ENTRELLUM

Ho escriu Homer a l' Odissea (al capítol de la presentació d'Ulisses als feacis) i ho tradueix Riba divinament: Car no hi ha glòria més gran per un senyor, a la vida, que allò que amb els seus peus i amb els seus braons acompleixi. Si diumenge feia el cim , avui encara en pateixo les conseqüències: una dolorosa ressaca muscular que els castellans anomenen agujetas . La denominació científica és DOMS ( Delayed Onset Muscle Soreness ). En català hi ha gent que diu "agulletes" o "tiretes", però és incorrecte. Gabriel Bibiloni va dedicar un post a la qüestió: Alguna barbaritat lingüística més? Segons el lingüista mallorquí, l'alternativa catalana a les agujetas castellanes seria esbraonament . Alguns proposen també cruiximent . Ambdues opcions m'agraden (la primera és més mallorquina i la segona més valenciana). Esbraonar-se és perdre el braó, el vigor, fatigar-se en alt grau. A mi els braons que més mal em fan són els braons de les cames, o sigu...

Saps que s'acaba el curs perquè floreixen els baladres i els alumnes estan insuportables. Avui, demà i demà passat els de 2n. de BTX fan exàmens finals. Enguany tornaré a corregir selectivitat a l'Autònoma. He rebut quatre originals més del Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida . Fer de jurat és un pal. Has de llegir molta morralla. I més pal és si no cobres ni un euro. Parlant de cobrar, he ingressat el talonet de CEDRO : 167 € en concepte de drets pels llibres publicats . Misèria & Co. No ens farem rics escrivint. Ni escrivint ni treballant honradament. M'ha arribat la convocatòria de subvencions de la ILC . Malgrat que el director ja no és l'ínclit Subirana (que me la va denegar els darrers dos anys), sinó l' Oriol Izquierdo , no penso demanar res, ni per creació ni per traducció ni per webs. A parir panteres. N'estic tip de pidolar xavalla. El que sí que faré és presentar-me al Carles Riba .

Passo la tarda traduint fragments de Goethe , concretament de la seva Nausikaa (1787), un drama inacabat en el qual l'escriptor alemany reprèn el mite que apareix a l' Odissea homèrica . La donzella Nausica -filla d'Alcínous, rei dels feacis- troba Odisseu a la platja i, per art de màgia, es desencadena la seducció. La tragèdia dels amors platònics, l'esqueixament del cos i l'ànima, la renúncia que és alhora penyora d'eterna recordança. La mítica Nausica plora, com plorava la mítica Ariadna a la platja de Naxos. Llàgrimes que es fonen amb l'escuma de les onades... Tinc dubtes translacionals i envio un mail al meu amic Francesc , filòsof i bloguer català resident a Frankfurt. Amb el seu ajut me'n surto. (Gràcies, Sisco! Quantes te'n dec?) Us en deixo un tast. Són paraules de Nausica... Du bist nicht einer von den Trüglichen, Wie viele Fremde kommen, die sich rühmen Und glatte Worte sprechen, wo der Hörer Nichts Falsches ahnet und zuletzt, be...

¿Què esperem a la plaça tanta gent reunida? Diu que els bàrbars avui seran aquí. ¿De què ve al Senat aquesta inacció? ¿Per què seuen els Senadors i no legislen? És que els bàrbars arribaran avui. ¿Per què han de fer lleis ja els Senadors? Les dictaran els bàrbars quan vindran. ¿Per què l'Emperador se'ns ha llevat tan d'hora i és a seure al portal més gran de la ciutat, dalt del tron, revestit i portant la corona? És que els bàrbars arribaran avui, i el nostre Emperador creu que ha de rebre llur cap. I fins i tot té preparat, per dar-l'hi, un pergamí. Allí li ha escrit una llista de títols i de noms. ¿Per què els nostres dos cònsols i els pretors van avui amb les togues vermelles, les togues recamades? ¿Per què porten braçals amb tantes ametistes i anells amb esplèndides, cristal·lines maragdes? ¿Per què han pres avui uns bastons tan preciosos amb tot de plata i or cisellats de mà mestra? És que els bàrbars arribaran avui; i tot això són coses que fasci...

Rellegeixo L'Odissea d'Homer en la traduccció de Carles Riba (La Magrana, 1993). Vas cercant un retorn com la mel, esplèndid Ulisses, i te'l farà treballós un déu, car no penso que passis mai d'amagat d'Aquell que sorolla la terra i que et guarda ràbia en el cor, per haver-li eixorbat el seu fill que s'estima. Tota vegada, encara podeu arribar, passant penes, si t'avens a frenar el teu cor i el cor dels teus homes Les campanes de l'església toquen a mort. Sempre hi ha un retorn a l'horitzó. Potser la mort no sigui res més que això, com deia Màrius Torres : la claror de la terra natal de l'esperit, enllà del mur extrem de la nostra mesura, on es trenquen les ales dels ocells en la nit L'Ulisses que sóc tituba. Penèlope em defuig. Ítaca s'allunya. Alatrencat, tot els pecats del cor se m'agrumollen embrossant la sortida. ¿La mel del retorn? ¿La claror? Aquest matí les campanes de l'església toquen a mort.