ENTRELLUM

Matí radiant de diumenge. Gaudeixo del sol a la terrassa de dalt. Sembla mentida que estiguem al mes de desembre. Estols d’ estornells sobrevolen el poble. Quina piuladissa. Éssers alats que mengen olives a balquena. Em quedo bocabadat contemplant la sincronia del seu vol. Ahir al vespre, davant el foc a terra, l'arbre de Nadal guarnit, llegint Private Peaceful , carxofes a la brasa i una copa de vi negre (a poder ser un Vinyes Velles de Martí Fabra), música de jazz, mentre la sopa de ceba fa xup-xup.. Es pot demanar més? Sí, clar. El caliu del teu cau. La tendresa del teu niu . L'oblit del passat i del futur. Ni ambicions ni expectatives. Entre la mar que brilla encegadora i els cims emblanquinats i gèlids. Tu i l'horitzó. No em cal res més. I l'últim perfum de les roses tímides.

Els músics de la banda mengen pizza abans de pujar a l'escenari. El local dóna el pego. Qui podria pensar que abans aquí s'hi escorxaven tocinos. Ara fan música. Jam session amb un saxofonista de luxe: Llibert Fortuny . S'acabarà omplint. Entrada lliure. Observo l'estètica de la gent. Moltes dones. La majoria fumen. Quina mania. Com ahir a l'Antares . Quan vaig arribar a casa la roba em pudia a fum. Vaig deixar l'americana tota la nit a la terrassa. Sí, s'omplirà. Davant hi ha taules rodones i darrere cadires. És la primera vegada que visito aquest espai . Un nou edifici que descobreixo. Llibert és un virtuós, una mala bèstia que porta el saxo fins al paroxisme. S'ho passa pipa. Jo més. Ara ha pujat una noia a tocar la bateria i ho fot com el cul. Pobreta. La bona música sempre és orgàsmica . El noiet de la guitarra duu una gorra verda. Molt fluixet. Llibert és, ell mateix, un firmament galàctic. El teclista és bo de collons. M'encanta el seu toc de ...

Poema inicial: Aspiracions . Cançons de Mark Knopfler . La lletra de l'himne de d'Espanya. Parlem de política exterior. Falta una setmana per a les Jornades de la Catosfera a Granollers. Els politicastres que desprestigien la política. Pel·lícula: El silenci abans de Bach . Agenda cultural. Nova reforma de la llei d'Educació . Poema final de Ramon Guillen : Eternitats . Què és Capvespre Llengües

Últim programa de l'any. Comencem amb un text d'ENTRELLUM . Avui ens acompanya la música de The Magic Numbers . Reflexions sobre el Nadal i els seu simbolisme. Parlem del 35è. aniversari de l'editorial Anagrama . Comentem la darrera polèmica de Carlos Santos . Estrena cinematogràfica: El silenci abans de Bach de Pere Portabella . Llegim el conte de Nadal de Pere Calders Reunió d'alt nivell . Poema final de Francesca Aubanell: Un regal especial . Bones festes i fins l'any vinent!

Cagonlou! Per fi, per fi, per fi he acabat d'etiquetar els 529 posts d'ENTRELLUM ( since 21.12.05 ). Una feinada de por. Des del dia 27 de desembre fins avui! Totes les vacances entretingut rellegint i republicant post per post. (Em sap greu pels de Bloglines ). El resultat és una absoluta bogeria: 545 etiquetes que inclouen paraules genèriques, noms propis, topònims, etc. El rànquing l'encapçala l'etiqueta "poemes" amb 66 referències. A continuació (amb + de 20 referències): (64) política (62) filosofia (57) blogologia (50) L_OI (40) llibertat (39) amor (34) paraules (33) escriure (33) somnis (32) premis (30) institut (29) Catalunya (28) religió (27) literatura (27) Montilla (27) poesia (27) Vallromanes (26) catosfera (26) llibres (25) veritat (22) futur (22) jardí (22) solitud (21) traduccions (21) mort (21) música (20) llengua (20) Nietzsche (20) ombra (20) silenci Això de l'etiquetatge serveix per a conèixer els interessos del bloguer i esbrina...

Vull bullir. Bullo. Són les 5:38 de la matinada del dissabte dia 1 d’abril i tinc els ulls més oberts que mai, com si les parpelles fossin conscients i haguessin decidit que no val la pena dormir, que ara no puc dormir perquè em queda poc temps, poc temps per a no sé exactament què. Aixeco la persiana del despatx (sempre dubto si la x va després o abans de la t o a l’inrevés) i guaito la foscor de la nit, la llum esmorteïda dels fanals, l’ensopiment dels plataners… Fa una setmana, divendres passat, vaig veure La Cabra d’en Pou al Teatre Auditori de Granollers. Encara no he tingut temps de fer la ressenya. Porto setmanes sense tenir temps per a res tret d’obsedir-me amb tu. Una obra excepcional, la història del follacabres , que em va colpir molt endins. Quan pugui en parlaré amb calma. L’anhelada calma que no aconsegueixo recuperar. Un fotimer d’originals sobre la taula del menjador. Em pregunto: ¿Per què collons hi ha tanta gent que escriu poesia, si la poesia no és res més que la ...