Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Portbou

Connexió Espiral 2

Vaig crear L'Espiral del Cros de forma espontània, automàtica, inconscient, com si ella es fes a través meu, usant-me com a instrument. Avui, 6 setmanes després d'acabar-la, he fet una descoberta increïble. L'Espiral de la platja de davant de casa és una representació a petita escala de la Gran Espiral que uneix els tres caps de l'Alt Empordà (Norfeu, Creus, Ras). Es tracta d'una espiral àuria ( daurada o logarítmica ) que passa pels principals enclavaments tel·lúrics de la zona (Castell de Sant Salvador, concentració de dòlmens de la Serra de Verdera, Sant Silvestre, Puig d'Esquers, Portbou...) per a cloure al rovell de l'ou: Cap Ras. Sobre el mapa pot apreciar-se la doble trajectòria indicada la qual s'inicia a l'est, per on surt el sol, i segueix el sentit de les agulles de rellotge.  Frederic Macau ja va estudiar la proporció àuria de la badia de Roses en el seu teorema de l'Empordà . El que potser no sabia és que la "divina...

Je suis Walter

Un somni antic

El dietari començarà amb aquesta frase: "He vingut a escoltar el mar..."  Perpetrant un somni antic, gosaré habitar a la Mar d'Amunt , ran de camí de ronda, entre Grifeu i Garbet, entre les cendres de Pere Calders i l'últim repòs de Walter Benjamin , davant l'hipnòtic blau de Josep Palau i Fabre ... i més amunt encara, amb el far d' Antonio Machado , mestre de mestres. Escoltar i mirar els dos blaus, amb la línia de l'horitzó com a pauta. Tramuntanades i llevantades. Escumalls i tamarius. Cap Norfeu, Cap de Creus, Cap Ras ... Hi ha una geografia de l'ànima. La meva és brava, brava mediterraneïtat.

Namenlosen

Escrit al cementiri de Portbou, davant la tomba de Walter Benjamin No moren els noms ni els mars ni els horitzons Moren els cossos, cremen els arbres, creix la barbàrie de les xifres i tot el desconsol dels temps difícils Només una pedra, res més que una pedra, i la remor de les onades Només un petó, com si fos l'últim, robat en un revolt del camí És quan t'allunyes que et sento més a prop És quan calles que tot ho reveles amb un somriure No moren els noms ni els somnis ni els amors que han superat totes les proves Moren els gestos, els enyors, les il.lusions Només dormir amb tu, avui i totes les nits que resten fins a la fi del món Només mirar-te, mirar-te i prou, com el xiprer mira l'atzur És quan sóc teu que sóc més jo