ENTRELLUM

Un escriptor ho deixa tot per fugir a l'illa més aïllada del planeta. El viatge és un descens a l'abisme, una travessia per la desesperació i la solitud que serà l'inici d'un renaixement. Vint-i-set anys de vida convertits en literatura. Un relat iniciàtic que combina dietari, assaig esotèric i autoficció per narrar una transformació alquímica: de la crisi i el naufragi a Rapa Nui, al silenci eremític del Montsec, fins a l'esclat creatiu de la Mar d'Amunt i la consumació final a Manhattan. MANAIA —esperit guardià maori— vetlla aquest trànsit entre el món terrenal i el sobrenatural, entre la gàbia de l'intel·lecte i la saviesa del cos. Toni Ros crea una cosmovisió pròpia on la llibertat ens eleva més enllà del que som. 👉🏼  Llegeix el preludi del llibre Amazon

Si consulteu els articles de la Viquipèdia i de la GEC ,  veureu que no estan actualitzats. A partir del 2009 el silenci és eixordador.  Aquest missing  biogràfic i literari s'ha d'explicar.  El blog Entrellum  ha estat tancat aquests darrers anys. Fins al dia d'avui, he escrit  32 llibres , alguns guardonats amb  premis , publicats per diverses editorials, i altres autopublicats.  Entre 2009 i 2026 m'he dedicat sobretot al creixement personal i a viatjar pel món. Vaig deixar de presentar-me a premis i em vaig retirar de l'escena pública. Tanmateix, emboscat, emmascarat, mai no he deixat d'escriure.  L'obra que ara presento — MANAIA — inclou 8 peces creades al llarg de 27 anys que narren la meva evolució més esotèrica. És un manual de resistència espiritual .  Sóc conscient que desafia completament el  Zeitgeist.  Per això m'he decidit a publicar-la.  En plena era de l'algorisme, de l' scrolling , de les IA, de la mort de...

És l'equilibri, el que busquem, el balandreig de l'ànima. Poder dormir bé. Poder respirar bé. Poder ser. Subtils, ens enlairem cap a regions inexplorades. No és sexe, sinó tantra. No és art, sinó l'alquímia dels elements. Fins i tot la paraula deixa de ser paraula i es converteix en emoció. No és certesa, sinó confiança. Quan el sol torna a sortir i saps que la vida és preciosa i que hi ha amor veritable. És l'equilibri subtil entre el desig i la buidor, aquella petita escletxa a través de la qual pot existir la llum divina.

Lo important no és on estic, ni lo que tinc, ni lo que faig. Tant se val on estigui, lo que tingui o lo que faci. Lo important és lo que sóc. Lo que realment val és lo que he aconseguit fer de mi, pas a pas, al llarg del camí. L'obra magna. La quinta essència del treball alquímic. L'or espiritual. La llum que emergeix de les ombres. L'amor que em fa més humà. Lo important no és on vaig ni quin proper horitzó em seduirà, sinó anar-hi, sense por, fluint, lliurant-me al corrent misteriós de la vida. Lo important és ser conscient a cada instant de la veritat, la bellesa i la bondat de l'univers i de tots els éssers. Lo important és deixar-se endur per la meravellosa màgia de viure i que la vida et sorprengui cada dia. Entre la seguretat i la llibertat, escullo la llibertat, la meva veritable llar, la meva màtria. Entre les arrels i les ales, escullo les ales. Perquè només els ocells lliures poden volar.

Ouspensky comprendió que el carácter circular del tiempo y de la cuarta dimensión tenía bastante que ver con los símbolos de espirales y círculos trazados por los antiguos magos, psicólogos y alquimistas de diferentes épocas y tradiciones espirituales: la serpiente mordiéndose la cola (el enigmático uróboros que tanto fascinara a egipcios, griegos y chinos), el eterno retorno, el Tao, las espirales descritas y trazadas por sabios antiguos de todo el mundo, etc. Probablemente los pensadores, filósofos y médicos más antiguos lograron intuir que lo que había más allá de nuestros sentidos era circular y con forma de espiral , no pudiendo ser encontrado en lugar alguno más que al interior de nosotros mismos. Si la primera època de Cap Ras (gener-juny 2015) va estar presidida pel símbol de l'Espiral ( Connexió Espiral ), em fa l'efecte que aquesta segona època serà la del Pentacle ... Phi - The Golden Key The Golden Key - a video by Jonathan Quintin Art Posted by...

