios, crean comunidad, ayudan a aumentar la notoriedad de la organización en la red, refuerzan la cultura de la organización y ayudan en momentos de crisis institucionales." ( Planeta Web 2.0 p. 33) "Però Déu va crear l'autoedició , i els bloggers es van convertir en uns éssers arrogants i espitragats , uns éssers autosuficients i orgullosos i la ira va créixer dintre seu i la van llençar contra...

T'escric com qui camina sense témer la mort... Que un blog plegui no és ni bona ni mala notícia. Cada dia neixen i moren milers de blogs. Però si el blog que plega és un dels nostres , ja és una altra cosa. L2P no és un blog qualsevol. La seva vocació (doblement) perifèrica, la seva dissidència, la seva veu tan particular i bolanyesca , el fan un blog imprescindible, diria que "de culte", si aquesta expressió no sonés a cursi. Odio escriure rèquiems. Després de tots aquests anys, entre Subal i servidor hi ha hagut de tot, moments d'idil·li i moments polèmics, sempre amb el respecte mutu per davant de tot. Subal és Miquel. Això ja ho sabia fa temps. L'anonimat és un estat transitori, un equilibri inestable que, per la força, acaba trontollant. Vaig desvirtualitzar-lo el dia que la Tina (una altra exbloguera que trobem molt a faltar) va presentar el seu llibre a l' Horiginal , el temple sagrat dels poetes perifèrics. Em sap greu. No ens podem permetre el luxe...

Avui celebrem el BlogDay i, segons les normes , em toca recomanar 5 blogs. L'ordre dels factors no altera el producte: Salvador Sostres El Café de Ocata Una temporada en el infierno La Segona Perifèria El Cafè d'en Litus L'home que mira

Un blog perifèric al servei de l' establishment literari, fent de comparsa, publicitant un llibre per Sant Jordi. Un blog simpàtic, apassionat, creatiu... ¿Per què Manzano no parla de la literatura que s'està fent als blogs? ¿Per què no dedica un programa especial a la ciberliteratura, Literatura 2.0, a La Catosfera Literària ? Manzano llegeix el fragment sobre el pou que vaig posar al meu post . El bloguista perifèric bolanyeja (cap novetat) i esmenta El Llibreter ... Escriptors de paper, editors de paper, llibreters de paper... Tots dins el mateix vaixell que s'enfonsa. Manzano: convida'm al teu programa quan surti EL LLIBRE MÉS IMPORTANT DE L'ANY 2008 . No te'n penediràs . NB: " Abans de Sòcrates , Plotino , molt maco; els sofistes, simpatiquíssims ". Sisplau, que algú orienti cronològicament el pallasso ofegagossets del final. Un colofó patètic. Aquí hi ha marro caricatures 1 + 2

Aquest matí Josep Roig m'ha fet una entrevista a La Plana Ràdio (Santa Bàrbara) en el programa El Nostre Matí dins la secció sobre blogs : Escolta-la Les meves 4 recomanacions: MV SG SM L2P + entrevistes

Tots els premis que he guanyat

A partir d'avui, i mentre durin les sacratíssimes vacances , canvio el blog pel bloc . (La polèmica terminoil·lògica és tan absurda que fa riure). Tot el que escrigui aquests dies al bloc potser serà bloguejat o potser esdevindrà llibre de paper o vés a saber... L'únic que sé de cert és que la grafomania (si no digital, analògica) continuarà fins i tot a l'illa més aïllada del món. Tal vegada les veritables vacances foren això: desconnectar de l'addicció internètica i deixar d'escriure si més no uns dies, sufocar aquesta malaltissa lletraferidura , però ho veig molt difícil, sobretot viatjant , perquè els nous paisatges t'ofereixen noves inspiracions ... Igual que hom no decideix ser escriptor tampoc no pots decidir deixar de ser-ho . Aquestes coses no es decideixen. ENTRELLUM i A RANVESPRE descansaran uns dies lluny del seu blogmestre. We'll back as soon as possible . Mentrestant us podeu cabussar en els arxius. Teniu 800 posts per triar i remenar. ...

