ENTRELLUM

El futuro que ya es presente se llama e-book, a la espera de que se imponga un sistema tecnológico sobre el resto. Empiezan a incluirse en los contratos los derechos digitales de las obras y los editores perfilan plataformas, que en algunos casos (Edi.cat) son comunes de varios sellos. El Singular Digital Europa Press ADN El País Vilaweb ACN Directe.cat Racó Català La Malla Avui De tard en tard Edi.cat blog

Notícia a l'Avui

Embafat d'un diumenge radiant ple d'elogis , rastrejo la xarxa cercant les ombres ... Ja sabeu que a mi m'agrada l' entrellum . M'estranya no haver trobat gran cosa negativa, acostumat a rebre sempre d'ençà que estic exposat a les crítiques dels sempre simpàtics i incombustibles internautes anònims. Per fi, en els comentaris de la notícia de l'Avui , he trobat la preciosa perla que buscava. Diu així: Amb tots els meus respectes pels qui hi heu participat , em miro l'invent amb molt d'escepticisme (per dir-ho suau). Perquè és l'invent personal d'algú que no em mereix cap tipus de crèdit , que va d'apòstol de la "nova literatura" virtual i en quan pot la posa en paper (o sigui, com sempre). D'algú que diu blasmar les capelletes, i a la que pot se'n munta una. La literatura demana menys estridències i menys protagonismes; i més treball i més silenci anònim 18.05.2008, 10:06 No comentaré el comentari perquè no acabaríem...

El post sencer de Can LlunÀtic Cronologia dels fets

La història és llarga... Començaré pel principi, doncs. Com qualsevol novençà, vaig fer les meves primeres passes en el món de la literatura catalana presentant-me a premis modestos . L'any 1998 vaig guanyar el Premi Comarcal de Narrativa amb la que seria la meva primera novel·la publicada, Darrer poema (2000). A poc a poc, vaig intentar fer camí endinsant-me per les fosques entranyes de premis de més volada i d'editorials importants, fins que vaig descobrir que tot estava en mans de quatre mandarins empatumats que patien endogàmia crònica . Vaig topar amb la barrera, amb El Mur que protegia el nucli dur de la LIT CAT. Em refereixo a la colla de subvencionats, convidats, publicitats, la nòmina d'escriptors oficials promoguts des de les institucions pagades pel contribuent... No cal concretar noms. Ells saben qui són. Se'ls hauria de caure la cara de vergonya. L'any 2005, en el meu Manifest blogpoètic de Sant Cugat , ja en vaig deixar constància amb aquest paràgraf ...

Interessant article de Ferran Sáez a la pàgina 24 de l'Avui: I les cassoles? . No fa gaire vaig parlar del mite de la societat civil . Al penúltim paràgraf, ell parla d' aquella entelèquia anomenada societat civil . La "hipòtesi" final de l'article és aquesta: Potser és que la gent que fa tres o quatre anys picava cassoles ara té un blog a Internet, i expressa allí les seves inquietuds. No hem d’oblidar que, segons diuen, Catalunya ha esdevingut el país amb més blogs polítics del món. Si t’has quedat tranquil després de pontificar pels plecs més recòndits del ciberespai, si ja t’has desfogat, per què perdre el temps amb una rudimentària cassola? No la descartin, aquesta hipòtesi: potser és que les forces se’ns escolen per l’aigüera virtual del mòdem. Que postmodern que queda, tot això! No és la primera vegada que el Sr. Sáez esmenta el blogs. Fa dos anys i mig va escriure un altre article que va inspirar un post de Tros de Quòniam : 15.6.05 PARLA DELS BLOGS ENC...

Monarquia i democràcia són termes antitètics. El Borbó no sap què s'empatolla . (AR)

Sort que tenim Sant Google ! La criatura que ha perpetrat la crítica de L_OI avui a l' Avui és un xitxarel·lo que respon al nom de Joan Rico Vidal . Aquí el teniu: Quina autoritat té aquest passerell (que fa quatre dies estava buscant feina ) per a "criticar" un llibre meu? Observeu el seu meravellós currículum : 1r. cicle de Filologia Catalana... No us perdeu les faltes d'ortografia ( ámplia , amb accent)... Ah, però que quedi clar que el paio ha llegit Barthes, Derrida, Gil de Biedma i Foix... El tenen a l' Avui de becari en pràctiques? En fi, no cal perdre més el temps. Santa paciència.

Joan Carles Girbés de Bromera em fa saber que per fi ha sortit la ressenya de L_OI a l' Avui (un diari que vaig deixar de llegir ja fa temps). El ressenyista (o ressenyador) Joan Rico ( ¿? ) vol demostrar que és un home llegit: cita Barthes i Derrida! No entraré a comentar el que aquest xitxarel·lo s'empatolla sobre el llibre. Gil de Biedma? Foix? Flipo mandonguilles. Suposo que hauria d'estar content perquè, tres mesos després de la publicació, en fan alguna "crítica". El millor de tot, el peu de foto: Toni Ibàñez ha guanyat un premi literari . L' Emma deu treure foc pels queixals. No, Rico, no n'he guanyat 1, sinó que ja en porto 23 ! Amants del teclat [PDF] Altres ressenyes

L'ardor dels climes (Postludi de Biel Mesquida) L'eròtica cibernètica (Entrevista a la revista L'Illa) L'Or à clé: une mine naine (Comentari de text de Mireia Galindo) Reflexions a l'entorn de L_OI amb motiu de la seva presentació Òscar Palazón (L'autor convidat al web de Noemi Bagés) Línia Vallès (5.1.07) Avui (8.3.07) Levante (20.4.07) InformAcció (15.11.07) Francesc Puigcarbó (17.11.07) Filant prim (1.4.08)

L' Eva Piquer parla de L_OI a la pàg. 20 del Suplement de Cultura de l'Avui : Si aneu a la versió en PDF podreu veure la foto de la coberta i una foto meva de la Presentació al costat d'una foto del nou director del Llull ... No, no et tinc cap mania, Eva. Un error el pot cometre qualsevol. No hi ha cap mal rotllo amb l' Emma . Un mal dia el pot tenir qualsevol. NB: La Piquer no va aparèixer per la Presentació. Va enviar el fotògraf (Job Vermeulen) i ja va fer el fet. Tot sobre la Presentació a la Catalònia