ENTRELLUM

Aviat faran tesis doctorals sobre el meu cas clínic. Valoro l'esforç d'alguns i em sap greu que algunes donzelles s'emprenyin . La vida és complexa , amics meus, i Internet encara més.

Avui he escrit el post en aquest altre blog: CCEV

L'altre dia, buscant un text per a l'examen de 2n. BTX, vaig trobar aquest fragment que, de ben segur, no hauran llegit els tres mandataris de la foto de les Açores ... No crec que cap comunitat tingui el dret de forçar a una altra a ser civilitzada. Des del moment que les víctimes d’una mala llei no invoquen l’ajuda d’altres comunitats, no puc admetre que persones completament estranyes tinguin el dret d’exigir el cessament d’un estat de coses, que semblava satisfer a totes les parts interessades, únicament perquè siguin un escàndol per a gents molt allunyades i perfectament desinteressades en la qüestió. Envieu-los missioners, si us sembla, per predicar-los, i desplegueu tots els mitjans lleials (imposar silenci als innovadors no és un mitjà lleial) per impedir el progrés de semblants doctrines en el vostre país. Si la civilització ha prevalgut sobre la barbàrie, quan la barbàrie posseïa el món, és excessiu témer que la mateixa barbàrie, un cop destruïda, pugui reviure i co...

Resulta que aquells que es declaren antisistema són els que intenten viure del sistema, aprofitant-se dels que treballem honradament. Són el paràsits, els abellots de la colmena, borinots que no volen pencar. Les seves crítiques són com el fum que s'endu el vent. La societat no avança gràcies a ells. Ells són el mal menor, la taca, la púrria. Només mereixen menyspreu.

El ple d'ahir fou històric i antològic. No recordo res semblant des de la moció de censura. Tristíssima imatge d'una oposició desesperada, impotent, sense arguments la qual (gràcies a l'ajut inestimable d'algun energumen) va muntar el numeret per a sortir a la foto. Espero que el proper ple sigui més normal, amb cares noves a la taula i menys crispació entre el públic. Vallromanes no es mereix espectacles tan denigrants perpetrats per genteta que encara no ha entès en què consisteix la democràcia.

Al cotxe sona Ruthland Square cantada per l'Agnès Monferrer. Fora, entre Can Oliver i el cementiri, canta el rossinyol. És el primer rossinyol que escolto enguany. Sempre arriben per Sant Jordi. El seu refilet inconfusible. Bufa un ventijol agradable. El sol declina lentament. Tinc un feix d'exàmens per corregir, però m'estimo més no fer res: deixar que el sol em colri la cara, escoltar el rossinyol, esperar que les busques arribin a tres quarts de set, l'hora que hauré d'engegar la màquina i davallar cap al poble. Lluny de tot, temps només per a mi, per a escriure, per aïllar-me, per a contemplar com la tarda decau al compàs de les fulles tendríssimes titil·lades pel vent que s'endu tots els neguits. No aspiro a què em creguis. No aspiro a què confiïs. En tindria prou si somrius... Il·lustració: Der Kuss der Nachtigall , Udo Lindenberg

Ací estem (campanya) Ací estem (Vicent Partal) Ja n'hi ha prou! Fons musical: Ruthland Square (Agnès Monferrer & Carles Pérez)

Sota el lilà, el sol del capvespre em banya la pell, la mel de la pau, l'adéu d'un altre jorn que mai no tornarà... Sota el lilà, espero el retorn del rossinyol que enguany encara no ha cantat, les roses de maig, el vers que tal vegada arribarà... Sota el lilà, aquest cel ras, aquest sublim ensopiment, tota la gamma dels verds, la brisa que amoixa l'instant... Sota el lilà, enyoro el primer bes que et vaig fer quan encara no sabíem ni besar... powered by ODEO

Ja està. Ja tornem a ser a casa, pau i tranquil·litat. Sant Jordi és una bogeria. Riuades de gent amunt i avall. Llibres mercaderia. Signatures a preu fet. Ja està. Fins l'any vinent. Un escriptor no pot caure tan baix. Semblem verdulaires a la paradeta esperant que ens comprin el producte. Saludo Martí Domínguez i Albert Villaró . Asseguts, a la meva dreta: el Dr. Corbella, Xavier Graset, Isma Prados; a l'esquerra: Jordi Julià, Toni Tortajada, Enric Calpena... El que ha signat més llibres ha estat el cuiner. Gràcies Oriol & Natàlia & Jordi La veritable literatura no té res a veure amb aquest cafarnaüm.

