ENTRELLUM

Les tardes plujoses de tardor rellegeixo Pessoa : Tudo quanto pensei, tudo quanto sonhei, tudo quanto fiz ou não fiz -- tudo isso irá no outono, como os fósforos gastos que juncam o chão em diversos sentidos, ou os papéis amarrotados em bolas falsas, ou os grandes impérios, as religiões todas, as filosofias com que brincaram, fazendo-as, as crianças sonolentas do abismo. Tudo quanto foi minha alma, desde tudo a que aspirei à casa vulgar em que moro, desde os deuses que tive ao patrão Vasques que também tive, tudo vai no outono, tudo no outono, na ternura indiferente do outono. Tudo no outono, sim, tudo no outono... (Livro do desassossego, 202) VOTA ENTRELLUM

Lord Erewhon m'ha dedicat un poema : Barcelona B arcelona a febril, ao sol branco, depois Negro, entre os roxos e rubros do oculto Ocaso que desce, a alba de logo Esperando sempre, porque o canto Em terras catalãs é demorado, passar De trovador, navegante e fado. As águas Do mar Mediterrâneo levam, transparências, Algas, ânforas, o grito da Aquitânia Para o búzio de Gibraltar, ressoante, Que para Sagres fala; erguem-se e bailam As gestas, os campanários, os olhos Amendoados das donzelas, exóticos Mas terrenos, na festa sem fim Dos bruxos e dos santos, casa, pão, Papiro dos lustrais figos da obra, Palmares do céu e raízes dos poços. Ibéria, Catalunha, planície e cume; Nenhures e aqui – do chão agrado algum Amou mais os poetas, os doidos, os errantes. La meva versió: Barcelona B arcelona l'ardorosa, al sol blanc, després Negre, entre els morats i els vermells d'allò ocult Capvespre que davalla, l'albada ulterior Sempre esperant, perquè el cant En terres catalanes és tran...

En un blog portuguès citen Flaubert Jo reprodueixo la citació Un altre blog se'n fa ressò I un altre Etcètera... « uma selva de heterónimos, um drama em máquinas » Visca Flaubert! Visca Internet!

«O mundo vai tornar-se tremendamente imbecil . Nos próximos anos, a coisa vai ficar muito aborrecida. É uma sorte vivermos agora e não mais tarde» Flaubert

Comencem amb un text del blog A RANVESPRE . La fadista Mísia canta el poema Estátua falsa de Mário de Sá-Carneiro [ traducció catalana ]. Lusitanofília. Parlem de la literatura com a teràpia... Per què escrivim? Per què llegim? L' últim llibre de Vila-Matas . Més fados de Mísia . Els assaigs de Montaigne : Ainsi, lecteur, je suis moy-mesmes la matiere de mon livre . Plató. Descartes. La literatura moderna. Literatura del jo. Literatura 2.0 . Defenso Marc Vidal . ¿Quin és el gentilici de Vallromanes? Poema final de Marta Pessarrodona : Coses que m'estimo .

Jo sóc molt perillós quan entro a les llibreries. M'ho emportaria tot. Per això procuro no acostar-m'hi gaire. Avui he anat a Granollers per un assumpte i, de retop, he acabat dins La Gralla . Ho confesso: no ho he pogut resistir i he caigut en la temptació. Mea culpa, mea culpa, mea maxima culpa . He adquirit quatre volums : una guia de bolets, dos llibres de relats i una novel·la. Conec personalment dos dels escriptors ( EVM i MD ). El portuguès (amic íntim de Pessoa ) es va suïcidar a París quan tenia 26 anys. Com d'habitud, me'ls llegiré tots alhora. En tindreu notícies.

Carod fa volar coloms mentre Catalunya s' amontilla per obra i gràcia de la seva infame complicitat. Catalunya, en comptes d' amontillar-se, hauria d'amotinar-se. L'enemic no és Espanya, ni els espanyols, ni tan sols els espanyolistes ; l'enemic és el català que no té clar el seu catalanisme; l'enemic és el català dubtós que vol quedar bé amb tothom, que no gosa radicalitzar-se perquè som gent de pau i no volem cridar... El català que acaba col·laborant amb l'enemic és pitjor que el mateix enemic. Carod parla del 2014 mentre recolza Montilla un dia més, aquesta vergonya de president, aquesta mediocritat supina. ¿Què pesen més, unes declaracions aïllades (com aquella de la calçotada ) o tots aquests anys d' amontillament tripartític, aquesta sistemàtica espanyolització de pluja fina ? La credibilitat de Carod és ZERO. Ja no se'l creuen ni els seus acòlits . L'horitzó nacional només pot ser sobiranista . No sé si el model és Escòcia, Quebec, L...

Hem sortit de casa a mig matí amb un sol esplèndid. A partir de Cervera hem trobat boira gebradora. El termòmetre no s'ha mogut dels 0º en tot el dia. Dinar familiar. Ha vingut ma germana petita, que viu a Portugal i té dos criatures: la Núria i l'Adrià. M'ha dit que llegeix cada dia ENTRELLUM perquè és la seva manera de no perdré contacte amb el català. La matrona, per descomptat, ha preparat unes plates de canelons, especialitat de la casa ... Li he dit que els seus canelons són famosos a internet... I ella ha respost que només cuina canelons per als seus fills! D'aperitiu ha fet uns cargols a la gormanta que estaven per a llepar-se els dits: Com que fotia un fred que pelava, no hem sortit gaire al carrer. Tanmateix mon pare ha insistit a ensenyar-me l'hort. Està orgullós dels seus calçots... Hem jugat al dòmino. Hem xerrat a l'entorn del foc a terra. La família és un gran invent. Et fa sentir el caliu de pertànyer. Quan hem marxat, la boira seguia allí fora...

BOCADO Dois cavalos do mar, o fumo, rebocam pelo Tejo A metade enorme de um cargueiro. Para onde? E porquê só metade? Símile absurdo. Coisa real, Lixo, que caninos deuses desmontaram E varrem agora para fora do mundo. (Para onde? E porquê só metade?) Assim é a minha vida. Metade a apodrecer num estaleiro velho E a outra, que uma parelha de demónios arrasta Para o vazio que há no fim do mar. (Por qual lei, por que absurdo cósmico, Risca estas linhas ninguém Sobre uma pedra sobre um rio?) Assim é a vida. Metade estúpida, metade divina. (Alta acima das águas, irreal, Metade da minha vida desaparece ao longe.) MOS Dos cavalls del mar, el fum, remolquen pel Teix La meitat enorme d’un mercant. Cap a on? I per què sols la meitat? Símil absurd. Cosa real, Deixalla, que déus canins desballestaren I escombren ara cap a fora del món. (Cap a on? I per què sols la meitat?) Així és la meva vida. La meitat podrint-se en una vella drassana I l’altra, que un...