La impermanència de totes les coses no és només una paraula, sinó un fet catastròfic que hauríem d'acostumar-nos a percebre com a natural i, fins i tot, agradable. Ni lo bo ni lo dolent duren sempre. Sortosament.  El somni manté la tensió en el punt just d'efervescència sense esclatar, sense vessar-se, sense gaudir del caos alliberador... Somiant ens estalviem la consumació, sempre decebedora. També cal alliberar-se dels somnis. L'alliberament absolut ( Moksha ) s'anomena il·luminació .  Lo més important és com et sents tu. De què serveix que t'estimin els altres si no t'estimes tu? No cal verbalitzar el misteri ( Wovon man nicht sprechen kann, darüber muss man schweigen ).  La pedra filosofal (alquímica i tàntrica) consisteix a destil·lar l'essència de l'existència , és a dir, depurar les aparences per tal d'atènyer la substància, l'or que brilla de veritat. És una obra magna que dura moltes vides.  El sol vol sortir entr...

  Abans que surti el sol recullo pedres, les acarono, les apilo l'una sobre l'altra, fent composicions, figures que agafen entitat pròpia, que s'enlairen cap al cel amb un equilibri de bellesa intangible. Medito concentrat en el pur present. És teràpia zen. Els pensaments no poden interferir en els gestos, no hi caben dubtes ni sospites. Cada pedra es quedarà en la seva posició idònia, reposant sobre el punt de massa, desafiant la gravetat. No hi ha trucs. Només fe, paciència, confiança, màgia. Quan apartes les mans de la pila, en aquell instant que t'adones que se sosté sola, aguantes la respiració i agraeixes de tot cor el miracle. Cada pila és diferent, única, meravellosa. Que sigui efímera significa que, tard o d'hora, caurà. De vegades et dóna temps de fer la foto, de vegades dura dies i dies contra tot pronòstic.  Ho anomenen Stone Balancing . Nosaltres en diem Fer pedres. On és el Toni? Fent pedres. En realitat les pedres ja estan fetes, el que faig...

M'adono que el que estic fent és poesia visual. Com en Guillem Viladot a la masia de Ca l'Isidori. O Brossa. Quan manquen les paraules (o es queden curtes o bordes), l'entorn ens regala objectes per a empaitar la Bellesa. Sí senyor. Poesia visual és el que faig. Es pot fer poesia sense mots, amb objectes que ens ofereix la natura. Poesia objectiva, objectual,. Més que una poètica del jo, estic desenvolupant una poètica del mar, dels objectes nàufrags que arriben a la platja i es transmuten en noves identitats. Des-naufrago i re-poetitzo. Vet aquí l'Alquímia artística. Allò que fou arrabassat, desarrelat per la tempesta, la riuada, la llevantada; allò que va surar a la deriva dies i dies; allò que reposa en una cala després d'una odissea anònima; allò és per a mi un "això" significatiu al qual redimeixo. Escullo el tronc, la branca, la pedra, la petxina i, acaronant les peces, en faig Obra (Poema Objecte). No interfereixo gaire en la seva essència, p...

S'ha acabat el mes de gener! Recullo fustes, petxines i pedres que trobo a les cales properes. El mar em regala la matèria primera. Observo les formes i endevino bèsties, artefactes, somnis, secrets amagats: una dansa de serps, un cap de flamenc, un tauró, un petit cocodril, un veler, boscos impossibles... Aplego objectes provinents dels naufragis i les llevantades tot inventant noves maneres d'interpretar el sentit de les coses. Driftwood Art . Entre la natura i l'art només hi ha el lapsus d'una mirada capaç de fer florir la deixalla o la ruïna. I no cal intervenir-hi gaire. Plató diria que hem de re-conèixer la idea primigènia, l'arquetip que nodreix l'ànima. Les paraules vénen després. Primer és la pura troballa, la trobada física amb els elements (pedra, aigua, sol, fusta, tramuntana). Poso ordre en el caos com ho faria un déu menor, minúscul. Alquímia. El pit-roig em mira tendrament. Els veïns (Andy & Lily, ell alemany i ella francesa) han vingut ...

