6.4.07

La mirada...

Per què has de preguntar sempre per què? Per què no pots viure sense fer preguntes? Quina malaltia t'empeny a qüestionar-ho tot? Per què problematitzes tant les coses? Així no seràs feliç mai. El problema ets tu. Obre la ment, obre el cor, obre els braços... Deixa que tot flueixi amb naturalitat. No siguis obstacle, no posis pals a les rodes de l'esdevenir. Confia. Deixa't anar. Balla la música de l'instant, de cada instant, sense demanar massa. Oblida els retrets, oblida el passat que pesa i fa mal. Sigues lleugera, còmplice de la pluja, amant de la lluna... Avui és sempre. Per què has de buscar el que no hi ha?

(La felicitat és que, després d'una setmana plovent, avui torni a sortir el sol)

2 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

I una merda, aixó deu ser a Vallromanes, a Sabadell DF a dos quarts de vuit del matí, a la que un hom sortia equipat amb la bici, motxilla,esmorzar etc, s'ha posa't a ploure de valent i durant una bona estona.-

Daniroma ha dit...

Els millors filosofs, la canalla.