Estaré signant a Barcelona : 18 -19 h . Associació d'Editors del País Valencià ( Plaça Nicolàs Salmerón ) 19 - 20 h . Llibreria Catalònia (Parada Passeig de Gràcia 2-6)

Cap al tard . Vetllada teatral al Casal de Vallromanes amb Ramon Madaula fent de Rusiñol. Un monòleg dirigit per la Sílvia Munt i embolcallat per la misteriosa música de Satie. Apunts: Sóc esclau de lo que fuig. Es dubtava amb una amargor indefinible. L'art s'ha convertit en xifres. La inconsciència és un llibre alegre. L'experiència és un llibre tristíssim. La morfina, la morfina... era l'anul·lament de la matèria. Em curo les malures de l'esperit treballant. No hi creguem en l'equilibri: l'equilibri és la mort. Els que busquen la veritat es mereixen el càstig de trobar-la. Al món hi ha qui cria canaris i hi ha qui cria necessitats. Delitosa indecisió (jugar a l'aventura). Jo mandro, tu mandres, ell mandra, nosaltres mandrem, vosaltres mandreu, ells mandren. Visca la mandra! Aquest país d'apagallums. El modernisme és l'art que els uns desitgen i els altres temen. En la soledat, i en ella tan sols es troba la poesia. Desert de fosca. La vida rai...

Diumenge al matí ( 12 h .) estaré signant llibres a la Plaça de l'Església de Vallromanes . Dilluns a Barcelona : 18 h . Associació d'Editors del País Valencià (Plaça Nicolàs Salmerón) 19 h . Llibreria Catalònia (Parada Passeig de Gràcia 2-6) Levante ha publicat una ressenya de L_OI al suplement Posdata (p.4) Vilaweb també cita L_OI al seu Especial Sant Jordi dins l'apartat "Blocs de paper". Més ressenyes de L_OI WEB DEL LLIBRE

Com que l'altre dia vaig parlar del blog de la Dunia Montenegro , alguns no volen ser menys i m'han enviat un mail... Hola Toni, He visitat el teu blog, i veig que ets aficionat als blogs, t'invito a què visitis el meu www.whillyfoc.com , on explico el dia a dia de manera natural i desenfadada el món del porno des de dins. Salutacions. No se'm cauen el anells per publicitar blogs aliens, ni que sigui el blog d'un noi que intenta guanyar-se la vida amb la seva titola. Tengo una buena erección, aguante, expresividad y le se transmitir a las escenas fuerza, ritmo y ganas. Tengo habilidad para actuar, sé que hay lugar para un actor de mi perfil en el panorama del porno, dónde mucha gente se puede sentir identificada conmigo. Pues ADELANTE. A hacer realidad tus sueños. Cadascú fa el que pot amb allò que li ha donat la mare natura. Almenys això va de debò i és molt més divertit que entabanar els lectors amb falses calcetes escanejades. Xafardegeu , xafardegeu , que...

Sembla ser que tornaran a fer canvis que afectaran l'assignatura que imparteixo des de fa 18 cursos. Tant me fa. Amb l'enyorat COU o amb la merdeta de batxillerat LOGSE, sota el règim polític que sigui, faci fred o calor, la filosofia sempre ha consistit en el mateix: desvirgar cervells innocents, desvetllar l'esperit crític, ensenyar a pensar, obrir les ments... Jo no he fet res més durant tots aquests anys, i per això em paguen. Que ara es digui Filosofia i Ciutadania o Filosofia i Mandangues no és important; l'important és que, més enllà de títols i temaris, currícula i collonades, la filosofia sempre ha sigut i serà el mateix d'ençà que uns quants grecs la van inventar: el camí que mena fora de la caverna, la recerca de la llum rere les ombres, la seducció del Logos que no en té prou amb les aparences. Poden canviar el que vulguin, que jo seguiré ensenyant el que sempre he ensenyat: la conquesta de l'autonomia individual a través de la reflexió lúcida, ...

