ENTRELLUM

Vam començar escrivint blogs, l’any 2004, ja fa 14 anys. Després la cosa va decaure amb el Facebook i les altres xarxes socials. Ara pengem fotos a l’Instagram i puilem tuits al Twitter. Del post elaborat del blog hem passat als fils tuitaires més o menys llargs, dels 140 caràcters als 280, i la cosa va endavant. A Twitter usem pseudònim i parlem sobretot de política, que és el que toca ara, amb el panorama que tenim. Uso el plural perquè els meus heterònims blogològics han mutat en heterònims tuitaires, i així la festa continua en aquest nou format. Guanya la immediatesa i els textos lacònics i lapidaris. L’addicció és la mateixa. Els comentaris i els retuits es multipliquen, el que abans eren labels ara són #hashtag i avall que fa baixada, que bulli l’olla i a veure si avui aconseguim més followers. És el joc més trendy, la distracció de moda. Al final, es tracta de no perdre el tren de l’actualitat, dir la teva enmig d’aquesta selva de soroll inextricable. Hi ha els influencers i l...

Els abrils em proven. Si ara fa un any em va concedir a Martorell el premi al millor blog en català, enguany he anat a Lloret a recollir el premi al millor blog literari . Es tracta d'una categoria nova incorporada als Premis Vila de Lloret en la seva onzena edició, juntament amb al premi al millor blog de viatges i al millor post sobre Lloret . Gràcies al jurat i a Lloret, per les hores serenes que m'han regalat. Notícia a Ràdio Lloret    Palmarès de premis

Hola Toni,  Voldria donar-te les gràcies pel teu blog.  Durant l'hivern, quan estava a l'hospital amb el meu fill malalt i acompanyada a l'habitació pel meu ex amb el que ni ens miràvem, ni ens parlàvem, ni compartíem res, ni tan sols el rebuig de veure'ns, jo tenia a les meves mans una tablet i mirava el teu blog. Allí m'explicaves les teves febleses i les teves fortaleses i era per a mi una finestra al món de les emocions (que no podia alliberar), al món físic (caminar, arbres, coneixences, aire fresc...........) que no podia gaudir. Sense conèixer-te, vas ser una de les persones que em van ajudar més a passar el mal moment.  Fas una feina fantàstica amb el teu blog i t'animo a què continuïs amb ell molt temps perquè segur que estàs ajudant a gent anònima com jo que et necessitem.  Un petó guapo. De vegades arriben mails que t'ajuden a creure que el que fas no és debades. Gràcies a tu, per fer-m'ho saber.  

Ara mateix s'està presentant a l'Ajuntament de Girona el llibre de Saül Gordillo Sobirania.cat (10 anys de la revolta política catalana a internet ) . N'he comprat un exemplar aquesta mateixa tarda a la Llibreria 22 . El llibre parla de la darrera dècada prodigiosa que hem tingut la sort i el privilegi de viure i de la qual, d'una manera o altra, hem sigut protagonistes tots plegats. En Saül ha volgut incloure'm entre "els 200 noms de la internet catalana". Tot un honor. M'esmenta a les pàgines 38, 53, 192, 243 i 252. A més, a la pàgina 66 posa la foto de família de l'acte de presentació de La Catosfera Literària que vam fer a Vallromanes el maig de 2008. Veure la teva feina de 10 anys reduïda a unes poques línies produeix un vertigen d'humilitat difícil d'explicar. Som la lletra petita d'una Història Majúscula , com la pinya d'un castell immens que s'enlaira cap a l'infinit... La revolta digital, la cib...

Un blog és un suport, un format, un espai, un marc, una plataforma, un canal, un aparador... Un blog pot ser el que tu vulguis perquè et permet fer i desfer amb plena llibertat: escriure, enllaçar, etiquetar, comentar, recomentar, penjar imatges, audios, cançons, vídeos, etc. El blog és un gran invent malgrat que ara la moda la marquin els # i un número de caràcters limitat... El blog és casa teva, el decores com et plau, l'actualitzes quan et ve de gust, dius el que et surt i no necessites el vistiplau de ningú (ni jurats ni agents ni editors ni mandarins ni crítics ni hòsties). Entra qui entra, comenta qui comenta, i aquí pau i després glòria. Així de simple i així de fantàstic.  Si des del primer dia em van entusiasmar els blogs és per aquesta sensació d'extrema llibertat que proporcionen, per la seva naturalitat literària. Sí, he dit literària , és a dir, ciberliterària . Encara avui, en ple segle XXI, alguns s'entesten a continuar amb una concepció de la litera...

