ENTRELLUM

Com ja vaig avisar , tanco la barraca a l'agost. En això no sóc gaire original. El sedentarisme és mala cosa i, de tant en tant, cal voltar-la i veure món . Enguany no sortiré de la península ibèrica. Faré un periple bastant ampli (els amics estan molt escampats per la geografia) No puc assegurar la connexió a internet. Millor. M'anirà bé descansar de l'addicció blogogràfica . La Moleskine farà d' ersatz . Non vacamus ut vacemus va escriure Aristòtil ( Ètica a Nicòmac, X, 7, 1177b): No fem vacances per a perdre el temps. Al seu torn, sant Tomàs d'Aquino ( Sententia libri Ethicorum X, 11) diu que Felicitas enim consistit in quadam vacatione Doncs això. Em sap greu pels entrellumaires enganxats , però tranquils, que després d'un parell de dies amb tremolors, febre alta i atacs de pànic, us anireu acostumant a la meva absència provisional; segur que també us farà bé descansar una mica de tanta sobredosi entrellumínica ; a més, sempre podeu remenar els arxius ...

Te'n vas carrer enllà aixecant el braç, acomiadant-te, mentre la teva figura s'empetiteix pas a pas, esvanint-se en la nit sota els fanals exànimes. La lluna és un retall d'ungla esgrogueït sobre el turó de la Salve. Nit de dissabte. Estuba insuportable. No corre ni una engruna d'aire. Em sua el clatell. T'has posat una faldilla preciosa de cotó blanc i una llàgrima de Prada a la clavícula. Te'n vas i em deixes aquí amb l'única companyia de les paraules i el gintònic de Beefeater. La nit ho sap tot de nosaltres. Tot. Des que ens vam trobar al pati de ciències de la Central... Jo també ballava amb la més lletja fins que un matí assolellat de febrer de l’any 1985 una noia bufona que duia un jersei vermell i un patracol de literatura romànica sota el braç em va donar el seu número de telèfon. Di voi mi trovo, che mai gioi’ non sento / se ’n vostra gioi’ il meo cor non riposo... Només han passat 21 anys, gairebé 8.000 dies al teu costat. I ara, quan te n...

Com a català, sempre tinc present dos noms, dues dates i dues frases cabdals de la nostra història: LLUÍS COMPANYS en el fossar de Santa Eulàlia de Montjuïc al cant del gall del dia 15 d'octubre de 1940: " Per Catalunya! " PAU CASALS a la seu de l'ONU el dia 24 d'octubre de 1971: " I'm a catalan... " (vid. video ) Tenen raó Francesc Pujols i Enric Vila : La veritat no necessita màrtirs. El que la veritat necessita són treballadors, persones que facin coses de profit perquè la humanitat progressi. En el nostre cas, la veritat catalana necessita catalans que penquin per tal que la nostra cultura s'enforteixi i avanci amb empenta cap al futur. El final de Companys (com el de Sòcrates) no m'acaba de fer el pes, però valoro el seu simbolisme tràgic. Companys i Casals són dos models, però no són els únics. Jo aspiro a ser un Pau Casals de les lletres i anar pel món ple d'orgull dient que sóc català. Els que, al final, tinguin la responsabi...

El "Guerrillero" Montilla confirma en aquesta pàgina i en aquest video la seva manca de formació acadèmica . A més, utilitza la seva condició d'immigrant per atraure descaradament els vots dels immigrants ("la Andaluña real") i posa Cornellà com a model per a Catalunya. "És un crack, és un coco, és una màquina de pensar..." (Maragall dixit ), una apertura de ideies que no veas , una bellíssima persona (bon gestor, eficaç, seriós, recte, responsable, generós, etc.) Pues eso, par una "Cataluña rica i plena" PP Montilla for President!