L'època en què les noies es treuen la roba ensenyant més pell, més carn, badant-se talment flors de pètals delicats, mostrant-se belles i temptadores: els braços nus, les cames nues, l'ofrena del seu cos al déu solar; serpentívoles, surten del pou fosc de l'hivern per a regalar-nos el goig de la pura contemplació, la vida desclosa, transparent, veritable. Obviar-ho és impossible. Sucumbim sense remei a la visió de l'intangible. No ens n'amaguem: som pagans. La casa s'omple de formigues; abelles i abegots zumzegen per les glicines en una orgia xuclatòria d'inconfusible bonior; esclaten poncelles; el vol de les papallones sembla erràtic, que no erroni. M'has tornat a somriure. Quan somrius el cel és molt més clar i el cor batega sense entrebancs. Quan somrius sóc més tendre, com aquest sembrat que brulla, roselles envermellint els marges, la vida sempre tan adorable. Començo a explicar Nietzsche. Cada any, quan em toca fer la primera classe de Nietzsche, n...

Hi ha dos verbs que m'encanten: irrompre i perpetrar . Verbs amb erres i pes contundents, sonores, violentes... Irrompre i perpetrar. Que les apadrini algú, sisplau.

L'amic Sani ha deixat un llarg i interessant comentari al post Sevillanes per Sant Jordi . També l'ha penjat al seu blog . La meva resposta provisional és aquesta: Dear Sani, t'agraeixo aquest comentari tan llarg, sobretot perquè planteges qüestions molt interessants la resposta de les quals, personalment, no acabo de tenir clara. Al meu post sobre les sevillanes només em lamentava de què una diada com la de Sant Jordi acabi reduint-se a un entreteniment més, fet greu tractant-se d'un centre d'ensenyament on se suposa que els alumnes haurien d'aprendre la veritable significació de les coses. Sobre això de la Catalunya catalana no cal que pateixis ni tinguis por. Estic d'acord amb lo de Globalunya , però aquest discurs globalista i multicultuguai ( forumesc ) no ens hauria de fer oblidar que tenim una llengua i una cultura pròpies que hem de promoure i defensar si no volem acabar diluïts en aquesta olla barrejada on tot val i ningú no sap a què atenir-se....

El problema no és que un tarat irrompi en una escola disparant a tort i a dret; el problema és que el país en el qual han ocorregut aquests fets va irrompre fa quatre anys en un altre país fent el mateix... i el disbarat no s'atura .

La diada de Sant Jordi s'ha de celebrar. Al nostre institut , en comptes de fer classes, farem "una altra cosa". ¿Com entretenir els alumnes tot el matí? Amb tallers, tallers diversos, variats i divertits. Llegeixo la llista i m'esgarrifo: taller de sudokus, de ping-pong, de cuina, de papiroflèxia, de sevillanes!!! Sí: el dia de Sant Jordi al meu insti ballarem sevillanes. Ja sé que coincideix amb la Feria de Abril , ja sé que Montilla-Moliner és presideng , ja sé que treballo a la soferta àrea metropolitana, ja sé que la Catalunya catalana agonitza veloçment... però mai no m'hagués pensat que acabaria ballant sevillanes al meu lloc de treball el dia de Sant Jordi. Posats a ballar, tindria més lògica que balléssim sardanes, no? ¿Sardanas? ¿Eso qué es? Andalunya. Jo he preparat un taller de blogs, perquè té a veure amb l'escriure i Sant Jordi va d'això, però molt em temo que, amb tanta competència, no s'hi apuntarà ningú.

Sobre el mapa, al terme municipal de Vallromanes hi ha 36 fonts. Moltes fonts. Jo no he pogut o no he sabut trobar-les totes. La majoria estan abandonades, embardissades, perdudes per sempre més. Les poques que encara perduren es troben en un estat lamentable. Moltes s'han estroncat. Val a dir que les meves fonts preferides són les de Sant Joaquim i Santa Anna, ambdues situades en el torrent de Can Lairet. El nou Centre Excusionista de Vallromanes ( blog ) m'ha encomanat que organitzi una passejada popular per les fonts del nostre poble. L'itinerari que estic preparant el podeu consultar aquí: Google maps (una eina molt útil que us recomano). La sortida està prevista per al matí del diumenge dia 13 de maig.

