ENTRELLUM

"Em reinvento cada dia i em desdibuixo cada nit. Batego, que és prou. No em defineixis, per l'amor de déu. No sóc misogin. El que passa és que les dones volen allò que mai he tingut ni els puc oferir: docilitat, submissió, claudicació... És com les religions, que totes es resumeixen en un AMÉN. No puc creure en elles (religions i dones, tot al mateix sac). Podria adorar-les una estona, quan es deixen, quan es baden com roses i esdevenen deesses de debò... Encabat resulten carregoses. Tard o d'hora, surt la mare, la policia o la sacerdotessa que vol fer-te passar per l'adreçador. Llavors les insulto, me'n foto i toco el dos ben de pressa. No sóc misogin, sinó prudent. Què coi volen, de mi? El que tinc (ben poca cosa) és meu i només meu: caminar lliure. A Finlàndia o allà on sigui. Obrir camins."  Fragment del dietari " Viatge a Hiperbòria " (20-7-2016)

COSSOS ASTRALS   Que tots som fills de Mu, descendents dels Naakal constructors de piràmides, escultors de moais TangataManu, Kukulkán The Sphinx, Tiahuanaco Very Far Away From AnyWhere Else  Hotu Matua from Hiva Oa Gauguin i Brel  Que tots venim de les estrelles  (... Sírius ... Orió ... Plèiades ...) exaltats, alienígenes, outsiders ànimes reencarnades cossos astrals subtils eteris  Que hi ha un MISTERI  en cada batec i en cada pas revelant-se en les mirades L a C o n n e x i ó A n c e s t r a l  Pare Sol penetrant-nos de matinada l’AMOR que transcendeix  la pell   el plaer   la sang aquest saber sense saber aquest estar sense estar aquesta lleugeresa aquesta tendresa aquesta serenor  nova i vella SER Allò que som i que fem i que tenim Allò que ens empeny cap amunt…   Que tots som u i diversos i contradictoris  Adoro la vida cada se...

No m'han agradat mai els comiats. L'hora dels adéus sempre m'ha semblat una carrinclonada. La meva especialitat és acomiadar-me a la francesa. Simplement marxar, com les barques parteixen del port abans que surti el sol. No calen comèdies ni escarafalls. Esmunyir-se per una cantonada de la vida. Ni tan sols deixar una nota manuscrita on posi “Gràcies per tot. Us trobaré a faltar”. Agafar la motxilla i fer les primeres passes a trenc d'alba, amb les estrelles encara guspirejant.  De ben segur hi haurà nous horitzons. De ben segur trobarem cors esbatanats. De ben segur les vivències futures enterboliran els records passats. Només el present pur, infinitiu -mai definitiu-, sobre la marxa, improvisant, amb aquella espontaneïtat tan innocent que tenen els nens que no esperen res, que no volen res, que no fan plans. Ser solament. Ser i anar...  No, no penso acomiadar-me de Cap Ras . Tampoc diré la cursilada aquella: “Una part de mi es queda aquí per sempre”. Le...

On no arriben les paraules arriben les ales d'aquest cor salvatge que s'enlaira i travessa camps i muntanyes cercant el teu cor salvatge. Perquè som salvatges . Autèntics i salvatges. Perquè no tenim por de sentir el vertigen. Perquè viure és aquesta arrauxada manera de ser nosaltres. Perquè existeix un impuls que ens uneix malgrat els obstacles. Perquè junts som més i millors. Perquè hem après a somriure davant els fracassos. Perquè no hi ha fracassos, sinó lliçons. Perquè la nostra victòria és un altre petó a trenc d'alba. Perquè sé que sóc jo (de debò) quan m'abraces. Perquè no et trobo a faltar quan no hi ets, perquè sempre hi ets, encara que no pugui tocar-te. Perquè hi ha històries boniques, però la nostra és extraordinària. On no arriben les paraules arriben les ales d'aquest cor salvatge que malda per volar fins al teu cor salvatge . Perquè som salvatges . Salvatges i adorables . Donde no llegan las palabras llegan las alas de este corazón salvaje qu...