Issuu és un gran invent. La novel·la que vaig penjar l'altre dia ja ha rebut 2.674 visionats i el relat 3.308!! És increïble.
Avui us presento la meva segona novel·la, El Camí de la Tau, guanyadora del X Premi Comarcal de Narrativa Òmnium Cultural del Vallès Oriental (1999). Així com l'opera prima va ser publicada (Edit. Granollers, 2000), aquesta segona obra encara restava inèdita. Ara, gràcies a Issuu, podeu gaudir de l'edició digital.
No em sap greu fer la competència a les editorials. A les envistes d'aquest Sant Jordi tan mercantilitzat, jo us proposo un Sant Jordi Alternatiu i Digital. Us regalo els meus llibres. Els podeu llegir en pantalla o imprimir-los. Ad líbitum.
El Camí de la Tau és una novel·la iniciàtica. Formalment molt arriscada (escrita sense signes de puntuació), és el relat d'una fugida. El protagonista (Lluís Cotonat) segueix un camí molt concret, ple de peripècies, que el menarà fins a Finisterre... Però la veritable protagonista és la Tau el simbolisme esotèric de la qual vaig descobrir l'estiu de 1994 tot fent el Camí de Sant Jaume. D'alguna manera, El Camí de la Tau és el meu camí... i el camí de tots plegats.
Avui us presento la meva segona novel·la, El Camí de la Tau, guanyadora del X Premi Comarcal de Narrativa Òmnium Cultural del Vallès Oriental (1999). Així com l'opera prima va ser publicada (Edit. Granollers, 2000), aquesta segona obra encara restava inèdita. Ara, gràcies a Issuu, podeu gaudir de l'edició digital.
No em sap greu fer la competència a les editorials. A les envistes d'aquest Sant Jordi tan mercantilitzat, jo us proposo un Sant Jordi Alternatiu i Digital. Us regalo els meus llibres. Els podeu llegir en pantalla o imprimir-los. Ad líbitum.
El Camí de la Tau és una novel·la iniciàtica. Formalment molt arriscada (escrita sense signes de puntuació), és el relat d'una fugida. El protagonista (Lluís Cotonat) segueix un camí molt concret, ple de peripècies, que el menarà fins a Finisterre... Però la veritable protagonista és la Tau el simbolisme esotèric de la qual vaig descobrir l'estiu de 1994 tot fent el Camí de Sant Jaume. D'alguna manera, El Camí de la Tau és el meu camí... i el camí de tots plegats.
Comentaris