Rebo un mail de l' ínclit Juan Abreu : Mi estimado Toni Ibáñez, me gustaría usar este comentario tuyo en la solapa de la primera edición analógica de Rebelión en Catanya que aparecerá próximamente. Dime si te parece bien. Aprovecho para mandarte un abrazo. —Juan Abreu Abans de menjar caragols i llobarro, i sense reflexionar gaire sobre el meu vot de demà, passo un matí distret llegint Rebelión en Catanya de Juan Abreu, una novel·leta divertidíssima que imita l’estil d’Orwell a Animal Farm . Us asseguro dues hores d’hilarant lectura. Molt recomanable per als acòlits d’ERC i altres bufanúvols amb vel·leïtats taratrubeolíniques … L’argument és una típica reductio ad absurdum amb un final realment genial. L’humor i l’autocrítica són les millors armes contra la imbecil·litat generalitzada. — Toni Ibàñez, 18/06/06 Li responc: Joder joder joderrrrrrrrrrrrrr Me vas a poner en un compromiso!!! Vale, acepto, pero has de poner al lado de mi nombre la dirección de mi blog, oséase: Toni...

Com ja vaig avisar , tanco la barraca a l'agost. En això no sóc gaire original. El sedentarisme és mala cosa i, de tant en tant, cal voltar-la i veure món . Enguany no sortiré de la península ibèrica. Faré un periple bastant ampli (els amics estan molt escampats per la geografia) No puc assegurar la connexió a internet. Millor. M'anirà bé descansar de l'addicció blogogràfica . La Moleskine farà d' ersatz . Non vacamus ut vacemus va escriure Aristòtil ( Ètica a Nicòmac, X, 7, 1177b): No fem vacances per a perdre el temps. Al seu torn, sant Tomàs d'Aquino ( Sententia libri Ethicorum X, 11) diu que Felicitas enim consistit in quadam vacatione Doncs això. Em sap greu pels entrellumaires enganxats , però tranquils, que després d'un parell de dies amb tremolors, febre alta i atacs de pànic, us anireu acostumant a la meva absència provisional; segur que també us farà bé descansar una mica de tanta sobredosi entrellumínica ; a més, sempre podeu remenar els arxius ...

Com a català, sempre tinc present dos noms, dues dates i dues frases cabdals de la nostra història: LLUÍS COMPANYS en el fossar de Santa Eulàlia de Montjuïc al cant del gall del dia 15 d'octubre de 1940: " Per Catalunya! " PAU CASALS a la seu de l'ONU el dia 24 d'octubre de 1971: " I'm a catalan... " (vid. video ) Tenen raó Francesc Pujols i Enric Vila : La veritat no necessita màrtirs. El que la veritat necessita són treballadors, persones que facin coses de profit perquè la humanitat progressi. En el nostre cas, la veritat catalana necessita catalans que penquin per tal que la nostra cultura s'enforteixi i avanci amb empenta cap al futur. El final de Companys (com el de Sòcrates) no m'acaba de fer el pes, però valoro el seu simbolisme tràgic. Companys i Casals són dos models, però no són els únics. Jo aspiro a ser un Pau Casals de les lletres i anar pel món ple d'orgull dient que sóc català. Els que, al final, tinguin la responsabi...

text sencer PdV36 Segona Perifèria Bauçà a ENTRELLUM

He estat una hora amb Jordi Herralde, aquesta tarda, de cinc a sis, al seu despatx d'Anagrama, carrer Pedró de la Creu, 58. En el proper post escriuré la crònica d'aquesta històrica entrevista. Subal : no te la perdis per res del món. Hem parlat de Bolaño i de moltes més coses...

19 h. Auditori del CCCB. Ple. 200 persones i algunes personalitats. Presentació del documental Miquel Bauçà: poeta invisible . Bloggers presents (que hagi vist o saludat): Tina & Co , Subal & Co , Subirana (a primera fila, clar)... Parlaments previs. Pel·lícula. L'actor Pep Tosar broda el paper. Molt creïble. Testimonis diversos. Massa èmfasi en les rareses i pintoresquismes de l'escriptor de Felanitx. Sembla que interessa més el "personatge" que la seva obra. Ho declara Biel Mesquida: "Sa lletra és l'única realitat de Bauçà". Hi estic d'acord. Tant me fot si era esquizofrènic, onanista, sociòpata, misantrop, alcohòlic, maniàtic, llord, picapedrer, putero, voyeur, mal pare, sàtir, miop, egoista, autista ... ¿Parlem de literatura o de Salsa Rosa amb quetxup? Tinc la impressió d'haver assistit al tret de sortida del procés de beatificació literària del poeta maleït oficial de Catalunya . Una Literatura com cal no pot deixar de tenir els...