Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta esoterica

De l'Espiral al Pentacle

Ouspensky comprendió que el carácter circular del tiempo y de la cuarta dimensión tenía bastante que ver con los símbolos de espirales y círculos trazados por los antiguos magos, psicólogos y alquimistas de diferentes épocas y tradiciones espirituales: la serpiente mordiéndose la cola (el enigmático uróboros que tanto fascinara a egipcios, griegos y chinos), el eterno retorno, el Tao, las espirales descritas y trazadas por sabios antiguos de todo el mundo, etc. Probablemente los pensadores, filósofos y médicos más antiguos lograron intuir que lo que había más allá de nuestros sentidos era circular y con forma de espiral , no pudiendo ser encontrado en lugar alguno más que al interior de nosotros mismos. Si la primera època de Cap Ras (gener-juny 2015) va estar presidida pel símbol de l'Espiral ( Connexió Espiral ), em fa l'efecte que aquesta segona època serà la del Pentacle ... Phi - The Golden Key The Golden Key - a video by Jonathan Quintin Art Posted by...

Mehr Licht

ALMA

L'Espiral del Cros

L'Espiral del Cros és una obra de Land Art de gran format (una filera de 130 m amb una amplada màxima de 20 m) realitzada amb pedres recollides a la platja del Cros, al terme municipal de Llançà, on s'inicia el camí de ronda que mena al Cap Ras. L'autor va trigar 5 dies a enllestir-la, començant el 15-2-15 i acabant el 20-2-15.  L'Espiral és la figura central d'un conjunt delimitat per 4 apatxetes ( la més gran és de pedra i està situada a la punta del Cros; l'altra es troba dins la barca ; la tercera és de fusta i està sobre el banc del revolt del camí de ronda; i la quarta està a la porta de casa). La dues apatxetes de pedra estan alineades mitjançant l'inici de l'Espiral. La millor manera d'apreciar la magnitud de l'obra i la seva integració en el paisatge és a vista d'ocell, des de la carretera de dalt, al capdamunt de les escales del camí de ronda.   Aquest conjunt artístic conforma un "espai sagrat...

El temple de Venus

El temple de Venus. Així s’havia de titular la novel·la. No sé exactament per quin motiu. Potser perquè molt abans de ser el Cap de Creus va ser el Cap de Venus, paratge de mítiques ressonàncies paganes on els antics pobladors neolítics alçaren dòlmens i els grecollatins fundaren Emporion i Portus Veneris. El temple? Sant Pere de Rodes abans que esdevingués monestir benedictí. Seria prou engrescador endinsar-se pels viaranys de la història i grimpar fins al Castell de Sant Salvador per albirar la sortida del sol o l’hora màgica de la posta. Entre la badia de Roses i el Canigó, la plana empordanesa és una taula parada plena de vinyes i oliveres. L’endemà de la tramuntana tot és nitidesa i calma. Hi ha res més pur que l’horitzó del mar?  Així volia enfocar l’obra: localisme esotèric, prosa poètica, un dietari sense ambicions, un cant a la vida, perquè no n’hi ha prou amb ser feliç, sinó que cal consignar-ho.

Iniciació

Si la naturalesa física, moral, intel·lectual i espiritual d'un ésser humà està ben desenvolupada, o, per emplear la terminologia esotèrica, si els seus cossos subtils s'estan organitzant degudament, llavors pot ser escollit pels Germans Grans (Pessoa els anomenava els Superiors Desconeguts) i li pot ser donada una preparació especial. D'antuvi les intruccions se li envien telepàticament mitjançant la ment subconscient i, quan ha progressat prou en aquesta forma, se'l posa en contacte amb altres deixebles dels Germans Grans que es troben en el món físic els quals li ensenyaran i el prepararan conscientment d'acord amb els mitjans adequats corresponents a aquest nivell: la paraula parlada o escrita, etcètera.   Més tard, quan hagi fet el progrés suficient, els Germans Grans i Menors conjuntament, mitjançant el procediment conegut com a iniciació, correlacionen la subconsciència amb la consciència.   En arribar a aquest punt, el lector es preguntarà com e...

El Camí de la Tau

Issuu és un gran invent. La novel·la que vaig penjar l'altre dia ja ha rebut 2.674 visionats i el relat 3.308 !! És increïble. Avui us presento la meva segona novel·la, El Camí de la Tau , guanyadora del X Premi Comarcal de Narrativa Òmnium Cultural del Vallès Oriental (1999). Així com l' opera prima va ser publicada (Edit. Granollers, 2000), aquesta segona obra encara restava inèdita. Ara, gràcies a Issuu , podeu gaudir de l' edició digital . No em sap greu fer la competència a les editorials. A les envistes d'aquest Sant Jordi tan mercantilitzat , jo us proposo un Sant Jordi Alternatiu i Digital . Us regalo els meus llibres . Els podeu llegir en pantalla o imprimir-los. Ad líbitum . El Camí de la Tau és una novel·la iniciàtica. Formalment molt arriscada (escrita sense signes de puntuació), és el relat d'una fugida. El protagonista (Lluís Cotonat) segueix un camí molt concret, ple de peripècies, que el menarà fins a Finisterre... Però la veritable protagon...

Eros e Psique

El maig de 1934 Pessoa va publicar a la revista Presença un dels seus poemes més esotèrics, basat en el mite de l'Amor i l'Ànima... EROS E PSICHE Conta a lenda que dormia Uma Princesa encantada A quem só despertaria Um Infante, que viria De além do muro da estrada. Ele tinha que, tentado, Vencer o mal e o bem, Antes que, já libertado, Deixasse o caminho errado Por o que à Princesa vem. A Princesa Adormecida, Se espera, dormindo espera, Sonha em morte a sua vida, E orna-lhe a fronte esquecida, Verde, uma grinalda de hera. Longe o Infante, esforçado, Sem saber que intuito tem, Rompe o caminho fadado, Ele dela é ignorado, Ela para ele é ninguém. Mas cada um cumpre o Destino Ela dormindo encantada, Ele buscando-a sem tino Pelo processo divino Que faz existir a estrada. E, se bem que seja obscuro Tudo pela estrada fora, E falso, ele vem seguro, E vencendo estrada e muro, Chega onde em sono ela mora, E, inda tonto do que houvera, À cabeça, em maresia, Ergue a mão, e encontra ...

Nit agradable d'estiu...

Nit agradable d'estiu. Trona. Escolto The Trouble With Sweeney . Estaria bé que plogués. Aquest vespre he vist la pel·lícula What the bleep do we know , un documental ben curiós amb pretensions de fondre ciència + filosofia + teologia mitjançant el paradigma de la física quàntica... Tot plegat un galimaties conceptual de cal déu, pura mistificació. Entre tota la gent que apareix (déu n'hi do quin personal!), em fixo sobretot en una senyora rebotida i mantegosa, rossa de pot, que fa fila de Mme. Blavatsky i que respon al nom de Ramtha ( Master Teacher Channeled by JZ Night ). La tia va de guru i, sota una pàtina d'espiritualisme tronat, sembla que se'n fot del mort i del qui el vetlla. Sospito. Jo sempre sospito, mira, és una mania que tinc. Investigo amb el Google... I vet aquí que, de seguida, ensopego amb això : El problema de What the bleep Do We Know es que en realidad es un método de manipulación y “evangelización” disfrazado de película/documetal para atra...