
30.6.07
Pell de pruna

29.6.07
Montilla a Vallromanes

Notes de selectivitat. Estic content. Han aprovat la filosofia un 81% dels meus alumnes. Dels cinc alumnes que estan per sota del 5, tres tenen un 4,5. Si fem cas de l'Enric Gil, jo també he tret bona nota.

Em dic Silveri Ostalrich i Pissarro i sóc funcionari de la Generalitat i pròfug de la justícia espanyola. Vaig fer l'examen final d'oposicions al Cos de Professors d'Ensenyament Secundari el dia 20 de juny de 2005; una data com qualsevol altra per a la majoria dels mortals...Un llibre molt ben escrit, amb una prosa trepidant, puntuació perfecta, irònic, insinuador, fresc, divertit... Genials descripcions, personatges molt ben construïts, escenes memorables... Jo no me'l perdria per res del món.
28.6.07
Un dijous com un altre
27.6.07
La Pedra del Diable
1- El Castell de Sant Miquel + poblat ibèricUbiquem-les en el mapa:
2- El Dolmen del Collet d'en Gurri
3- La Roca Foradada
4- La Pedra del Diable

El 7.9.01 vaig escriure un article al setmanari Contrapunt de Mollet on parlava de La Pedra Salvadora de Mollet. La pedra molletana ja no existeix, però al CEIP Pau Vila de Parets tenen una Pedra del Diable dins el pati! A més, l'adreça d'aquesta escola és Avinguda de la Pedra del Diable, 45. La llegenda diu que, de nit, el Diable traslladava grans pedres des del Montseny per a construir el pont de Martorell, però vet aquí que un gall va cantar abans d'hora i l'última pedra que li mancava per acabar l'obra va caure a Parets.
Els menhirs i altres megàlits sempre han estat considerats sagrats, sovint relacionats amb la fertilitat (per la seva forma fàl·lica). L'adoració de les pedres s'anomena litolatria la qual fou prohibida pel cristianisme en el Concili de Nantes (segle VII). Va ser precisament el cristianisme el que (com tantes altres coses) les va demonitzar i destruir o, en el millor dels casos, les va cristianitzar convertint-les en "creus" de terme.
Aquest matí he tornat a visitar la Pedra del Diable. Eren les vuit quan m'he assegut damunt seu. Hi he estat una bona estona. Escoltant els ocells, meditant. Una pau infinita. No he vist el Diable per enlloc. M'ha vingut el record d'en Vicenç... Em va dir: "Abans estava plantada, però quan van eixamplar el camí la van tombar, deixant-la on és ara."
No hi ha res més trist que un menhir abatut. Jo l'aixecaria. Per cert, què hi pensen posar dins la nova rotonda que estan fent a l'entrada del poble? Jo proposo que hi plantin un menhir...
Llibre recomanat
Tots els posts sobre el tema
La Pedra del Diable
Visita amb l'Albert Fàbrega
El diable viu a Can Duch
El menhir de la Pedra del Diable
Seguint el rastre d'Obèlix
En Manel de Can Raspall
Informe sobre La Pedra del Diable
INFORME DEL MUSEU ARXIU
DE VILASSAR DE DALT
Notícies
Diari Maresme
Avui
La Pinya
El Punt
Sèrie La Pedra del Diable
(16.07.07) Visita amb l'Albert Fàbrega
(28.08.07) El diable viu a Can Duch
(14.09.07) El menhir de la Pedra del Diable
(15.09.07) Seguint el rastre d'Obèlix
(18.09.07) En Manel de Can Raspall
(09.11.07) Informe sobre La Pedra del Diable
(16.11.07) El menhir retrobat
(06.05.08) Passejada a La Pedra del Diable
26.6.07
De la importància de la voluntat
Schopenhauer i Nietzsche van identificar la clau de l'existència humana tot subratllant el seu nucli: la voluntat de poder o el poder de la voluntat. La resta és secundari.
Sóc el que vull en la mesura que voler determina el meu horitzó vital. Aquest voler és el que dóna sentit als meus actes. Perquè només pot tenir sentit una vida creativa. Crear és voler ser i voler fer (operari sequitur esse), voler instaurar la novetat allà on només hi ha inanitat, voler superar els límits, els cànons, les pautes...
Planteja-t'ho seriosament: ¿Què vols tu, a la vida? La resposta a aquesta pregunta és fonamental.
Hi ha vides desorientades, vides que naufraguen, vides en atzucac, vides avortades, vides víctimes del carpe diem (que és un voler confinat a l'instant o la claudicació del voler davant l'espontaneïtat més immediata). Fins que la brúixola de la teva voluntat no es redreci, estaràs perdut, seràs una baldufa humana.
La prioritat, per tant, és aclarir què vols, saber on vols anar. Després cal caminar, avançar cap a la meta. Mentre la teva voluntat segueixi anestesiada, confusa, mimètica, inoperant, no faràs res a la vida. La victòria és dels que tenen clar què volen i lluiten cada dia per aconseguir-ho. La resta: papalloneig vital.
25.6.07
De la problematicitat de la vida

