Ni que impossible fossis, els fills t'hem escollit Armand Obiols, Oda a Catalunya Del campanar de la Seu fins al Norfeu, Del Canigó als arrossars de l'Ebre, De l'arcana Vall d'Aran a tot arreu, Del llogaret a la urbanita febre. (Màrius escriu cançons d'amor a Mahalta , Xènius la Lídia de Cadaqués empaita) L'afecte més sagrat ix a Montserrat, Sens oblidar la pau de Poblet i de Núria; Dòlmens i menhirs de gaudiniana fúria Atenyen el cel al bell mig de la ciutat. (Fills d'una augusta esperança, Fets de boira i tramuntana) Arrelats a la terra amb consistència, Bastim castells d'arquitectura humana, Units de mans fem via i fem rotllana, Tres-cents anys de greuges i paciència. (On ets, Espanya, que no et veig? Lo teu present és ruïna) No hem nascut per acatar lleis ponentines, Ni fem mutis quan ens volen engabiats; No oblidem la sang dels avantpassats Que anhelaren quimeres gegantines. ( Catalonia is not Spain, ...