ENTRELLUM

Ens el vam trobar a la Plaça de Santa Eulàlia quan estàvem prenent un resfresc en una terrasa després de la presentació de LCL a Can Alcover . En Biel el va en veure passar, el va saludar, i ell va venir fins a la nostra taula. Després me'l van recomanar molt vivament, sobretot el seu últim llibre: Pèls i senyals . Parlo de Sebastià Perelló . M'ha fet gràcia trobar que a la línia 9 de la pàgina 12 el narrador del llibre esmenta la Plaça de Santa Eulàlia. Més endavant, aquest indret tornarà a sortir a les pàgines 71 i 136. La trobada fou la nit de dijous passat després d'un dia d'allò més emotiu i calorós. No coneixia Perelló. Al juny va presentar el llibre a Can Alcover . Ahir me'l vaig comprar i avui llegit està. El protagonista es diu Felip, fa de falconer a l'aeroport i és un solitari recalcitrant i desbruixolat que s'esbrava escrivint el seu quadern menjussat , un soliloqui excessiu, una logomàquia plena de descripcions i reflexions, parant esment en...

Un blog perifèric al servei de l' establishment literari, fent de comparsa, publicitant un llibre per Sant Jordi. Un blog simpàtic, apassionat, creatiu... ¿Per què Manzano no parla de la literatura que s'està fent als blogs? ¿Per què no dedica un programa especial a la ciberliteratura, Literatura 2.0, a La Catosfera Literària ? Manzano llegeix el fragment sobre el pou que vaig posar al meu post . El bloguista perifèric bolanyeja (cap novetat) i esmenta El Llibreter ... Escriptors de paper, editors de paper, llibreters de paper... Tots dins el mateix vaixell que s'enfonsa. Manzano: convida'm al teu programa quan surti EL LLIBRE MÉS IMPORTANT DE L'ANY 2008 . No te'n penediràs . NB: " Abans de Sòcrates , Plotino , molt maco; els sofistes, simpatiquíssims ". Sisplau, que algú orienti cronològicament el pallasso ofegagossets del final. Un colofó patètic. Aquí hi ha marro caricatures 1 + 2

Arribo a la pàgina 106 de L'home manuscrit de Manuel Baixauli i em trobo aquest fragment: -Vol ser escriptor? -diu. -Escric cada dia . No sé si sóc escriptor. -Entesos. Té dues opcions: pot usar l'alfabet a plena llum , redactar articles, intervius, ressenyes, cròniques, etc., o pot, en canvi, fer literatura. Si vol i si pot fer literatura, li cal un pou. Sense pou, no hi ha literatura. Els punts negres d'Escriptor s'han dilatat. Potser també els meus, a mesura que m'habitue a la fosca i que la fosca em sembla llum . Ulls dilatats per a veure , per a fer literatura? M'aturo. Rellegeixo el fragment vàries vegades... La llum, el pou, la fosca... Escriure en una certa penombra ... Aquesta és la idea d' Entrellum ... on escric cada dia a plena llum ... gargotejant ombres... Segons Escriptor, això no és fer literatura . Una cosa és bloguejar i una altra fer literatura . Si volgués realment fer literatura hauria de deixar el blog i entaforar-me dins un p...