ENTRELLUM

Segueix-me al Twitter Crònica de Saül Gordillo

Aquest dijous 11 de setembre , Diada Nacional , participaré en una xerrada-col·loqui amb Saül Gordillo a Cabrera de Mar . La iniciativa ha estat d' Albert Calls , que farà de moderador. El tema que tractarem és " La Catalunya digital. El catalanisme a la xarxa ". Jo parlaré de la creació del concepte de Catosfera , centrant-me més en l'àmbit lingüístic i cultural, tot relatant la meva experiència com a promotor i coordinador de LCL_08 .

Tot és quietud. No hi ha simulacre. La perfecció senzilla. Virtuosa senzillesa. Ni tan sols el temps destorba el balandreig de les onades. Els ocells piulen rere els canyars. La brisa deliciosa. ¿Què espero de la vida? Aquest horitzó clar, diàfan, aquesta llum i aquests blaus... ¿Què podria esperar? Tenir-te a prop quan em manques i no poder-te oblidar. Non c'è simulacro Tutto è quietudine. Non c'è simulacro. La perfezione semplice. Virtuosa semplicità. Neppure il tempo disturba il dondolio delle onde. Gli uccelli pigolano dietro i canneti. La brezza deliziosa. Cosa spero dalla vita? Questo orizzonte chiaro, diafano, questa luce e questi blu... Cosa potrei sperare? Di averti vicino quando mi manchi e non poterti dimenticare. [Versió d' Anna Cinzia Paolucci ] --&-- See you! Get away from de noise I like the way you do it Oh it's what you do to me Més orxata Caricatura & Pakores

El mar és un mirall que et retorna la mirada. Les ones replecs de l'ànima. El veler trenca la línia de l'horitzó. El llampurneig de l'aigua. Un altre tren que passa. El matí com un regal acabat de desembolicar. El mar és un mirall que coneix els teus neguits. La senyora parla pel mòbil i diu que està jubilada mentre camina sense esma cap a enlloc. Suren boies grogues. Sorra sense trepitjar. Gavines. Tot un silenci possible que mai no arriba. Un altre tren. Cabrera de Mar. Il mare è uno specchio Il mare è uno specchio che ti ritorna lo sguardo. Le onde pieghe dell'anima. Il veliero rompe la linea dell'orizzonte. Lo sfavillio dell'acqua. Un altro treno che passa. Il mattino come un regalo finito di scartare. Il mare è uno specchio che conosce le tue ansie. La signora parla al cellulare e dice che è andata in pensione mentre cammina senza animo e senza meta. Galleggiano bòe gialle. Sabbia non calpestata. Gabbiani. Tutto un silenzio possibile che non arriva...