Via Mireia m'assabento que el Bloc Botxí parla de la sentència condemnatòria d'un noi que al blog criticava el seu institut. Haurà de pagar una multa de 200 € perquè algú va deixar un comentari al seu blog insultant i amenaçant un professor. Als comentaris de Botxí hi ha una discussió molt interessant. La meva reflexió, després de l'experiència bloguera d'aquests anys, és la següent: 1- És millor allotjar el blog fora del teu país. Jo vaig optar per Blogger (a banda dels avantatges tècnics evidents sobre altres sistemes) perquè així estic sota la jurisdicció dels USA. De totes maneres, cal anar amb compte amb el que es blogueja. La responsabilitat és completament teva i has d'atenir-te a les conseqüències. 2- El blogmestre també és responsable dels comentaris que la gent deixa al seu blog. En nom de la "llibertat d'expressió" no pots donar peu a què alguns esvalotats (anònims o no) utilitzin el teu espai contra altres persones. Si ho permets, ...

Per enèsima vegada, em demanen que faci un poema d'ocasió ; en aquest cas ha de ser per a una parella que celebra el seu 50è aniversari de casats. Fer un poema d'encàrrec sempre em toca el voraviu perquè no sé negar-m'hi i, la majoria de les vegades (com ara), no conec les persones implicades ni assistiré a la celebració en la qual lluiran els meus versos... Tot i així, amb les muses de vacances, faig el que puc conscient que la poesia també pot tenir una funció utilitària (com diria Pla : més gallinàcia ), ençà del preciosisme verbal i de l'intel·lectualisme d'alta volada. M'he llevat mig inspirat i, en un tres i no res, he engiponat un poema-metàfora (que les metàfores, ben trobades, sempre són agraïdes perquè il·lustren les idees i els sentiments humans). Aquí el teniu, no és res de l'altre món, però farà el fet, que és del que es tracta: L’AMOR ÉS UN RIU L’amor és un riu que inunda el cor. Els anys porten de tot: pluges i sequeres, fred i calor, dies ...

Quin escàndol! Com anunciava fa dos posts , s'acaba de confirmar que el flamant guanyador del Tour d'enguany anava fins al cul de testosterona el dia que va escapar-se com si fos l' Übermensch nietzscheà (curiosament l'endemà d'una pájara increïble)... I és que hi ha coses que no són normals. Es veu que aquell dia es va llençar 60 bidons d'aigua per sobre per a refrigerar-se... Ja n'hi ha prou d'escoltar l'himne ianqui als Camps Elisis! Aquí teniu alguns enllaços: La primícia aquí Test positif pour Landis Es un dia negro La mare de la criatura Ben empipats Doping investigation BBC SER LV

El guanyador de la votació popular del Premi Lletra de pàgines web de literatura catalana d'enguany ha estat ENTRELLUM amb un total de 207 vots , o sigui, un 18 % del total de vots emesos. Això significa que és el tercer any consecutiu que guanyo aquesta votació popular. L'any 2004 i 2005 va ser amb el blog TdQ . Ja sé que aquesta victòria és merament "honorífica" i no té la menor importància per a ningú, i menys per al jurat del Premi Lletra, però en volia deixar constància. Gràcies pels vostres vots! Prometo solemnement que l'any vinent no em presentaré.

Landis: des forfaits surprenants Floyd Landis, engagé sur le critérium de Chaam aux Pays-Bas mercredi soir, ne s'est pas présenté au départ de la course alors qu'il en était la tête d'affiche. Ce forfait de l'Américain, qui vient de remporter le Tour de France , ne va pas manquer d'alimenter la rumeur... Car cette volte-face intervient le jour même où l'Union cycliste internationale (UCI) a annoncé qu'un contrôle antidopage pratiqué pendant la Grande Boucle avait donné «un résultat anormal» Selon les médias locaux, Landis aurait déclaré forfait sur conseils de ses médecins. L'agent John van den Akker, qui a organisé la venue du coueur de la Phonak aux Pays-Bas, ne cachait pas son embarras et son inquiétude: « Nous sommes très ennuyés. Nous avons engagé beaucoup d'argent (pour assurer sa venue) et nous attendons donc une explication de sa part », a-t-il poursuivi, « soupçonnant qu'il se passe quelque chose de grave ». Et ce dernier de conclure...

