Divendres 22.2.08 17:25 Enfilo les escales que hi ha rere la glorieta i faig cap al molí. Estic envoltat d' oliveres, pins, xiprers i ametllers florits . M'agrada molt aquesta nova perspectiva. El mar segueix impassible. No em mouré d'aquí fins que el sol marxi. Estic assegut sota les aspes del molí. Ara passa una avioneta. ¿Com he arribat fins aquí? ¿Quin cúmul de coincidències han precipitat aquest dia, aquesta hora màgica? Machado m'ha cridat i he vingut. Després de dinar, Carlos Edmundo de Ory ens ha preguntat si creiem en déu. El meu déu és aquest mar immens i aquesta gavina i aquest horitzó (no l'Horitzó, sinó aquest , hic et nunc), aquest molí amb les seves aspes de fusta vella, aquest campanar que enfonsa les seves arrels dins l'aigua, aquest sol que s'acomiada, els teus versos, Antonio, la llengua-pàtria amb la qual escric, els ocells que piulen, la moto que zumzeja pels revolts de la carretera de Port Vendres , el fumerol que s'enlaira d...