24.6.07
50 pulsacions per minut

23.6.07
Ya nos vamos solapando...

Joder joder joderrrrrrrrrrrrrr Me vas a poner en un compromiso!!! Vale, acepto, pero has de poner al lado de mi nombre la dirección de mi blog, oséase:Toni Ibàñez, http://entrellum.blogspot.com 17/06/06(ah, y rectifica la fecha: el post era del 17 y no del 18)
Toni, gracias. Pondré la dirección de tu blog con mucho gusto.¿Estás seguro? No quiero perjudicarte de ninguna manera.Abrazo.JA
NO ESTOY SEGURO EN ABSOLUTO...........
"EN ABSOLUTO" SIGNIFICA QUE EL HECHO DE DEJARME "UTILIZAR" POR UN SUJETO COMO USTED PUEDE ACARREARME IPSO FACTO ANATEMA DE OSTRACISMO TRIPARTÍTICO A SABIENDAS DE LA FAMA INFAME QUE USTED TIENE POR ESTOS PAGOS...
SIN EMBARGO, RESULTA TENTADORA ESTA "COLABORACIÓN" Y NO ME DUELEN PRENDAS
(joder, me está saliendo un castellano gongorino que te cagas)ESO SÍ, ESTARÍA BIEN QUE ME ENVIARA O ENVIASE UN EJEMPLAR DEL CRIMEN DEDICADOATENTAMENTE
Toni Ibàñez
22.6.07
Nació.catosfera

18:27 RESSENYA
A mesura que avançava en la lectura, se m'ha acudit una PROPOSTA: hauríem de canviar la data de la Diada Nacional de Catalunya; en comptes de celebrar-la el dia 11-S (commemoració d'una derrota), a partir d'ara l'hauríem de celebrar el dia 16-S (commemoració de la victòria.cat).
NB. Em sembla fatal que s'ignori la denominació de blog i s'opti per bloc. A la penúltima línia de la p. 112 hi ha una errata: on hi posa "Intenet" hi hauria de posar "Internet" (s'han menjar una erra).
Intuïció masculina

El coneixement intuïtiu es contraposa al discursiu o analític. Descartes contraposa la intuïció a la deducció i Kant la contraposa al concepte (Begriff). Intuir és tenir una visió directa i immediata d'una realitat o d'una veritat. Es tracta d'un coneixement ràpid que es dóna d'un sol cop i sense conceptes, una mena d'endevinació instintiva la qual es refereix immediatament a l'objecte i és singular (bezieht sich unmittelbar auf den Gegenstand und ist einzeln. -Kant, KrV A320, B377). Intuir vol dir "veure" sense pensar, adonar-se de quelcom sense haver d'elaborar cap procés cognitiu... És com allò de la "primera impressió" o allò de la corazonada (en català corada). Schopenhauer, per exemple, considera que la forma més perfecta d'intuïció intel·lectual és la contemplació estètica. En anglès tenen un mot força interessant: insight.
La meva mare sempre diu que té "un sisè sentit". Per què les dones s'atribueixen aquesta mena de coneixement extraracional o supraracional? Totes les dones gaudeixen d'aquesta capacitat? Tinc els meus dubtes. Ambdós gèneres disposem d'aquesta facultat, i em sembla injust que les femelles monopolitzin el vessant intuïtiu en detriment de la intuïció masculina, que també existeix. Jo la reivindico. Qui més qui menys ha tingut intuïcions. El que passa és que és més complicat posar-se a pensar seriosament, elaborar un discurs racional i consistent... (Quantes filòsofes hi ha hagut al llarg de la història? Comptades excepcions)... i és molt més fàcil tirar pel dret a cop d'intuïció, si l'encerto l'endevino... Fet i fet, serà que els nostres cervells no funcionen igual (o els hemisferis predominants no coincideixen), i millor que sigui així, perquè aleshores ens podem complementar. ¿O serà que la tirania senti-mental, tan típica de la les dones, eclipsa la seva capacitat mental? No ho sé pas; però una cosa és segura: el prestigi de la intuïció femenina és una gran engalipada. Jo no me'n refio gaire, ni de les dones ni de les seves presumptes intuïcions, encara que si és la Shakira no hi ha res a discutir.
NB: Aquest és un post per encàrrec
21.6.07
Tu pentina el gat que jo faig feina