Tip de presumptes blogs eròtics perpetrats per farsants que es fan passar per dona, us presento un autèntic blog porno fet per una diva brasilera que viu a Barcelona. Vaig poder contemplar i admirar la Dunia al Saló del Sexe en Català . Entre totes les actrius que voltaven per allí, ella brillava amb llum pròpia. Fixeu-v o s en el disseny del seu blog . No us s o na aquest f o ns fúcsia?

En la meva darrera estada a Mallorca , amb motiu de la recepció del Premi Nadal Batle , vaig tenir l'ocasió de conèixer l'exmarit de la MPJ . La rumorologia mallorquina comenta que la popular escriptora planetària é s una màquina de fer doblers . Estic segur que el Dr. Corbella, eminent psiquiatre , podria diagnosticar sense problema quina mena de síndrome pateix la seva estimada... A veure si l'endevineu.

"Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica." Francesc Macià , 14 d’abril de 1931 Life's but a walking shadow , a poor player / That struts and frets his hour upon the stage / And then is heard no more: it is a tale / Told by an idiot, full of sound and fury, / Signifying nothing. - William Shakespeare , Macbeth, Act V, Scene 5

Hi ha moltes maneres de guanyar i moltes maneres de perdre. Jo no he guanyat tots els premis als quals m'he presentat. Només faltaria! Calculo que per cada premi que he guanyat n'he perdut tres. La proporció 1/3 és prou acceptable. Doncs bé, us he d'informar que he perdut el Premi Recull de Poesia Benet Ribas d'enguany. L'he perdut, sí, però molt dignament. M'arriba l'últim número de la revista Recull (Any LXXXVII, número 1.960) on apareix publicada (pp. 14-17) l'acta de concessió del premi. Surt la llista dels títols i dels autors dels 51 originals presentats, les obres classificades i les tres votacions que van fer falta fins arribar al veredicte final. Tot un prodigi de transparència que podrien imitar alguns dels premis més nostrats. Com que sóc xafarder de mena, em fixo en els participants. Puc identificar alguns coneguts que, vet aquí, són bloggers: LD , OP , JC , RV , EA ... Em sap greu, però aquest cop no hi ha hagut sort. Tanmateix, en el meu c...

Aquest dijous Artur Mas va presentar Maria Cabot , alcaldessa i cap de llista de CiU a Vallromanes . Eren les 19:30 quan baixava de l'Audi A6. A l'acte també s'hi va afegir Felip Puig , il·lustre veí del nostre municipi . Com que havia deixat de ploure vam passejar riera amunt fins al flamant Casal (encara no fa tres mesos que el vam inaugurar). Durant el trajecte que va des del Casal fins a la Plaça de l'Ajuntament vaig tenir ocasió de parlar amb ell. En saber que era professor em va demanar el parer sobre la veritable situació de l'ensenyament. Vaig ser molt clar i contundent. Ell m'escoltava amb atenció tot intercalant algun comentari amb el qual demostrava la seva inquietud. A quarts de nou tornàvem a ser al local de CiU, que ja era ple de gom a gom . Dempeus (no hi havia prou cadires) l'Artur va improvisar unes paraules i va respondre algunes preguntes que li van plantejar. Ens quedava el temps just per a brindar amb una copa de cava i marxar cap a L...

L'odi uneix més que l'amor.

La núvia surt del restaurant quan comença a ploure. La perversitat de les gotes relliscant sobre el parabrisa del cotxe. El cel regalima. Passi el que passi, no tinc por del futur.