Sembla mentida que algú que passa per professional de la llengua i que pretén donar lliçons als que pengen rètols a les carreteres, foti una pífia tan grossa al segon paràgraf del seu últim post: la paraula estrenyiment està massa estretament lligada a una determinada desagradable situació fisiològica Em sap greu, Oriol, però la paraula que empres ( estrenyiment ) no és l'adequada. Cagada l'habemus (mai millor dit). La "determinada desagradable situació fisiològica" que esmentes en català es diu restrenyiment , amb una erra al davant. És la constipation anglesa. Si punxes cada paraula podràs veure la definició exacta que dóna el Diec. O sigui, que (volent fer la gracieta amb el joc de paraules) has comès un flagrant castellanisme que pot induir a algun ciberlector a la confusió. En tot cas, caldria aclarir-ho. * Et disculpo perquè suposo que deu ser l'efecte de la calor insofrible que fot a Barcelona capital. Ja ho deia Pla l'any 1955: Abans Barcelona ...

Deixant comentaris pels racons més inversemblants de la catosfera...

La Barbàrie avança sense aturador ... Si Galileu aixequés el cap s'hauria de tornar a retractar per a salvar la pell. Jo sóc la xicota i el deixo plantat, per indocumentat! ¿O tot plegat és un muntatge? Via mdvnet.com

Com cada estiu, llegeixo un volum de l' Obra Completa de Josep Pla . Ja en porto sis i encara me'n queden quaranta... Aquest cop he anat a la prestatgeria i l'he escollit a la babalà: m'ha sortit el volum número XXXI, titulat Articles amb cua . He mirat l'índex i m'ha semblat prou atractiu. Aquesta tarda ja he llegit uns quants articles i no he parat de riure. Pla és una passada. El paio no perd l'humor malgrat la situació en la qual li va tocar viure (els anys fomuts de la postguerra) He escollit un fragment de l'article Sobre el luxe (1942) per a encapçalar el blog. M'ha semblat una bona declaració de principis. Diu molt del tarannà planià: aquesta voluntat de ser planer, antitranscendental. El més curiós d'aquest volum es troba a les últimes pàgines. Es tracta d'uns poemes que Pla va escriure. Sí, he dit poemes. I és que l'escriptor més prosaic de la literatura catalana també va tenir vel·leïtats líriques. Són Els versos escandalosam...

Carta certificada de la ILC. Assumpte: denegació ajut. Igual que l'any passat , amb el mateix formulisme eufemístic, amb la mateixa rúbrica que, més que una signatura, sembla un núvol que escup un llamp (curiós: enguany Mr. Subirana no ha posat el seu segon cognom: i Ortín). Motiu de la denegació: Atesos els criteris preferents... etc. M'agradaria saber qui hi ha en aquests "òrgans de qualificació"... A veure si, al final, tindrà raó Sam Abrams (i mira que em dol haver de citar aquest senyor): O el cas de Jaume Subirana, que ha muntat uns jurats d'adeptes al seu règim al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes, de manera que hagi pogut concedir els ajuts a la creació a gent dels seus cercles socials i intel·lectuals. Així, s'ha concedit un ajut substanciós al seu amic Toni Sala perquè escrigui una altra obra de qualitat dubtosa. I recordem que Toni Sala encara no ha gastat l'import del Premi Nacional de literatura que la seva admiradora Dolor...

No trobo a faltar les aules o potser sí... (el meu fort sempre han estat les penombres )

Rellegeixo L'Odissea d'Homer en la traduccció de Carles Riba (La Magrana, 1993). Vas cercant un retorn com la mel, esplèndid Ulisses, i te'l farà treballós un déu, car no penso que passis mai d'amagat d'Aquell que sorolla la terra i que et guarda ràbia en el cor, per haver-li eixorbat el seu fill que s'estima. Tota vegada, encara podeu arribar, passant penes, si t'avens a frenar el teu cor i el cor dels teus homes Les campanes de l'església toquen a mort. Sempre hi ha un retorn a l'horitzó. Potser la mort no sigui res més que això, com deia Màrius Torres : la claror de la terra natal de l'esperit, enllà del mur extrem de la nostra mesura, on es trenquen les ales dels ocells en la nit L'Ulisses que sóc tituba. Penèlope em defuig. Ítaca s'allunya. Alatrencat, tot els pecats del cor se m'agrumollen embrossant la sortida. ¿La mel del retorn? ¿La claror? Aquest matí les campanes de l'església toquen a mort.