Aquest blog ha estat guardonat amb el XXXIX Premi Vila de Martorell . És el reconeixement a una dècada bloguejadora i un bon regal per al meu 50è aniversari. Gràcies! Altres premis  

El passat 1 de gener va fer 10 anys que vaig obrir el primer blog: Tros de Quòniam . Sembla mentida que hagi passat una dècada, però ha passat. Això és molt de temps a la xarxa. Aquell primer blog era un experiment en tota regla. El recordo amb entranyable tendresa. Per bé i per mal, va fer forrolla . El Big Bang va durar 2 anys. A les acaballes de 2005 el va succeir Entrellum , que és on esteu llegint ara, un blog que dura i dura i dura...  Sumant els dos blogs (i deixant de banda altres blogs apòcrifs que van ser encara més experimentals i efímers), el balanç en xifres d'aquesta dècada blogològica és el següent: 10 anys  3.000 posts 500.000 visites 12.000 comentaris Suposo que tota aquesta feina(da) és una "obra"; no pas una obra en el sentit clàssic del terme, és a dir, un corpus de llibres de paper (que també en tinc ), sinó una obra ciberliterària feta virtualment amb les eines que ens ofereix el segle XXI. Com es valori tot això o qui ho ...

Aquest blog comença l'any al capdamunt del top d'Alianzo (llengua catalana, categoria books), posició que comparteix amb el del "mediàtic" Salvador Macip . Comprovo que l'any 2013 he publicat (només) 95 posts, una mitjana d'un post cada quatre dies. D'ençà 2005, l'any acabat ha sigut el menys prolífic blogològicament parlant. Per exemple, el 2006 en vaig publicar 491, cinc vegades més que enguany, una animalada. Eren altres temps i nosaltres també érem uns altres. El que no em quadra és que, amb aquests canvis, la posició al rànquing continuï igual que aleshores. Misteris dels algoritmes.  Reconec que el 2013 he tingut altres prioritats. Diguem que m'he distret amb qüestions que sovint no tenien res a veure amb la literatura. O dit altrament: he gosat defugir el meu destí. No sé si perquè m'era prou conegut i ja m'avorria, o perquè em venia de gust dedicar-me a altres menesters. Potser he perdut el temps i les energies, però he apr...

Avui fa 7 anys i 5 mesos que vaig encetar aquest blog. La criatura ja podria fer la primera comunió. A hores d'ara el comptador ha assolit els 2.000 posts i les 200.000 visites. Gràcies, Mr. Blogger! (per no defallir).  I gràcies a vosaltres, visitants incansables. Però tot això són xifres sense importància. Lo important és que encara hi escric. Lo important és que en aquest bagul digital hi guardo molts retalls de la vida que m'ha tocat viure, paraules sobretot. Lo important és que avui fa sol i els ocells encara canten.

El blog és un taller d'experimentació i, al mateix temps, un calaix de sastre on es van acumulant textos de tota mena. Si no som capaços de destriar el gra de la palla i posar una mica d'ordre, ens podem perdre molt fàcilment, sobretot quan la matèria primera abasta la feina de gairebé nou anys. Sort que les etiquetes ens ajuden a orientar-nos enmig de la selva dels posts. Fruit d'aquesta endreça, ja han sortit dos volums de dietaris: Terradets i 2007-2012 . Avui publico un nou volum: Meditacions . És una obra que recull textos que parlen de la solitud, l'amor, l'escriptura, la llibertat, la felicitat i... les postes de sol. He gosat incloure'l dins la secció d' autoajuda i superació personal . És el llibre número 13 de la meva biblioteca Bubok . Com els altres, te'l pots descarregar gratuïtament.

Ahir vent i pluja. Temps ben rúfol. D'un dia per l'altre vam passar de suar la cansalada i capbussar-nos en la piscina a quedar-nos llegint arrepapats en el sofà amb una tassa de te calent entre les mans. Avui torna a lluir el sol. Em comenten que ja no escric gaire. És cert. Els motius són diversos. Durant molt de temps vaig creure que escriure era més important que viure. Llavors vaig escriure molt, massa, obres del tot prescindibles, blogs que actualitzava diàriament, dietaris interminables on consignava minut a minut les traces de la meva vida insatisfactòria. Quina bogeria, considerar les paraules com a prioritat vital.  Ara visc. Viure ha de ser suficient si la vida que vius és plena. Malament rai si volem omplir amb paraules la nostra buidor existencial. La plenitud vital està feta de somriures, mirades, silencis... També de mots, esclar. El temps que dediquem a la mediació verbal és un temps robat a la vida immediata, que és l'única vida real i veritable. ...

L'últim dia de l'any. A les sis del vespre encara s'hi veu. Les toves de la terrassa estan completament blanques, glaçades, perquè no hi toca el sol. Ell reflexiona amb calma. Des de mitjans de juny el llac de Terradets ha sigut el seu mirall habitual. L'estiu deliciós, la tardor entranyable, la duresa de l'hivern, el somni primaveral. Què ens portarà el 2012? Té bones vibracions. Quins propòsits? (fa anys que no fuma, ha après molt anglès). Salut , no deure res a ningú, viure amb poca cosa, viatjar , escriure, enriquir-se amb noves experiències. Com deia fa justament un any : El món és petit amb les ales esteses . Demà farà 8 anys que blogueja. Una eternitat. Els millors desitjos per als que passeu per aquí a tafanejar. Bona entrada d'any.  Llegeix tota la sèrie T

