Si consulteu els articles de la Viquipèdia i de la GEC, veureu que no estan actualitzats. És com si el 2009 servidor hagués desaparegut del mapa. Esmenten alguns premis i algunes obres fins a 2015, però sobre la darrera dècada el silenci és eixordador.
Aquest missing biogràfic i literari s'ha d'explicar.
De fet, el darrer premi que vaig guanyar va ser el 2017.
Aquest blog —Entrellum— el vaig tancar el 2023, després de la plandèmia.
A partir de l'estiu de 2018 vaig emprar l'avatar de Twitter @VogelfreiCAT amb el qual he estat fent ciberactivisme i he signat els darrers 5 llibres. Ha sigut una etapa molt intensa que dono per finiquitada.
Fins al dia d'avui, he escrit 32 llibres, alguns guanyadors de premis, publicats per diverses editorials, i altres autopublicats.
Entre 2009 i 2026 m'he dedicat sobretot al creixement personal i a viatjar pel món. Vaig deixar de presentar-me a premis i em vaig retirar de l'escena pública. Tanmateix, emboscat, emmascarat, mai no he deixat d'escriure.
L'obra que ara presento —MANAIA— és un enfilall de 8 peces creades al llarg de 27 anys que narra la meva evolució més esotèrica. Sóc conscient que desafia completament el Zeitgeist. És un manual de resistència espiritual. Per això m'he decidit a publicar-la.
En plena era de l'Algorisme, de l'scrolling, de les IA, de l'oligofrènia generalitzada, de la mort de l'esperit, MANAIA irromp per impugnar el tecnototalitarisme deshumanitzador, l'agenda transhumanista.
L'exercici de la llibertat inclou estratègies d'ocultació i de contraatac. Un joc de màscares. Cal pagar un preu molt alt si vols mantenir la teva independència de criteri i d'acció.
Al capdavall, jo només sóc un home sol que escriu. A la intempèrie. Als marges. Sense avaladors. Proscrit. Dissident. Indomesticat. No tinc res més que paraules. Fa 30 anys que perpetro textos.
La realitat és relatitat. El sentit de tot plegat? Escriviure.
MANAIA demostra que no n'hi prou amb l'escriptura. Perquè la literatura, com les xarxes socials, és una altra trampa del Sistema...
