ENTRELLUM

Per a poder comprendre la societat, l'actual i la de sempre, cal partir d'uns principis: - La majoria de la gent NO VOL SER LLIURE (tenen por de ser-ho) - Funcionen per inèrcia i mimetisme (segueixen el Ramat, el que dicta l'Autoritat o el Relat Oficial) - No hi proactivitat gnoseològica, sinó passivitat confortable, suïcida... Els darrers 3 anys s'han anat acumulant mentides (ara en diuen FAKE) l'una rere l'altra:  - Que si un presumpte "virus" (bioterrorista, ja que de natural no en tenia res) fingint una "pandèmia" mitjançant una manipulació mediàtica bestial, perpetrant protocols genocides i mesures lliberticides...  - Que si el titella pallasso nazi d'en Zelensky és el bo de la pilicula, quan és una tapadora dels ianquis perquè a Ucraïna hi ha laboratoris secrets, provocant una guerra que amenaça amb escalar... (guerra que alhora ha servit com a cortina de fum per a tapar els efectes de les kakunes) - Que si el "Canvi Climàtic...

Que la vida no és lineal, sinó erràtica, fa tombarelles, ho sap tothom. Cada dia, cada hora, pot aparèixer una sorpresa, un imprevist, un accident, un entrebanc, un problema. El cel no és ras completament, de vegades sí, però dura el que dura.  És la nostra actitud envers els esdeveninents, la que compta, saber gestionar les imperfeccions, avaries, malalties, reptes que se'ns presenten.  El sol surt cada matí, encara que no el vegis. Malgrat la boira, núvols, pluja, tempesta, el sol resta incòlume rere la teva personal perspectiva. Ho noten les plantes i les bèsties, que s'amaga, tu també, i l'enyores, fins que torna a ser visible i t'escalfa la pell de nou.  Primer floreix l'ametller, després lluquen les tulipes, ara ve la mimosa... les abelles zumzegen pels espígols i la sargantana remena la cua entre les pedres... Ves acomiadant l'hivern, que la primavera ensenya la poteta... Sempre hi ha núvols i fa fred, fins que clareja i et pots llevar la roba. Despullar-...

He llegit massa llibres i n’he escrit massa, he visitat països, he seduït femelles, he llaurat camins, he pujat muntanyes, sempre empaitant els somnis i perpetrant-los impunenement I què queda? Fer l’hort, com mon pare... i recordar que vaig ser sublim, efímer i humà, massa humà Al capdavall no són les grans gestes, sinó les petites coses, els moments precisos en els quals assaboreixes el pur present sense ambicions ni recances, amb una pau senzilla: el sol tímid de febrer, la cantúria dels ocells, les primeres flors dels ametllers, les tulipes... I saps que arriba la primavera, encara que tu siguis un any més vell, encara que el mestral recargoli les branques, saps que els llucs tornaran a brullar, que menjarem cireres, que res no s’atura enmig de la impermanència de tot plegat... I que callin els profetes maldestres que anuncien apocalipsis de fireta, colla de ganàpies, que callin per sempre, perquè la Vida continua i continuarà, regalant-nos flors i fruits i fills i esperances, i ta...