Al blog de Saül Gordillo llegeixo el següent comentari de Pere Valls: TOP10 DE L'ALIANZO Pere Valls| Adreça electrònica | dijous, 12 d'abril de 2007 | 01:37h Pel que he pogut saber l'Alianzo és el rànquing més exacte que hi ha per mesurar el nivell d'IMPORTÀNCIA dels blogs al nostre país en concret. No està basat en la inscripció prèvia, sinó que rastregen tota la xarxa. Jo he treballat amb ells i us puc assegurar que es un sistema molt seriós que combina diferents nivells de seguiment: ranking alexa, technorati, enllaços, comentaris sobre el blog en altres blogs, gestió i puntualitat, etc. És millor que el catalexa o qualsevol altre com technorati perquè segueix una combinació de tots ells. El motor de búsqueda d'idioma es basa en els primers tres posts del blog i rastreja dominis .cat, .com i .net, ara incorpor...

Avui al vespre tenia dues opcions: o estar amb Joan Saura o amb Artur Mas. Per raons òbvies he escollit la segona. L'Artur visita el meu poble i, després, anirem junts a sopar . Demà us ho explico amb més detall ( Vid. ). CiU Vallromanes

INVOCACIÓ Invoco el buit que s'amotina en el pessebre dels teus ulls, els pits de fembra divina, la càlida selva dels rulls. Invoco el tacte impossible, ressaca del panteix que fou sendera, rastre i doctrina, reravera de clarors. Invoco el cor de la nit, la pell que s'esquerda, la carn que transpira, els llavis roents, ben humits, l'embosta que enclou tot el desig. T'invoco sense fe i sense amor, lluny de la febre efímera, a redós de l'obaga que sóc canto el no-res que has esdevingut. VERSIÓ TELEMADRILENYA (aquí no discriminem ningú): INVOCACIÓN Invoco el vacío que se amotina en el pesebre de tus ojos, los pechos de hembra divina, la cálida selva de los rizos. Invoco el tacto imposible, resaca del jadeo que fue rastro, senda y doctrina, otoño de lucidez. Invoco el corazón nocturno, la piel que se agrieta, la carne que suda, los labios ardientes, muy húmedos, la ambuesta que incluye todo el deseo. Te invoco sin fe y sin amor, lejos de la fiebre efímera, al abrigo de...

powered by ODEO

Porten 300 anys maldant per anorrear-nos i se'n fan creus quan veuen que encara sobrevivim. Aquí un video de mostra .

Fa molts dies que no escric poesia. Massa dies. És un bon símptoma. En un blog meliquista i falsament profund com aquest la poesia no hi hauria de tenir cabuda, i menys recitada amb aquesta prosòdia almivarada de poeta entrellumat. ¿Per quins set sous hauria de distorsionar líricament la fluïda prosa primaveral que brolla amb natural desimboltura? Un poema és una debilitat. Un poeta és una víctima . Vaig sortir tan escaldat del darrer empatx poemàtic que no m'han quedat ganes de tornar a versificar. Les muses són totes unes malesputes .

Els bàrbars han tornat a cremar l'institut. L' altra vegada van rebre les taules del pati, ara li ha tocat a la consergeria. Els piròmans van aprofitar les vacances i, a plena llum de dia, sota la mirada de les inútils càmeres de seguretat, van arrambar contra la porta els contenidors blaus plens de paperassa i van calar foc. Una bestreta de Sant Joan. Jo havia deixat uns exàmens per a fotocopiar i me'ls he trobat ben ennegrits pel fum. La Barbàrie avança . És tan fàcil destruir! I tan divertit! De petits havíem llençat pedres al tren, havíem follat nius d'ocell... Mon germà Robert va estar a punt de cremar el paller del Sisco del Nouet. La joventut és això: pura inconsciència. Aquest matí m'he embrutat els dits de cendra, he fet quatre classes i dues guàrdies, m'he tornat a enllordar amb la rutina: aquesta maleïda rutina que ens salva del miratge de la felicitat.

Els problemes que tenen solució cal solucionar-los, però què fem amb els problemes sense solució? Assumir-los, ignorar-los, integrar-los, suportar-los, conviure-hi, desesperar-nos? Aquests problemes insolubles conformen la radical imperfecció de la vida. Davant d'aquesta evidència, la mort podria aparèixer com una bona "solució" (la "solució final" a una problemàtica existència insoluble). Els suïcides se la saben llarga...

