ENTRELLUM

Segueixo estirant el fil dels sambaquis i em planto al  Museu de Sambaqui  de Joinville. N’hi ha dos més, al Brasil, de museus dedicats a aquest tema: un a  Florianápolis  i un altre a  Beirada .  Aquest és un museu petit en el qual s’exposa una col.lecció de diverses peces trobades (ceràmica, estris, ossos, collars). La Giana és la persona que fa les explicacions. M’informa que a la ciutat hi ha 41 sambaquis! Me’ls mostra en un mapa. Resulta que alguns sambaquis estan a la vora dels rius, ben allunyats del mar. Coincidim que eren llocs sagrats, amb una clara intencionalitat meta-física, en la mesura que els seus constructors eren conscients de la importància del soterrament. La Giana recalca que els esquelets trobats sempre adopten la posició fetal...  Al museu hi ha una reproducció de com podria ser el cap dels sambaquieiros. Sembla que tindrien trets mongoloides.  Em recomana que visiti un sambaqui que hi ha a la P...

Molt recomanable la visita al  Museu da Imigração , al barri de Mooca (metro Bresser), ubicat en l’edifici de l’antiga Hospedaria. Entre 1887 i 1978 aquest lloc va rebre més de 2,5 milions de persones de més de 70 nacionalitats (destacant italians i japonesos), que van arribar en tren procedents del port de Santos. Fotografies, projeccions, objectes, documents, testimonis... composen tota una memòria històrica que ens ajuda a comprendre la complexa identitat d’aquesta ciutat, la principal d’un país que no s’explica sense el fet migratori.  Els indígenes primigenis van ser els sambaquis , després els tupi-guarani, fins que van arribar els portuguesos i els espanyols, amb els esclaus africans i (abolida l’esclavitud) la mà d’obra arribada d’arreu per a treballar al camp (canya de sucre, cafè, etc.). En fi, una immensa Babel, un mixtura fenomenal, un sincretisme que escapa a qualsevol explicación reductivista de la realitat brasilera.    ...

Visito l’exposició de Basquiat al CCBB en la qual es mostren les peces de la col.lecció Mugrabi. El seu art urbà expressa la decadència d’una societat fragmentada i ferida, les ruïnes d’allò que va ser la cultura en majúscula, i que ara es dilueix entre els grafits i el pop.  Parlant de ruïnes, a les romanes de Pompeia ja hi trobem els primers graffitis. Però el boom no es va produir fins al Nova York dels 70. São Paulo és una ciutat plena de grafits, sobretot a Vila Madalena, amb el famós Beco do Batman. Sovint els fotografio.  En una ciutat tan lletja i grisa com aquesta, s’agraeix la nota colorista del grafit i els seus missatges crítics els quals conformen tota una narrativa urbana escrita als murs. S’anomena underground , atès que va iniciar-se en el metro novaiorquès. Té un marcat accent antisistema i destaca per la seva creativitat arravatada. Una poesia extrema que floreix enmig de la desolació urbana.  Basquiat no em fa el pes. Les...

Bufa tramuntana. El mar té un color blau intens amb pinzellades blanques d'escuma. La costa nord del Cap de Creus apareix més nítida que mai. Rere el finestral tot és innocu. Escolto el zumzeig del vent i m'embadoco amb el ball imprevisible de les branques. Núvols llargs decoren el cel. No sé com s'ho fan les gavines per a volar amb aquesta ventada.  Ahir vaig visitar el museu de Montserrat. Em van impressionar especialment els quadres de Vayreda i les escultures de Rebull . Vaig sortir amb ganes de pintar. Fa segles que no pinto... I al museu vaig "caçar" una altra TAU. Es trobava pintada sobre l'hàbit de Sant Antoni el qual, per a subratllar la importància dels símbol, sosté a la mà dreta una gaiata també en forma de T. És a dir, que en el centre del quadre (no recordo el nom de l'autor ni de l'altre sant que l'acompanya) podem contemplar dues TAUS de la mateixa mida... Bufa tramuntana. En el cim més alt de la Serra de Verde...

Segueixo amb les anotacions prèvies a la taula rodona " Cultura en temps de xarxes " que moderaré aquest dissabte 30 de gener a les 9:30 a les Terceres Jornades de la Catosfera . 2- Reflexió sobre les xarxes socials Formem una societat de nòmades digitals , individualistes interconnectats que busquem una tribu on poder reconèixer-nos. Les xarxes socials permeten aquestes connexions on line . Àgora virtual. Ciberpolis. C omunitat global de diàleg. Intercreativitat . Nova cultura digital on prima allò col·lectiu. Tenim les eines per a fer coses junts sense haver de menester les tradicionals (i obsoletes) estructures organitzatives (l'exemple dels partits polítics és flagrant). Cadascú de nosaltres és un node d'identitat . Ja no som una massa unitària i uniforme de subjectes, sinó epicentres en els quals pivoten reticularment els altres d'acord amb uns interessos comuns. Les xarxes socials permeten cada vegada més l' adaptació a l'individu . Blogs, Facebo...