Hi ha bandes sonores que posen els pèls de punta... Hi ha mirades impenetrables que ho diuen tot... Hi ha raons que vencen sense convèncer... Hi ha cels que es tenyeixen de roig... Hi ha maletes buides d'esperança... Hi ha llunes que s'esmicolen... Hi ha deserts dins el cor... Hi ha silencis criminals... Hi ha llàgrimes mudes... Hi ha un dolor que avança cap al centre de totes les coses i s'hi instal·la com un corc... Hi ha una penombra certa en el futur que volem oblidar per a fugir de la nostra misèria massa humana... Hi ha paraules que no arriben a dir gran cosa quan el món s'entesta a rodolar sense aturall cap al desastre...

Som un escriptor fonamentalment incorrecte. Això vol dir que crec de bon de veres en les veus de la literatura, en la literatura com a font de savieses, de gust, de coneixement i de vida, en la literatura com a salut. Això, també, vol dir que crec que represent, en singular, tots els escriptors catalans que filen llenguatges que desfeixistitzen la llengua, que eixamplen l’univers dels pensaments, que posen en crisi les idees dominants i els poders, escriptors excèntrics respecte de les idees rebudes i les transgressions rebudes, escriptors que estimen, literalment i en tots els sentits, i lluiten a les totes per la petita, minoritzada, anormalitzada i resistent llengua catalana, escriptors vivificadors i regeneradors de la llengua feta malbé en què habitam. BM Amén.

Malgrat la calorada que fa, estic content perquè 500 visites no es tenen cada dia. Entre l' e-notícies i en Saül Gordillo , ahir el comptador va pujar com el mercuri del termòmetre. Una exageració. Suposo que avui tornarem a la normalitat. També estic content perquè només queden 10 dies per a les veritables vacances. Com ja és costum, durant l'agost tancaré la paradeta i descansaré d' aquesta execrable addicció blogogràfica . El sedentarisme no és cosa sana i, de tant en tant, cal voltar i veure món... Sempre em passa el mateix: gaudeixo més planejant el viatge que fent-lo. Mesos abans ja estic escorcollant mapes, cercant informació sobre indrets concrets, dissenyant rutes, somiant nous horitzons... Després, a l'hora de la veritat, tot passa molt de pressa i, quan te n'adones, ja tornes a ser a casa envoltat pel mateix paisatge de sempre. Has fet un fotimer de fotos i has esborrallat algunes anotacions, però és el que queda dins el que compta... Ja ho va dir Pesso...

Ha de ser molt dur que un toro mati el teu marit en una plaça, haver d'anar a visitar-lo al cementiri, convertir-te en la vídua d'Espanya, trobar un altre novio , que el condemnin per mafiós i haver d'anar a visitar-lo a la garjola... Sense cap mena de dubte, La Pantoja és una figura tràgica. El Tour s'ha posat més que interessant . L' etapa d'avui ens ha reconciliat amb aquest esport titànic. + RETALLS DE PREMSA WEB DE L'ORACLE IMMINENT WEB DE L'EMMA

Benvolgut Sr. Ibàñez, Em dic Oriol B. He llegit el seu blog personal i també he trobat informació a diversos webs entorn la seva figura. El que faré es pot considerar en certa manera un abús, però si vostè no té inconvenient en donar-me un cop de mà en assumpte que tinc entre mans, li estaré eternament agraït. L'hi faig cinc cèntims. Tinc una amiga que es diu Mònica, que és natural d'Aidí, Pallars Sobirà. Un bon dia vam visitar amb d'altres amics el seu poble. Just abans, havíem dinat a un altre poble proper que es diu Llessuí, al costat mateix de Sort. Al restaurant, fent broma em va dir que era un fato . Em va deixar parat perquè no coneixia el significat del mot en qüestió. Ni de pixapins , ni camacu , ni cullereta . Em va prometre que si endevinava el significat, em convidava a un sopar. El significat que he trobat de fato als diccionaris no és el que ella va emprar. M'ha matisat que es tracta de vocables d'ús corrent a la demarcació de Lleida. A partir d...