Vaig conèixer en Salvador a la taula rodona que vam fer a la seu d' Òmnium (22.3.07). Estava assegut entre el públic, escoltant amb atenció; al final, va fer una pregunta i, l'endemà, una crònica de l'acte . Si jo ja estic per damunt de la mitjana d'edat de la majoria de bloggers, imagineu-vos ell. En Salvador és un exemple extraordinari: feliçment jubilat , té un esperit inquiet que el porta a aprendre cada dia més coses. Al seu blog hi ha penjat imatges, cançons i fins i tot ha enregistrat la seva veu . El seu cas demostra que l'edat no ha de ser cap impediment per a res, que es pot tenir un esperit jove malgrat que el cos no acompanyi. Vaig escriure que la seva fesomia em recordava la del poeta Juan Ramón Jiménez. Ara li dic que és un model a seguir. La catosfera pot sentir-se orgullosa de tenir persones com ell. Solució al post d'ahir : Efectivament, com alguns heu comentat encertadament, la pífia monumental del fragment és dir que un camp de cirerers ...

60 hores desconnectat. Ensumant el lilà . Escoltant els ocells. Caminant. Prenent el sol. Llegint... El tatami , la delicada roba de la cortesana i la seva suau pell, es tenyiren de vermell pujat, talment com un camp de cirerers florits. A veure si endevineu què és el que grinyola en aquest fragment.

Per què has de preguntar sempre per què ? Per què no pots viure sense fer preguntes? Quina malaltia t'empeny a qüestionar-ho tot? Per què problematitzes tant les coses? Així no seràs feliç mai. El problema ets tu. Obre la ment, obre el cor, obre els braços... Deixa que tot flueixi amb naturalitat. No siguis obstacle, no posis pals a les rodes de l'esdevenir. Confia. Deixa't anar. Balla la música de l'instant, de cada instant, sense demanar massa. Oblida els retrets, oblida el passat que pesa i fa mal. Sigues lleugera, còmplice de la pluja, amant de la lluna... Avui és sempre. Per què has de buscar el que no hi ha? Som feliços en la mesura en què ens adonem que ho som, i només aquest acte conscient de voluntat ens apropa a la felicitat. Com vaig escriure fa molt temps: de tant en tant, ens hem d'asseure al sofà de casa i contemplar la vida. La felicitat té molt a veure amb la mirada... La felicidad me la dio tu amor (La felicitat és que, després d'una setmana ...

Ja podeu veure i escoltar l'entrevista que em van fer al Saló del Sexe : Toni Ibáñez: hot literatura en Manresa Totes les entrevistes

Ens queda el blog com a utopia : l'individu libèrrim que s'adreça al món sencer. Ens queda l'escriptura en línia com a eina revolucionària: ciberliteratura pamfletària. Ens queda el batec efímer, el crit digital, la veu del futur: blogografies insistents, persistents. Som l'escamot que brega contra el sistema obsolet. Poètiques perifèriques . Insolències postejades. Sinceritats iròniques. Llaurem el ciberespai amb dits de foc que cremen dogmes inveterats. Ens queda la fe: tenim la força i la clau. Que tremolin institucions i patums. Una sola línia nostra pot capgirar el món. Ens queda allò que es va pedre, allò que alguns mai no han tingut: la certesa absoluta que avança passa a passa inundant pantalles de mots, imatges i sons. Som l'exèrcit que s'aplega al voltant del nucli veritable. Goliards. Pioners. Viatgers que inventen continents nous. Ens queda la ficció: deliri d'horitzons inabastables. Fragment II del Tractat sobre la Revolució Intel·ligida powered...