"Pienso también en un blog y en un blogger egocéntrico y narcisista en extremo, expresión de un estado de conciencia alterada que desarrolla para ser él mismo y, por ende, más feliz. Escribe y se contesta; no permite que nadie se incorpore, erradica incluso sus nombres, y en una suerte de heteronomía suprema , cree ser quien no es y es a la vez en quien cree. Ha creado la trampa del blog en que nadie penetra porque no le permiten quedarse atrapado. Demiurgia doméstica. Recurso útil. Más allá de la soledad y de la locura. Desatino controlado. El bloguero es ave migratoria, de talante caprichoso en sus viajes y poco escrupulosa a la hora de comer -lo mismo se alimenta de carroña y detritus que de sabrosos y adecuados nutrientes: no distingue entre el “bien” y el “mal”. Supongo que entre los blogueros ha de abundar el que expresa sólo a él, y le siente magnífico, creativo, muy literario… genial, confundiendo las tormentas desatadas en el interior del organismo con la real inspiració...

Avui és un dia farcit de números uns: 11.1.11 Rebo un mail d'un mitjà digital demanant-me un article per al seu anuari. Responc el següent: Hola, Un dels meus propòsits per l'any 2011 és escriure només si em paguen . Ja no tinc edat per a fer el passerell. Si he d'escriure de franc, doncs ho faig al meu blog, on no tinc limitació ni de caràcters ni de temes ni de res. A més, em consta que al blog em segueixen una bona colla de lectors fidels d'ençà que fa 7 anys vaig començar a bloguejar. La resta no em crida gaire l'atenció, sincerament. Una cordial salutació

El dia 1 de gener de 2004 vaig escriure el primer post en el meu primer blog Tros de Quòniam . El misteri del 7 , el número sagrat per excel·lència, el " Carro d'Osiris " del Tarot: After the impulse that pulls us out of the Garden, we get on our chariot and depart. At that point, we are the Hero of our own story; maybe the Hero of everyone’s story...

www.btvnoticies.cat making off

Els de BTVNOTÍCIES , el portal informatiu de Barcelona Televisió, em fan avui una entrevista. Serà un reportatge en vídeo on repassaré la meva trajectòria com a blogger, parlaré d' Entrellum , les xarxes socials, el futur dels blogs, la situació actual de la Catosfera, etc. L'escenari serà de luxe: Hotel W Barcelona . veure entrevista

Des aquest divendres ja és operatiu AraPonent.cat , el primer diari concebut i editat exclusivament en format digital a les comarques lleidatanes. AraPonent.cat promourà de manera prioritària la cobertura informativa de les comarques de la futura vegueria de Ponent: Segrià, Garrigues, l'Urgell, Pla d'Urgell, Noguera i la Segarra. Des dels impulsors del projecte es pretendrà generar debat a la xarxa en aspectes d'especial interès ciutadà i traslladar aquestes temàtiques també a les principals xarxes socials. És per això que l'apartat d'opinió adquirirà un protagonisme especialment rellevant en la publicació. AraPonent se suma a d'altres diaris d'àmbit territorial com AraVallès i AraGirona o el sectorial Jornal.cat -entre altres- que tenen com a referent nacional el digital directe!cat , tots ells vinculats al grup Catmèdia. A més de galeries fotogràfiques i vídeos d'edició pròpia, AraPonent.cat també inclou entrevistes, enquestes, una tira còmica, un...

Si ahir vaig crear un grup de fans (69!) al Facebook, avui he creat un blog on relataré la meva experiència com a concursant 2.0 a la Misión Eclipse de LV.es . Guanyi o no guanyi, entremig m'ho hauré passat d'allò més bé. Estic aprenent un niu d' astronomia i faig progressos en l'edició de vídeos . A sobre, aprofito per a publicitar el meu últim llibre (contra la idea inicial , he hagut de posar un pr€u al PDF perquè les descàrregues eren nombroses, no sé si fruit del concurs o d'altres factors que se m'escapen). Total, que estic ben distret preparant els deures que ens van posar l'altre dia: 9 proves en format vídeo!! En principi, les votacions començaran la setmana vinent. Ja us avisaré.

"Un blog es un proyecto vital que se gana nuestra confianza no sólo por lo que dice, sino también porque nos relata el contexto de quien lo dice, confiriéndole humanidad y lógica a una evolución en la que la confianza se deposita por ambas partes, lectores y bloggers, por lo que lo biográfico es un componente esencial de los blogs. Los blogs son creadores de discurso personal. Descubren de forma dinámica la identidad de su autor, que aparece como aquello que se adivina, que se entrevé bajo el relato de una reflexión y un aprendizaje continuo. Pero en la medida en que escribimos justamente sobre aquello que aprendemos –es decir, lo que todavía no sabemos realmente–, la identidad personal aparece en su dimensión flujo, no en la de stock." El poder de la redes , David de Ugarte