Com si els cossos no importessin. Com si el temps fos aparent. No hi ha herois, només zombis. I love your way of telling. Adam i Eva s'abracen i passegen, l'addicció a la sang els uneix, escuren el calze del vi demoníac. Tenebrós, artificial, claustrofòbic: What a lovely place! El Dr. Faust col·lecciona guitarres antigues. L'alquímia eròtica es nodreix del soma sagrat que creix entre les escletxes de les tombes. L'atracció de l'abisme, aquell vertigen suprem que només pertany als esperits més lliures. Parlem llatí perquè estem morts. Fotofòbia. Jo sóc l'altre, però no puc matar-lo. No n'hi ha prou amb una bala de fusta al bell mig del cor. On són la veritat, la bellesa, la bondat? On és la llum, el cel, l'aigua que corre, el nen que riu, la dona que balla, l'home que somia? Fes-me plorar, allibera'm de les ombres, enlaira'm fins a la lluna. El mal és una metàfora, com el sexe sense amor. Els àngels juguen a disfressar-se . Un petó és ...

La convivència i el coneixement mutu porten a la decepció inevitable. Hi ha seducció mentre hi ha misteri, és a dir, ignorància. L'amor és sobretot literatura. T'estimo és una expressió de set lletres que tothom fa anar i que ningú no sap exactament què coi significa. Els somnis es fan malbé per sobredosi de realitat. L'error fonamental consisteix a creure que una altra persona resoldrà les teves mancances. Sovint l'altra persona et fa de mirall i el que hi veus reflectit et resulta d'allò més insuportable. Al capdavall, la nostra autoestima depèn de la capacitat que tinguem d'assumir les nostres imperfeccions, que són moltes. Fixar-se solament en les imperfeccions alienes és fugir d'estudi. La solitud és la millor mestra. La pena és que hi ha persones que no han tingut l'ocasió d'estar realment soles. És com aquell que no ha sortit mai del seu poble i encara viu a casa dels pares. Una parella hauria de ser un procés alquímic de fusió dels ele...

Al matí ha trobat un senyor gripau al garatge. És com si l'animaló hagués ressuscitat després de la pluja. En ser descobert, ha reaccionat estarrufant-se completament, dreçant el cos amb les anques ben tibades per tal de semblar més alt, més llarg i més gran. És una reacció també molt humana. La pobra bestiola s'ha intentat refugiar en un forat amb la mala pata que el cau era tan petit que no ha pogut encabir la seva respectable còrpora batràcia. Al final s'ha quedat immòbil, mirant l'infinit amb els seus ulls de color coure. L'ultima vegada que va veure un gripau li va dedicar un poema en clau alquímica. Després el va incloure dins un poemari que va titular Un gripau al jardí el qual (el poemari, no el jardí ni el gripau) fou presentat a un premi que no va guanyar. La Viquipèdia diu que la cultura popular associa el gripau amb la lletjor, amb bruixes i éssers malignes. Quan ho ha llegit s'ha posat a riure. ¿Per què les bruixes solen ser tan lletges? ¿No ...

En el seu dia, vaig haver d'acumular desplaences, Viure en solitari, vestir de manera senzilla i nodrir-me de poca cosa; Però sabia que el cos i la fama només són obstacles en el camí. Quan hagueu trobat un indret tranquil on fer les pràctiques, Conreeu amb determinació la gran concentració. Què n'és, de difícil, perfeccionar alhora cos i ànima! Si no heu pogut desplegar el cos, comenceu per la naturalesa innata. Per la qual cosa, abandoneu el lucre i la celebritat. Amputeu tota passió i ja no hi haurà impediments. Quin és l'obstacle? Tot depèn del vostre valor i de la vostra voluntat. Qui us posa entrebancs? Tot és a les vostres pròpies mans. Gaudir de gran renom, ser un escriptor reconegut, tot això són bagatel·les. Manteniu-vos indiferents a les robes sofisticades i a les taules opulentes. Acumular bronze i jade no us conduirà a la salvació. Poemes en prosa, cants i versos ben rimats No són més que ensopegades en el camí. Sigueu com la boirina o el fum vaporós, Com les f...

M'agrada fotografiar núvols . Són tot un espectacle. La Tabula Smaragdina diu que quod est inferius est sicut quod est superius, et quod est superius est sicut quod est inferius , però jo tinc els meus dubtes. Entre la terra i el cel habitem aquest país de somnis. Sovint ascendim i sovint ens enfonsem. Ara fa sol i adés tot s'enfosqueix. Si habebis gloriam totius mundi, ideo fugit a te omnia obscuritas. No sé si algun dia podrem atènyer la llum definitiva, només sé que m'agraden les ombres i també els núvols blanquíssims... FOTOBLOG