Abans de sortir ja sabia que el cim més alt del meu viatge grec seria l' Acròpoli d' Atenes . Ressonaven al meu cap les frases contundents del mestre Pla : El Partenó és el monument de la mentalitat occidental més prodigiós que l'home ha elevat sobre la terra. (OC, XIII, 318) En fi, la solució de tots els problemes, la solució permanent, és l'Acròpolis -pujar a l'Acròpolis. Fa el mateix efecte que trobar-se en un altre món. (OC, XIII, 335) De Míkonos al Pireu no vaig dormir gaire. Volia que el sol ixent em sorprengués a coberta mentre albirava des del mar la silueta d'aquell turó llegendari... Però no va ser possible, perquè actualment l'Acròpolis no es veu des del Pireu, o jo no la vaig saber veure. L'albada arribant al Pireu fou una de les hores més màgiques que he viscut a la meva vida. Les fotos que vaig fer recullen aquell moment... Calia afanyar-se, perquè havia moltes coses per a veure i poques hores per endavant. Imprescindible: Acròpoli , M...

Albada arribant a Santorí De totes les illes gregues que he vist em quedo amb Santorí , també anomenada Thera . La seva estructura geològica és realment impressionant. En el centre tenim una caldera volcànica inundada de la qual emergeixen dues illes (Palea Kameni i Nea Kameni, és a dir, terra vella i terra nova) i damunt les quals destaquen els penya-segats on s'assenten la capital i Oia . La gran profunditat d'aquest volcà negat no permet l'ancoratge dels vaixells. El Sea Diamond s'hi va enfonsar el passat 6 d'abril. Ara rau en el fondo del mar matarile rile rile . .. ( video amb musiqueta titànica) Resulta que 16 segles abans de Crist (fa 3.600 anys, a l'antiga Edat de Bronze ) una erupció brutal va provocar un tsunami que va destruir tota la civilització minoica de les Cíclades. El vell Plató no anava gaire desencaminat ... Això fa pensar en la possibilitat de què la ( gens mítica ) Atlàntida es trobi submergida sota aquestes fosques i misterio...

9 h. Geografia . Hi ha 17 alumnes de Terrassa que han arribat 10 minuts tard per culpa d'un embús monumental a l'autopista. L'opció A és un article de LV (22.10.05) que parla de la desforestació amazònica. La dada més esgarrifosa és que cada any desapareix la superfície equivalent a Catalunya (30.000 km²). Faig números i comprovo que, si la selva amazònica ocupa una extensió d'uns 6 milions de km², encara trigarà 200 anys a desaparèixer. L'opció B és un text que parla de la urbanització de baixa intensitat a Catalunya, és a dir, habitatges unifamiliars i adossades amb jardí, un model de creixement que implica tota una sèrie de problemes. A l'última plana de l'examen hi ha un mapa d' Àfrica que representa els diferents conflictes (internacionals, fronterers, guerres civils, independentismes armats...) 11 h. Història de l'art. Economia. Literatura castellana. Grec . Hi ha més matèries optatives, però a la meva aula han tocat aquestes. Obres que apare...

Una ventada de por. El Boeing d'Air Europa tremolava, davallava, semblava una muntanya russa... M'he marejat com una sopa. Peu a terra, he estat a punt de besar-la com fa el Sant Pare de Roma. Encara tinc el cervell emboirat. Encara bufen ràfegues violentes. He vist arbres arrencats de soca-rel i palmeres decapitades. L'hotel Saratoga perfecte. El panorama des de la terrassa és una meravella. Ens hi estarem tres nits. Esmorzo ensaïmada i llet d'ametla a Ca'n Joan de S'Aigo, carrer Baró de Santa Maria del Sepulcre. Havent dinat, visitem la Fundació Pilar i Joan Miró , a Cala Major. Després, fem cap al museu d' Es Baluard . Exposició de Calatrava . L'indret ha estat molt ben restaurat. M'encisa la sala de l'aljub amb les ceràmiques. A la botiga del museu veig el llibre L'illa de la calma de Santiago Rusiñol. Serà el meu regal d'avui. Segons Pla, és el millor llibre de Rusiñol i el millor llibre que s'ha escrit sobre aquesta illa. Post...