Mestres

Els mestres empenyen. Com els fills, els grans mestres. 

Quan l'ego no hi és, tot esdevé alegria. Observo el jo-no-sóc de la cadira. Sense ego, les coses són transparents. Veig rere tots els murs. Els arbres transparents. Quan l'ego no hi és, llavors s'expandeix la consciència fins entendre la llengua dels ocells. 

Marlies i Rubén arriben plegats aquest matí de maig amb llevantada. El que em diuen ja ho sabia des del fons del meu ésser, però necessitava escoltar-ho en les seves veus, manifestacions del meu Jo Superior (que no té res a veure amb l'ego). 

Puc veure com serà el futur perquè en seré el creador. 

M'empenyen pel camí de la llum en el viatge constant, definitiu. 

Ser lliure és ser fidel a tu mateix més enllà de qualsevol relació exterior. 

Pensem que canviant el decorat exterior (objectes o subjectes) fugirem de l'avorriment. Lo important és el decorat interior, que no és cap decorat, sinó la pura perfecció. 

Mira'ls als ulls i demana'ls per la seva experiència espiritual. 

Com suportaríem la vida sense espiritualitat?  

Goldner Baum

Marlies diu: No s'avança amb la teoria, cal practicar, viure les experiències. L'escolto i em vénen a la memòria dues frases, una del Zarathustra de Nietzsche: Nur der Täter lernt (només el que perpetra* aprèn); i l'altra del Faust de Goethe: Grau, teurer Freund, ist alle Theorie und grün des Lebens goldner Baum (Gris, estimat amic, és tota teoria i verd l'arbre daurat de la vida).  

*Täter en alemany significa delinqüent, culpable, reu, el que executa o perpetra un delicte o crim. 

Hem de deixar de banda les teories, idees, elucubracions, realitats virtuals... i passar a l'acció, lliurar-se, llençar-se sense por al corrent... La vida ha de ser perpetrada!

Aquesta és la clau. Aquest és el repte. Menys llegir, menys escriure, menys teclejar... Més fer, actuar, implicar-se, comprometre's... Si el que volem és VIURE realment. La resta són fugides, excuses, consols, amagatalls...

La impunitat de les accions espontànies. Ser lliure d'acord amb els impulsos naturals.  

Schlafende Hunde

Marlies diu: Schlafende Hunde soll man nicht wecken (no s'han de despertar els gossos adormits) (encara que jo traduiria lliurement així: no s'han de remenar les ombres). Gossos, ferides, ombres... Let sleeping dogs lie. Es tracta d'un refrany que hauríem de tenir molt en compte, els "estudiants de la Llum" (manllevo l'expressió del Llibre d'Or de Saint Germain).

Marlies té el cabell vermell com Lilith. Se'l tenyeix amb alquena. A ella li parla la seva Kundalini (que es representa en forma de serp). A mi Lilith, una serp que se'm va aparèixer en la primera visualització en la qual ella (Marlies) em va guiar. Abans de trobar-me-la (la serp), vaig haver de superar un mur. M'hi vaig enfilar amb una escala i, de dalt estant, vaig poder contemplar que a l'altra banda hi havia un desert ple de dunes. Marlies em va dir: pregunta si hi ha algú... Vaig preguntar-ho: Hi ha algú? La sorra es va remoure i una cobra va treure el cap tot dreçant-se davant meu. Jo no sentia cap por. Em va dir el seu nom (Lilith). També em va dir que havia vingut per a despertar la meva Kundalini. Quan? Quan estigués preparat. Tal com havia sorgit, es va esmunyir dins la sorra. Ara ja sé que puc tornar a invocar-la i obtindré les respostes que busco... 

Marlies és Lilith? Lilith és Marlies? Hi ha una Lilith dins de cada dona? He de despertar la meva part femenina? Desobeïm el refrany dels gossos adormits? O no eren gossos, sinó serps?