ENTRELLUM

Estic mirant el C33. Acte inaugural de la Fira del Llibre . Quin ensopiment. Quina carrinclonada. Quina tristor. Quanta naftalina. Els alemanys que encara no s'hagin adormit deuen pensar que Catalunya és un geriàtric o un cementiri. Tot negre. Tot fosc. Tot lent. He llegit el discurset del Quimet i m'ha caigut l'ànima a terra. Quina cosa més fluixa. Aquest home ha perdut molt des que escriu a La Vanguardia Española . Ara canten Paraules d'amor . Me'n falta una de Llach per acabar-ho d'adobar. Els que aplaudeixen deuen ser tots de casa. Fragment del Quadern gris de Pla. Al fons apareixen les traduccions en l'alemany. Els mateixos de sempre. Les mateixes cares. Estic fart de veure els mateixos endollats, els mateixos subvencionats, els mateixos i les mateixes mediocritats. Ara llegeixen Rosselló-Pòrcel auf Deutsch . Així els hem d'engrescar? Els versets feministes de la Marçal. Bartra. Fuster. Pedrolo. Moncada. Und so weiter . Joan Anguera recita EL MIL...

Em preguntes què necessito. ¿Què necessito? ¿Creus que algú sap realment allò que necessita? ¿El que necessitem i el que ens convé s'identifiquen? Estic disposat a admetre que tinc tantes necessitats inconvenients com conveniències innecessàries. La societat està basada en la conveniència mútua, és a dir, en la hipocresia acceptada públicament. Les veritables necessitats de cadascú són privades, molt privades, i sovint inconfessables. Aquell que no tingui vida secreta que llenci la primera pedra. ¿Què necessito? ¿Ho vols saber? T'ho diré amb la tirallonga de monosíl·labs de Pere Quart : I tu, què vols? Jo Doncs jo sols vull -ei, si pot ser-: Un poc de fam i un xic de pa. Un poc de fred i un poc de foc. Un xic de son i un poc de llit. Un xic de set i un poc de vi i un poc de llet. I un poc de pau. Un poc de pas, un poc de pes i un poc de pis. I un xic de niu. Un xic de pic i un poc de pac -o un xic de sou i un xic de xec. I un poc de sol ...