ENTRELLUM

Vaig escriure la meva primera novel·la amb una Olympia en un pis infecte de Ripollet l'any 1994, és a dir, fa 15 anys. La vaig titular Tant se me'n fot . La portada era groga amb una foto meva de petit on aparec rialler. La vaig signar com a Toni Ros . L'esguerro en qüestió constava de 30 capítols i un relat final titulat El Boig . Sembla mentida que, tres lustres després, aquestes pàgines em resultin tan actuals. Les podia haver escrit ahir mateix. Aquí les teniu escanejades:

Hem de ser inquietants. Hem de desassossegar el lector perquè se li desvetllin les neurones anestesiades. Hem d'infectar les ments aburgesades, desestabilitzar les creences, dinamitar els conceptes sobre els quals es basteixen totes les ficcions socials. Hem de ser dolents, malèvols, diversos i perversos. Hem de sacsejar la platea fins que tothom tremoli escagarrinat. Hem d'empènyer la gent cap a l'abisme. Hem de promoure l'imbecil·licidi: el suïcidi en massa dels imbècils. Hem de sobreviure al capitalisme sense ànima i instaurar una república federal de savis menfotistes que habitin els cims de les muntanyes (amb connexió Wi-Fi, per descomptat). Hem d'escombrar tanta rampoina i tanta fantasmagoria. La literatura no ha de refermar cap convicció. L'art no pot ser un placebo. Hem de trencar els lligams que ens aferren als costums. Hem de lliurar-nos al desconegut. Hem de transcendir-ho tot i transcendir-nos. Hem de deixar petjades de semen i de sang. Hem de morir...

Si no fos que estic per damunt de mi mateix, de les meves paraules i dels meus actes , per damunt de l'ombra que em persegueix, per damunt dels altres (que són també ombres), per damunt del món i d'aquest sarcasme evolutiu anomenat "humanitat", per damunt dels principis dogmàtics que nodreixen tota mena de talibanismes, per damunt d'eticismes i esteticismes ridículs, per damunt de claques i mediocritats que necessiten aplegar-se per a semblar importants , per damunt de tanta paranoia sentimental que ens esclavitza, per damunt dels tòpics i les ficcions del ramat, per damunt de les muntanyes de merda del consumisme, per damunt de les muntanyes de merda del cofoisme, per damunt de les muntanyes de merda del llepaculisme... Si no fos que professo el menfotisme crític , ja faria temps que hagués embogit. Per sort, encara sóc un individu lliure , tan lliure que, de vegades, em faig por a mi mateix. Quan els pobres d'esperit em coneixen una mica, tremolen, es cagu...

Jo no tinc pàtria, sinó màtria , una doble màtria: la Natura i la Literatura . En la Natura m'arrelo i amb la Literatura m'enlairo. El Último de la Fila deia: mi patria en mis zapatos, mis manos son mi ejército . Jo dic: mi matria en mis vocablos, mi teclado es mi ejército . La meva filosofia és el menfotisme somatosòfic (altrament dit menfotisme crític ibanyesc ) i la meva religió el neopaganisme taoista. PS: Tot això és un resum molt resumit. Necessitaria 50 posts per a explicar-ho a bastament. Potser ho faré quan acabi de corregir tota aquesta muntanya d'exàmens de selectivitat