José Montilla Aguilera nació en Iznájar, Córdoba, en 1955. A los 16 años, se trasladó a Cataluña y fijó su residencia en Sant Joan Despí. Está casado y tiene cinco hijos. Tiene estudios de Económicas y Derecho . Es funcionario de la Administración Pública. Su experiencia municipal empieza en 1979 en el Ayuntamiento de Sant Joan Despí. En 1985 llega a la alcaldía de Cornellà de Llobregat y gobierna con mayoría absoluta el ayuntamiento durante 19 años. Desde julio del 2003, preside la Diputación de Barcelona. En virtud de su nombramiento como Ministro de Industria, Turismo y Comercio, cesa de todos los cargos en la administración local en abril de 2004. Compagina la cartera ministerial con sus cargos de Primer Secretario del PSC y miembro de la Ejecutiva del PSOE. Pero ¿qué quiere decir que el ministro tiene estudios en economía y derecho? Pues lo explica el propio Director de comunicación del ministerio que dirige Montilla, Antonio Bolaño: "El ministro -ha aña...

Jo, quan sigui gran, vull tenir les visites d' aquest blog , els enllaços d' aquest , fer posts com aquest (imatges incloses) o com aquest (però sense fons negre, sisplau!) i convertir-me en una celebritat catosfèrica com aquesta o aquest ( suïcidi inclòs), si més no ensumar el "carlitos" d' aquesta. Quan sigui gran, clar. Mentrestant, conscient de les meves òbvies limitacions blogològiques, em conformo amb engiponar perfuntòries entrelluminositats amb data de caducitat (31.12.06). Però quan sigui gran ja veureu. És que encara n'estic aprenent...

La caixa negra de CiU (una història boníssima)

Després de quatre mesos d'espera , per fi sortim a l' e-lletres catalanes de l'e-noticies . Han retallat una mica l'entrevista original , han eliminat les dues últimes preguntes que m'havien plantejat i, incomprensiblement, no han posat l'enllaç a l' Emma . Estarem tota una setmana sencera exposats als comentaris, cosa a la qual ja ens havíem desacostumat a ENTRELLUM . Aclariment: Antiquat, endogàmic, claustrofòbic, lil·liputenc, capelletes, amiguisme, pontífexs i acòlits, picabaralles de galliner... Avís important : que critiqui les subvencions no vol dir que no n'hi hagi demanat. Subirana (al qual tinc el detall de citar i enllaçar a l'entrevista) ho sap millor que ningú. El problema és que fa dos anys que la demano i fa dos anys que me la deneguen . Subirana sabrà per què...

Llegeixo l'Encíclica Deus caritas est de Benet XVI. Lectura dominical. Pura curiositat intel·lectual. Un amic del ram ha tingut el detall d'enviar-me-la i, ara que tinc temps, m'hi he posat. Em sobta que la primera Encíclica del nou Papa parli de l'amor. A la Introducció cita el Dant i Aristòtil. Anem bé. Distingeix els dos termes grecs que designen "amor": eros i agape , reivindicant el segon... Em quedo al·lucinat quan veig que la primera nota a peu de pàgina (I,3) és per a Nietzsche: Jenseits von Gut und Böse , IV, 168. No n'hi prou amb això que, a continuació, Benet es posa a parlar de la prostitució sagrada en el "món precristià" (= pagà); i, dues pàgines després, esmenta el Càntic dels Càntics . Coi, no s'està de res, aquest Benet! El problema és que, entremig, ja ens ha colat un parell de falsedats... 1- La primera frase de I,3 diu: Els antics grecs van anomenar eros l'amor entre home i dona Et deixes de dir que de l'amor ...

M'havien dit moltes coses , però mai sacsejador poètic . I, mira tu, no em desagrada la denominació, sobretot per la seva inevitable connotació eròtica ... Merci encore , Quinyo !