Fa riure tot plegat. Dietarisme: exhibicionisme impúdic. Ho vaig començar com un joc i, a poc a poc, m'hi vaig enganxar. No podia evitar entrar a la bitàcola per comprovar l'evolució del comptador de visites . Això era el que realment m'agradava, veure com la xifra augmentava i el meu weblog es col·locava en el rànquing dels més llegits de la pàgina on l'havia penjat. Quin sentit tenia tot? Era una misèria, i jo ho considerava un èxit. Esperança Camps , Eclipsi Via Enric Gil Tractat sobre la revolució intel·ligida ( wiki )

Encara puc aprendre a ser una mica menys cantellut, una mica menys aspre, una mica menys granític, una mica menys coriaci (que diria el mestre Pla ). Encara sóc a temps d'amorosir-me i esdevenir vellutat, setinat, flonjo com un núvol d'estiu que vaga sense rumb. ¿O potser t'agrado així, adamantí i inaccessible com un cim glacial? YouTube or not YouTube

Segueix plovent. Que la Tina plegui és una mala notícia . La Catosfera no s'ho pot permetre. No hi ha tanta gent que escrigui bé el català. Potser no ens interessaven gaire les seves cròniques ravaleres, però estaven ben escrites. Ho vaig dir a la darrera taula rodona : Per això és tan important dignificar la Catosfera . Necessitem bloguers i blogueres que escriguin bé, que tinguin consciència i cura de la llengua, que postegin continguts de qualitat. I va la Tina i plega. Abans havia plegat l'amic quadernícola ... Qui serà el següent? ( Cucarella ho va fer veure; ara sembla que torna a bloguejar ) Les raons poden ser múltiples. Ens hem de sentir motivats. Ningú no fa les coses perquè sí. Al capdavall, és una qüestió de xifres : ens han de sortir els números. Cal que el temps i l'esforç que hi dediques es vegin recompensats per les visites ( lectors ) i el reconeixement públic ( premis ). És absurd treballar pel dimoni. Els blogs neixen, creixen o minven. Hi ha el perill ...

657 posts 577 etiquetes 100.000 visites en 14 mesos ( since 8.1.06) 11.795 visites el mes de març de 2007 1.125 visites en un sol dia (25.3.07) 76 blogs enllaçats (511 links) 5è al rànquing d' Alianzo 5.185 € de benefici Acta est fabula Sic transit gloria blogs ( + ) Tina : Sit tibi terra levis Els que quedem ho haurem de fer encara millor

Una mallerenga carbonera ( Parus major ) voleteja per l’olivera, va de branca en branca fins que salta al magnolier. És la primera vegada que la veig; la merla i el pit-roig , en canvi, sovintegen pel jardí. Mallerenga després de la pluja, glicina florida, roses primeres. La gespa més alta i més verda que mai. Voleu escoltar-la?

Tota aquesta pluja. Totes aquestes paraules. Tots aquests somnis. Segurament hi ha un camí . Com hi ha cirerers florits i roses que s'esbadellen. Un camí que cal construir amb la fe dels nostres avis i el somriure dels nostres fills. Sense estridències. Sense violències. Un camí de raó que ens alliberi. Un camí nou que deixi enrere les antigues servituds. Segurament hi ha un futur on podrem ser el que som sense haver de retre comptes a ningú, sense haver de justificar cada passa, cada gest, cada mot. Totes aquestes paraules. Tots aquests somnis. Cirerers florits sota la pluja.

Com ensenyar (i aprendre) filosofia mitjançant els blogs i You Tube? Aquí teniu un bon exemple de l'aplicació dels videoblogs a l'ensenyament: Eduvlocs Més videos: El pas del Mite al Logos Què és això de la filosofia? Per a què serveix la filosofia? Filosofia per a tots Filosofia reggae Aristòtil i Alexandre Dones d'Atenes i aquest de Nietzsche: Ma philosophie ... Filosofía del retrete...

Després de setmanes d'espera, ja tinc sobre la taula la traducció catalana d' Istanbul de Pamuk. El vaig comprar ahir a la llibreria La Gralla de Granollers juntament amb Orgànic , recull pòstum de relats de Guillem Viladot, el genial apotecari de Riella. A l'últim número de la revista BenZina surt publicat Ammara , el primer d'aquests relats. Viladot és un dels meus mestres. A més, 29 originals que he de llegir del III Premi Vallromanes de Poesia que s'han de sumar als originals que m'estan arribant del Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida . O sigui, que se'm presenta una setmaneta literàriament santíssima... Avui dinarem a Can Sala . Per culpa d'una fuita, ens han tornat a tallar l'aigua. Hi ha un cel per ploure.