ENTRELLUM

Avui s'acaba un any estr-any... (Dic "estrany" perquè ara em fa mandra buscar l'adjectiu exacte que resumeixi aquests 365 dies sobreviscuts, suposant que un sol adjectiu fos capaç de resumir-los). Estrany perquè han passat coses fonamentals a la meva vida que encara no he pogut pair ni relativitzar. Estrany perquè no tinc cap dret a queixar-me però, pessimista com sóc, sempre estic rondinant... no tinc remei. Vam començar el 2008 amb les Jornades de la Catosfera d'on en va sortir un llibre del qual en vam fer diferents presentacions ( 1 - 2 - 3 - 4 ), a més de tot el ressò mediàtic ( TV inclosa). Vaig guanyar el Premi Machado . Vaig flirtar amb la política ( 1 - 2 - 3 ). Vaig coincidir amb gent interessant ( 1 - 2 - 3 ). Vaig descansar una mica i, ben descansat, vaig reprendre el blogueig amb més empenta que mai... i aquí estic un altre cop donant guerra. Entre les coses superficials cal destacar que vaig estiuejar a Eivissa, m'he aprimat 12 kg, m...

Totes tenim un passat. Els inicis mai no són fàcils... L'endemà que vaig decidir reactivar aquest blog , una noia que escriu molt bé va encetar el seu . Jo de vosaltres no me'l perdria. Benvinguda a la Catosfera! Salut i posts! Brossa a ENTRELLUM “Era un poeta de pura raça. Tot el que pensava i feia era poesia. Un personatge multivectorial .Un home molt lúcid, molt honest, molt rigorós amb el treball. Un gran amic. Un gran artista.” ( Josep Maria Mestres Quadreny ) Una altra nouvinguda

La sang palestina és la meva sang i la teva sang; sempre vermella, sempre calenta, sempre a punt de brollar... Pots tancar els ulls i imaginar la mirada del nen que plora sota les runes. Pots tancar els ulls i somiar que algun dia tot aquest malson passarà. Però no passarà. El déu fet home va néixer a Betlem i l'home fet déu ha mort a Betlem. Betlem és el cel i l'infern alhora. Betlem és el niu de totes les serps. Pau i felicitat per als homes de bona voluntat. Guerra i desgràcia per als assassins de nens. No m'expliquis res més. La sang palestina és la meva sang i la teva teva sang; sempre vermella, sempre calenta, sempre a punt de brollar... La guerra de la informació

Contemplo les evolucions de la bromallada mentre alterno la meva dispersa atenció entre els fragments del Dietario voluble de Vila-Matas i les cançons de Love of Lesbian . Ara no plou. Tot és humitat. La riera fa goig. L'ànima és líquida. Tinc milions paraules a la punta dels dits. El vent de llevant empeny els núvols. Em quedo impassible esperant l'impossible. Tot és tan enigmàtic que no val la pena plantejar-se la pregunta fonamental. Cada resposta un fracàs. Hi ha el precipici. Hi ha l'ombra. Hi ha la pluja que esbandeix les branques despullades dels arbres. Hi ha massa esperances, massa. No hi ha treva. No hi ha escapatòria. Fugim pels espadats , arrapats a les esquerdes, com sargantanes embogides, amb les ungles plenes de sang... PODCAST

Va ser un encàrrec. Fa 10 mesos em van dir que preparés un capítol per a un llibre... M'ho vaig currar, em vaig documentar a fons, vaig parlar amb molta gent... El resultat va ser un assaig de 16 pàgines amb 69 notes a peu de pàgina on parlo de la nova literatura del segle XXI; de l'escriptor, el lector, l'editor i el llibre 2.0; poso exemples de fora i d'aquí; repasso la Catosfera Literària i aventuro perspectives de futur... Es tracta d'un estudi de rabiosa actualitat que aviat perdrà la seva vigència. Per això he decidit fer-lo públic. Aquí el teniu, és el meu regal de Nadal: PDF Free La literatura 2.0, una nova forma d'escriure? (Jordi Ferré) Directe!cat Vilaweb Avui llunÀtic LCL_08 FRE-E-BOOKS

No escolto la veu dels anys encastats en el fons dels meus ossos. M'hi allunyo com qui s'allunya d'un malson que no l'ha deixat dormir. Hi ha una pell que es renova cada matí com la pell de les serps quan han de créixer. Escolto la veu del futur, de la pluja que llisca rere els vidres, dels cims nevats i solitaris, de les pedres lluents que rodolen riu avall... Hi ha una pell que no ens pertany perquè és la pell que tothom acarona. Només el cor és nostre. Només el cor coneix el secret més ben guardat. Que pensin el que vulguin. Només el cor i la sang i aquest silenci inesborrable.

Una BlackBerry Storm Un mail de Jordi Ferré Un mail de Jean-Pierre Gayraud BON NADAL!

LCL_08

El passat divendres 19 de desembre, Emigdi Subirats em va entrevistar al programa Lletres Ebrenques d' Antena Caro Roquetes . Aquí podeu escoltar-ho:

Avui fa 3 anys que vaig escriure el primer post d' ENTRELLUM i avui fa 67 dies que vaig publicar l'últim [Gràcies pels vostres comentaris !]. Per què aquesta aturada? Astènia tardorenca? Letargia prehivernal? Un atac de bartlebysme ? Després de cinc anys bloguejant a diari, necessitava frenar, parar-me, desenganxar, descansar una mica, observar les coses des de la distància... Sempre he sigut partidari de les " crisis ", i més si són "existencials". De vegades, com deia Descartes , cal dubtar, replantejar-s'ho tot: què som, què volem, cap on anem... De vegades cal vèncer la inèrcia rutinària de les nostres vides i preguntar-nos quin sentit té tot allò que fem, si val la pena continuar endavant o potser és millor fer un cop de volant i canviar de rumb... En això estem. He esperat fins avui per a prendre una decisió sobre el futur del blog. Volia donar-me temps, temps per a rumiar-m'ho. Durant aquestes setmanes d' inactivitat blogogràfica ...