La poesia ha de ser recitada. L' oralitat ho és tot. Les lletres sobre el paper són taques sense vida. El lector les ha de cantar per dins o en veu alta per tal de ressuscitar-les. La música, el ritme, més que la rima, fan lliscar els versos que penetren suaus fins al fons de l'esperit. En aquest blog he postejat molt poemes . La majoria (65!) els podeu trobar en el blog CIBERPOESIA , alguns traduïts a altres llengües i molts recitats per mi mateix. Vivim sota la tirania de la imatge . Cal adaptar-s'hi, treballar el disseny , buscar un bon embolcall per a "vendre" el nostre "producte". Avui engego un nou projecte: VIDEOPOESIA . L'audiopoesia evoluciona cap a la videopoesia: una combinació de vídeo, imatges, música, lletra, veu... Tot fet per mi mateix, en un intent d'aprofitar les possibiltats que m'ofereix la tecnologia per a difondre la meva obra a la xarxa. No sóc pas el primer. M'emmirallo en Josep Porcar , blogmestre videopoemàtic....