ENTRELLUM

Escriptor- Bartleby , decadència occidental, estètica sense ètica (corrupció), poesia visual, nihilisme, ales sense arrels , Jep és el Hamlet del segle XXI (to be or not to be), en comptes d'una calavera a la mà té el Coliseu (Roma) als seus peus, la truculència de la vida al descobert (vel de Maya), Céline+Pessoa, monòleg d'un plausible suïcida mandrós, el No-Res fet obra d'art, res no té sentit sense amor, sense arrels , la festa x la festa = vacuïtat absoluta, estàtues&monges, dolce far niente, Titànic o CostaConcòrdia o TorresBessones o TheShowMustGoOn, Jep és un Berlusconi voyeur i cínic, un semi-déu que aspira a la beatitud, nostàlgia de la innocència irrecuperable, hi ha 3 coses que aïllen (la bellesa, la riquesa i la intel·ligència), la solitud inevitable de l'home lúcid, Jep tan entranyable, Jep no escriu més perquè lo important no és escriure sinó viure (La Santa dixit), ¿Com sobre-viure a la insubstancialitat patètica?, ¿Per què l'Ésser i no pas ...

El sol és l' element més preuat de l'hivern. Com que la terrassa continua glaçada, ha agafat la gandula i l'ha situat al carrer de davant de casa per a poder absorbir una mica de llum i calor mentre llegeix. És l'únic habitant de la urbanització (quatre cases mal comptades) i per aquí no hi passa ni déu. Sota les branques pelades dels roures, com fan el rèptils, ha estat una estona escalfant-se. La lluna plena d'ahir ha sigut prou fecunda. Aquesta tarda torna a fer classes d'anglès. Li preguntarà al teacher si el poema que va perpetrar és correcte o no. A poc a poc, perd la por a expressar-se en la llengua de Shakespeare. Potser algun dia escriurà tots els posts bilingües. Els vespres s'allarguen. A quarts de set encara s'hi veu. El llac és un amic que, com ell, estima el silenci.   Llegeix tota la sèrie T

El meu íntim fracàs . El meu Gran Fracàs. El fracàs més immens, absolut i rotund de la meva vida. No ser capaç de fer-te feliç. Per ser com sóc . Per no ser com hauria de ser. Per fer el que vaig fer. Per fer el que faig. Per no fer el que hauria de fer. Perquè no sóc com voldries que fos i no faig el que voldries que fes. I no ser capaç de gestionar aquest fracàs indiscutible, ineluctable, intolerable. No saber i no poder sortir de l'atzucac. ¿De què em serveixen tots el èxits del món si aquí, en el més essencial, he fracassat estrepitosament? No saber estimar. No poder estimar. Analfabet sentimental. Àtila emocional. El meu íntim fracàs . I, al darrere, una corrua interminable de damnificats... ¿N'hi ha prou amb demanar disculpes? ¿Què se suposa que hauria de fer? ¿Què collons s'ha de fer davant un fracàs d'aquest calibre? ¿Assumir-lo? ¿Què significa assumir ? "Feu-me el favor de ser feliços..." -escrivia ahir . Jo, pobre de mi, que no sé què és la felicitat...

"Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica." Francesc Macià , 14 d’abril de 1931 Life's but a walking shadow , a poor player / That struts and frets his hour upon the stage / And then is heard no more: it is a tale / Told by an idiot, full of sound and fury, / Signifying nothing. - William Shakespeare , Macbeth, Act V, Scene 5

Consideracions a l’entorn de l’argument cartesià del somni: Meditacions metafísiques , I. És possible que sempre estiguem somiant. Això només és verificable quan despertem. Suposant que morir sigui despertar, no sabré si estic somiant fins que em mori. Per tant, la veritat o falsedat de la vida només pot ser dilucidada post mortem . Si, en comptes de despertar, morir fos adormir-se per sempre, definitivament, aleshores, ¿per què la vigília vital hauria de ser preferible al somni etern? To die, to sleep; To sleep: perchance to dream! aye, there's the rub Hamlet III, 1. ¿ La vida es sueño ? Ni Calderón ni Hamlet ho tenen gaire clar. Descartes també dubta. La conclusió escèptica els assetja. És possible que estiguem somiant que estem escrivint un post en el qual ens plantegem la possibilitat de què la vida sencera sigui, des del naixement fins a la mort, un somni; la qual cosa no significa que viure sigui una equivocació. La vida, oníricament considerada, no deixa de tenir el seu e...