Discurs del lliurament del VIII Premi Nadal Batle Dilluns 12.3.07 Fundació La Caixa, Gran Hotel, Palma de Mallorca Autoritats, Rector, President i membres del Consell Social, Jurat del Premi , senyores i senyors, Jo només sóc un home sol que escriu ; sol no en el sentit d’isolat o aïllat, perquè tinc família i amics, persones que m’estimen, alumnes que m’escolten, lectors que em llegeixen i –oh meravella!- un ordinador connectat a Internet; vull dir sol en el sentit d’independent: sóc un individu lliure davant el paper, davant el teclat i la pantalla; no pertanyo a cap grup ni grupuscle; només depenc de mi mateix. Llibertat . Escriure és un acte de llibertat; no pas de llibertat externa, perquè -com tothom- tinc uns lligams indefugibles; sinó d’ alliberament mental, espiritual. M’escolo en aquesta munió de paraules que ragen a l’encalç de nous àmbits d’ultravivència. Escrivint m’escric. Escrivint em sobrevisc. Escrivint sóc més jo. Perquè la pluja que cau és més pluja si la dic . L...

Si jo no pensés que el sexe és l'experiència més potent d'immanència divina que podem assolir i que la seva litúrgia mereix delicadesa i respecte, ja faria temps que seria celibatari . No m'interessa l'infrasexe plebeu ; i no m'interessa perquè és superficial , avorrit, embrutidor i contraproduent. Per culpa del cristianisme repressor, la sexualitat occidental ha esdevingut d'una trivialitat pornogràfica que fa feredat. El ritual de l'ofrena de la semença embriagadora -la libació del nèctar dels déus- no pot ser feta de qualsevol manera. Aquest és el sagrament primordial del neopaganisme de caire tàntric -taoista que professo. T'alletaré si em saps munyir com cal. Però no és tan fàcil trobar una ioguini adient... Si jo no pensés que el sexe és imprescindible en el camí del veritable desenvolupament espiritual , ja faria temps que seria materialista i cínic. Només el treball alquímic ( Materia Prima Lapidis Philosophorum ) ens pot salvar del naufragi...

Un gripau al jardí . Vigília de lluna plena. Thoth nasqué del cap del déu Seth després que aquest s'hagués empassat la semença del seu nebot Horus. Prima materia negra , putrefacta, sulfurosa. Basilisc de mirada vermella . Dona que has parit el gripau: posa-te'l sobre el pit i deixa'l que xucli la llet virginal . Quan el gripau estigui replè de llet, morirà la dona mercurial que ets i esdevindràs el sofre vermell dels filòsofs. Aleshores, em faràs un petó, em llevaré la màscara de gripau i descobriràs el príncep que puc ser, sempre desconcertant...

Dedicat a JPQ i EPB Hi ha alguna cosa invisible rere l’aura dels cossos, agonia de llum que els núvols s’emporten, rosa que es bada dins el teu úter, martiri d’amor, dubte entranyable. ¿Quin esperit sense déu basteix l’arquitectura dels somnis? ¿Quina clarícia ignota? Hi ha alguna cosa invisible rere els mugrons de titani d’aquests androides que pul·lulen pels carrers anònims, bombes innocents, criatures bastardes, tota l’abstracció de l’art modern. ¿Quina veu cantarà l’última nota del rèquiem? ¿Qui gosarà negar l’adveniment del silenci? Hi ha alguna cosa invisible rere l’ urinari de Duchamp , en l’espai interior de Chillida , l’anhel tràgic, saturnal i fàustic, els balcons de La Pedrera , les grutes del Parc Güell , el vell Maragall a la font de Camprodon: He assaborit els secrets de la terra misteriosa , la pàtria més antiga, la paraula. ¿Qui ens salvarà de l’infern nihilista, de la tirania de la indústria, la màquina i el comerç? L’alquímia del verb, la música dels místics, l’àn...

Les paraules ancorades en el paper, en la pantalla, s'envolen alades quan les dius, quan la teva veu setinada les enlaira encimbellant-les fins a l'infinit, més enllà de l'ombra que projecten sobre el paper, sobre la pantalla, sobre la terra humil que ens acull mentre, alquímicament convençuts , somiem l'horitzó tàntric...

Hem après a viure pendents d'aquest senyal invisible que carnalitza els somnis. L 'omnipotència dels somnis . Com si hi hagués un secret rere cada paraula, rere cada mirada, rere cada gest, rere cada rialla... Un secret , un indici, la certesa absoluta que ens ajudaria a desxifrar la revolta incògnita dels batecs... Hem après a ser pacients. La forsístia i la glicina em parlen de la teva joia. Un altre dia. Una altra passa. El Camí de l' Alquímia feta Paraula .