La merla fa saltirons sobre la gespa. S'atura i burxa a terra amb el bec fins que extreu el cuc sencer. Se l'empassa. Una altre saltiró. Un altre cuc. S'envola. Papallones de color groc. L'hortènsia rosa. El ruixat d'ahir ha estat un bàlsam per a la vegetació. Tornarà a fer calor. Les cigales ho profetitzen. Cantàvem boleros de matinada a la terrassa del Manel. La lluna també cantava. No hi ha felicitat abstracta, sinó sensacions i moments, instants concrets en els quals descobreixes que la vida és quelcom molt especial, instants que et refermen en la idea d'ajornar una mica més el teu suïcidi perquè encara és massa aviat per a dir adéu a tantes possibilitats engrescadores. La mòrbida ressaca del vi tèrbol i la ginebra. Cantàvem boleros de matinada a la riera, i els plataners contents. La pluja els havia rentat la cara. Som el que pensem, el que somiem, el que esperem, el que fem... però sobretot som el que cantem.

Plou sobre els pins assedegats, sobre la pols dels camins, sobre les teules, sobre els rostolls dels camps, sobre la cendra renegrida de l'últim incendi ... Quatre gotes mal comptades. Plou sense arribar a amarar la terra. Les fulles dels arbres a penes se n'adonen. Un cel espès, gris, atapeït com una llosa que ensostra les nostres clepses. Plou . Tant de bo plogués més, tota la nit. La xafogor no escampa. Quatre gotes només. No cal agafar el paraigua. Ens agrada sentir sobre la pell el tacte punxant de l'aigua que davalla com un regal del cel. Aquesta remor i aquesta flaire inconfusibles. Plou al bell mig de la canícula. Miracle. La tórtora immòbil a la branca més alta. La murtra florida. La platja buida. Un altre turista holandès s'ha perdut riera amunt buscant el càmping. Capvespre plujós a Mas Voranell.

ENTREVISTA + RETALLS DE PREMSA WEB DE L'ORACLE IMMINENT Avui divendres, l' Emma i jo participem al programa La vida en singular d' Onda Rambla (89.8 FM). Ens podeu escoltar en directe de 15 h. a 16 h. Parlem del premi , del llibre i de CIBERSEXE ...

Anar-se'n a dormir és rendir-se. El llit és per als vençuts. Si t'allites massa d'hora és que el dia t'ha derrotat, estàs cansat o depressiu o no vols mirar de fit a fit la nit. La nit és el pathos de la veritat . La nit és el topos de la inspiració . La nit no menteix mai. La nit és femella insadollable, musa inestroncable. Si te'n vas a dormir deixaràs de ser tu. Si t'adorms no hi veuràs clar, per molt que digui en Foix. Coi de poetes! Bauçà també s'equivocava: els somnis no són més reals que la realitat. Queda't aquí fins que esclati l'aurora. Deixa el coixí per als febles. La nit és silenci i brisa i joia i finestra esbatanada davant el bosc misteriós on copulen els senglars. La nit és l'amant de la solitud . Anar-se'n a dormir és rendir-se. El llit és un taüt disfressat de llençols.

Deu ser la mandra canicular, però entre els blogs que (per obra i gràcia de YouTube ) s'han convertit en videoblogs i la plaga dels blogs polítics (soroll mediàtic sense suc ni bruc / per cert, posar les eleccions el dia de tots sants és una última maragallada genial: no es podia escenificar millor la defunció i l'enterrament del Tripartit , president inclòs ), la catosfera fa una mica de peneta. Em llevo aviat i me'n vaig a caminar tres hores per la muntanya. Pujo fins a Coll de Clau, saludo el mar i segueixo pel camí de la carena fins al mirador. Vull atansar-me al lloc on l'altre dia es va produir l'incendi . Arribo al Turó d'en Baldiri i veig el desastre de prop: restes encendrades, cadàvers de pins, sutja embrutidora, senderes despullades, roques pelades... La imatge de les branques renegrides encara palplantades assenyalant el cel s'adiu amb la visió del petit cementiri de Tiana al fons. No duc la càmera, llàstima. Hi estic una estona en silenci, pro...