ENTRELLUM

En el vídeo que promociona Factual , llegeixo la següent frase: Se acabó el periodismo de papel, pero no el papel del periodismo. Després de llegir el llarg i recomanable article de Montserrat Serra a Vilaweb: El llibre digital a la recerca de mercat , em pregunto si podríem escriure que S'ha acabat la literatura de paper, però no el paper de la literatura.

Hi ha l'èpica silenciosa del dia a dia i l'èpica estrident de les dates assenyalades. Ambdues són necessàries, encara que alguns toixos prediquin la no-èpica com a norma de vida. Que se'ls endugui el diable! Felicito Vilaweb per la seva re-novació, i especialment Vicent Partal , pel seu model de periodisme independent , que tan poc abunda a hores d'ara. Si tinguéssim almenys una ràdio i una TV com Vilaweb, aquest país seria plenament normal i avançaria cap al seu futur amb passes decidides. Malgrat tot, crec que estem ben encaminats i que ens en sortirem. S'acosten moments crucials per a la nostra història com a poble. Cal que TOTS ens hi posem a traüllar, cadascú en el seu àmbit, sense por, amb fermesa, il·lusió i esperança. O ara o mai. Bon article

Jo no sóc militant de Convergència . La meva dona sí (ella fa un any que desenvolupa tasques de govern a l'ajuntament de Vallromanes com a regidora de cultura , esports i promoció econòmica ). Reconec que, entre totes les opcions, Convergència és la que més s'acosta als meus plantejaments polítics, per això no amago la meva simpatia per aquesta formació. Tanmateix mantinc la meva independència i, per damunt de tot, defenso la llibertat de dir el que vulgui en el meu blog. ENTRELLUM no és un blog polític , sinó un ciberdietari personal, la qual cosa no significa que sovint no parli de política . El que vull dir és que la política, ara per ara, no és la meva prioritat vital. El passat novembre vaig acceptar la invitació a la conferència i a la trobada amb l' Artur Mas , de la mateixa manera que, a mitjans de juny, vaig formar part d'una taula rodona en el Congrés Comarcal de Vallès Oriental. Ara participaré en aquest Congrés Nacional . Per a mi és una oportuni...

11:45 Surto de l'entrevista que m'han fet a Ràdio Sabadell , agafo la moto i enfilo l'AP-7 direcció Girona. 11:55 A l'altura del CIM Vallès veig que el trànsit s'alenteix, i a Mollet els vehicles ja estan aturats. Penso que deu ser per culpa del Premi de Motociclisme d'aquest cap de setmana al Circuit de Montmeló. Avanço pel lateral... 12:10 Una mica abans de la sortida 13 (Granollers) veig que hi ha quatre cotxes blocant el pas, un per cada carril. Avancen a pas de bou. Els condueixen joves que porten enganxines . Davant d'ells, l'autopista és un desert. M'aturo i els demano què passa. Em diuen que és una acció contra l'apujada del gasoil. M'informen que més endavant, al peatge de La Roca, hi ha més gent amb pancartes. 12:15 Surto de l'autopista i corro cap a casa a buscar la càmera . Torno a entrar a l'autopista en direcció al peatge de La Roca. 12:34 Efectivament, allí em trobo més vehicles aturats, un camió groc que no para ...

Compareu la notícia amb el meu post . Així també faig jo, de "periodista"...

Un tal Joan Foguet [ blog ], periodista, ha perpetrat aquest article d'opinió al portal Cultura21.cat :(la negreta és meva) Més professionals, però més funcionaris Llegeixo que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha presentat l'estudi "Escriure en català: Estat de la professionalització" on es destaca que "la dedicació a escriure en català és una activitat que ha anat creixent i s’ha anat especialitzant, fet que indica una major professionalització del col·lectiu". Fins aquí només puc fer que regalar abraçades i mostrar-me satisfet com a català i com a lector. A més, el 49% dels enquestats afirmen tenir una dedicació regular a l’escriptura, malgrat que no se senten ben retribuïts i han de compaginar l...

Pensava que La Cosa havia finit amb congratulacions generalitzades, però no. La ressaca s'allarga. Aquesta tarda he rebut el següent mail... Hola Toni, Sóc alumne de 4t de periodisme, ens han demanat que escrivim un petit article a partir de les opinions d'un escriptor en llengua catalana que no hagi estat a la Fira de Frankfurt. He aconseguit el teu contacte a través del teu blog . Si no t'importa t'envio unes preguntes, l'article és per demà. ------------------------ Hola Franc, Gràcies per pensar en mi. Aquí tens les meves respostes: Tinc entès que no ha anat a la Fira, no hi ha estat invitat o no hi ha volgut anar? No m'hi han convidat. Com diu un amic meu (que fa anys que viu a Frankfurt): Musst du darüber stehn!* Creu que la cultura catalana ha sortit afavorida o desfavorida després de la Fira? No sé què és exactament "la cultura catalana", i menys com a subjecte que pugui resultar "afavorit o desafavorit". Els su...

Costa entendre l' esperit del temps . Tant me fot Pepsi que Coca-Cola, Ballantines que J&B. Posa'm el que vulguis. Pujol predicant al desert : Lo savi ancià, que des d’un cim l’obira, sent estremir lo cor com una lira: veu a l’Àngel d’Espanya, hermós i bell, que ahir amb ses ales d’or cobrí a Granada, eixamplar-les avui com l’estelada i fer-ne l’ampla terra son mantell. L' esperit del temps , confús, raquític, inert. Pujol no és Herder, ni tampoc Hegel. ¿Quin romanticisme ens queda en aquest cafarnaüm de franquícies i grans magatzems? L' esperit del poble hauria de projectar-se sobre la història... ¿Som una nació o una amalgama de turistes, xarnegos, moros, negres, sudaques, independentistes, abstencionistes i panxacontents? Què collons som? Posa'm tres glaçons i calla, coi, que em desconcentro, ara que estic inspirat... ¿Saps quants mesos feia que no estava inspirat? Ni me'n recordo. Costa entendre l'embull en el qual estem ficats. Ara va millor l'...

Curiosa la teoria del Sr. Carol exposada aquest dilluns a la seva columna de LV . Segons ell, un bloc és un blog que no admet comentaris. I es queda tan ample. O sigui, d'acord amb aquesta caroliana definició, ENTRELLUM seria un bloc en comptes d'un blog , un bloc "ideològicament entotsolat" (que així és com es tradueix al català ensimismado ). Pues va a ser que no . El debat ja fa dies que bull . La proposta que defenso és clara (malgrat Termcats i Vilawebs): La paraula "bloc" no és adient perquè es pot confondre amb el bloc de notes de tota la vida. Escriguem, doncs, weblog o blog per anomenar el quadern de bitàcola digital o ciberdietari. El verb que derivaria de "bloc" seria "bloquejar", que és inacceptable per motius obvis. Escriguem, doncs, bloguejar per a expressar l'acció d'escriure en un blog. També val postejar . El que blogueja (que no "bloqueja") no pot ser el "bloquer" o la "bloque...