ENTRELLUM

Jo també vaig ser-hi (brandant una cartolina groga a tocar de la F de FREEDOM) Orgullós de pertànyer al poble català

  Costa arribar per terra a la cala Prona. No hi ha cartells indicadors i, amb les abundoses pluges, els matolls han crescut molt. Bruquissars de dos metres, punxes i més punxes que t'esgarrinxen les cames. No recomano bermudes per aquests verals. De bon matí plovisquejava i el cel era ben tapat. Tot i així, no he volgut recular. M'arriscava a entomar un xàfec, però al final els núvols han endolcit la ruta. Amb un sol com el d'ahir hagués estat pitjor. Des que vaig visitar la Taballera , no em treia del cap la Prona, suposo que influït per l'Arnald Plujà el qual al seu llibre 135 platges del Cap de Creus diu que "Pel meu gust, cala Prona és el reclau més suggestiu del Cap de Creus". Jo afegiria: si hi arribes amb la barqueta... Perdre'm pel Cap de Venus és un exercici encisador. Encara em queden racons per conèixer, cales per explorar, misteris amagats que a penes intueixo. Aquest territori no és només un accident geogràfic, sinó una mineral ...

Tanta gent a la platja sota un sol abrusador. Costa entendre aquesta dèria per socarrimar-se. No dic que no estigui bé anar vora mar i gaudir de l'aire lliure després d'una primavera d'allò més plujosa. L'estiu ha arribat de patac i sembla que teníem pressa per a posar-nos els banyador. Jo el primer. A mi em sobra fins i tot el banyador. Molt em temo que ara el sol crema més que abans. No debades els melanomes van in crescendo . Be careful , doncs. Al pic del migdia arrecereu-vos a l'ombra. La migdiada és un gran invent.

Baixant de Sant Onofre he fet un pom de flors Espigolant-les al vol mentre cantava el rossinyol  Liles i grogues i blanques i rosades A l'ombra dels castanyers he sabut la teva mort Miro el cel i la mar, propera i llunyana Tanco els ulls i m'endinso en els records Te n'has anat de puntetes, silenciós Qui ens podria robar la teva rialla ? Baixant de Sant Onofre he fet un pom de flors Liles i grogues i blanques i rosades Són, amic meu, per a tu

La primera vegada que vam coincidir va ser el juny de 2005 a Sant Cugat, a les jornades sobre el nou dietarisme dels blogs que va organitzar Vilaweb. Fa vuit anys! Aleshores ningú en sabia gran cosa, del fenomen catosfèric. Ell era allí, amb la seva inconfusible còrpora, amb aquell entusiasme encomanadís, excessiu de mena, energèticament inesgotable. Recordo que no parava de fer fotos i que va perpetrar alguna intervenció de les seves. Quan agafava el micròfon era perillós. Garlava i garlava pels descosits. Si en Sani era present, segur que no passava desapercebut. La paraula que el definiria és "entranyable".  Després vam continuar la nostra relació virtual a través dels blogs i dels mails. Era un brollador d'idees, sempre estava rumiant projectes. Jo li retreia el nom del seu blog: Dipofilopersiflex . Déu n'hi do, li deia, no podies buscar-te'n un de més complicat? Ell reia. En Sani sempre reia. Professor de francès , va saber aprofitar les eines d...

Descansa en pau, amic. Sani Girona a Entrellum (Ara no puc escriure res...) En parlen en Miquel  i la Júlia

És quan se'n va la tramuntana que te n'adones que no calia prendre decisions importants enmig de les ràfegues fredes del vent del nord. Tempestes que duren unes hores o uns dies no poden determinar el teu futur. Retorna la calma. Per als altres és fàcil opinar. Ho veuen tot des de fora. Parlen de llibertat, de solitud, de valentia, com si fossin catedràtics en la matèria. Tu no acceptes lliçons de ningú sobre aquestes qüestions. Has viscut prou per a saber què són i quins tripijocs amaguen. El teu camí no depèn de paraules buides ni de pautes generals. Queda un ventijol suau i una pau d'ocells que canten a mitja tarda. Queda la certesa íntima d'estar on has d'estar i de fer el que has de fer. Simplement. Ningú coneix millor que tu l'arrel de la teva felicitat.