20.6.07
Gràcies per llegir-me (i fer-me cas)
A continuació us proposo un exercici que demostra que el que escrius pot tenir certa transcendència, fins al punt de fer canviar un titular...
La captura de pantalla del dia 14.06.07 (18:31 h) del web d'ERC de Vallromanes era aquesta:




19.6.07
Del llegir i de l'escriure
18.6.07
La mar i la pluja

17.6.07
Objectes de companyia
Vaig tenir el privilegi de conèixer personalment GV en una trobada literària a Les Pallargues (9.11.97). Qui m'havia de dir que deu anys després estaria penjant quadres seus davant de casa meva. Aquell matí assolellat de diumenge, Guillem em va regalar i dedicar l'exemplar que portava de la que per a mi és la seva millor obra: Rés comú.
Viladot ha estat un dels meus mestres. A ell li dec part del meu esperit. M'havia promès un pròleg per a la meva primera novel·la, un text que, malauradament, no va tenir temps d'escriure...
... va provar d'aconseguir unes paraules de presentació a cura d'en Guillem Viladot, el qual, tan bon punt va llegir l'obra, les hi va prometre de bon grat. No obstant això, la malastrugança del destí ho va estroncar tot, atès que en Guillem va transir sense haver pogut acomplir la seva promesa (...) Em pregunto què hagués dit el savi apotecari de Riella tocant a aquesta novel·la... Potser que referma aquell tòpic segons el qual tot poeta és un neuròtic. O potser hi ensumaria una oculta reminiscència del complex edípic... Qui sap.
(Pròleg de Darrer poema)
Poesia és l'acte de tirar una moneda enlaire per verificar, un cop més, que mai no sortirà ni cara ni creu. Poesia és referir-nos a allò que no existeix. Poesia és la voluntat de no trencar mai el mirall. Poesia és admetre la igualtat de les persones i quedar-nos amb la diferència. Poesia és agafar una paraula, estripar-la i veure que dins hi ha el poeta. Poesia és saber viure millor perquè el somni sigui més llarg. Poesia és obrir una porta i adonar-nos, com sempre, que som nosaltres que hem trucat per entrar.
16.6.07
VALLROMANES 16.6.07
Primer fem una mica de memòria…
A les Municipals 2003 la forca “guanyadora” fou CiU (+ iVall) amb 386 vots (4 regidors), seguida d'ERC (3 regidors) i PSC (2 regidors). Aleshores, els "perdedors" es van ajuntar per a formar govern, i així és com Violant Mascaró esdevingué alcaldessa, efímera alcaldessa fins que fou censurada.
Tot plegat, d’acord amb l'aritmètica dels sistema democràtic vigent, és ben legal i legítim. Si tu ho vas fer fa 4 anys en aquest mateix poble i ho segueixes fent a l’actual govern de
Qui sembra vents, recull tempestats
MxV-ERC faria bé de reflexionar sobre les causes que l’han portat fins aquest atzucac. El seu característic modus operandi, la seva actitud sistemàticament agressiva carregada de crítica virulenta i destructiva, sovint basada en mentides i demagògia barata, entre el victimisme i el patetisme, només ha servit per atiar la crispació i dinamitar tots els ponts de diàleg amb la resta de formacions de manera que (talment el PP) s’han quedat aïllats políticament. Així no es pot anar pel món. S'ho han jugat al tot o res i els ha sortit RES (3+3=6 / 5+0=0). Aquest estil kamikaze de fer oposició és el que ara els condemna a seguir opositant 4 anys més. I no es tracta d'aspirar a la majoria absoluta, sinó de tenir menys rauxa i una mica més seny, perquè la política no és un show on tot s'hi val a qualsevol preu. Tanmateix sembla que no han après la lliçó i segueixen amb la seva dinàmica obtusa que els porta a escriure bajanades com aquesta: "iVall i CiU pacten prendre l’alcaldia a MésxVallromanes-Esquerra". Perquè et prenguin una cosa primer l'has de tenir!!
Estabilitat, honestedat, compromís i treball
Des de la seriositat i la moderació, el nou govern de Vallromanes garantitza l’estabilitat necessària per a poder desenvolupar un programa consensuat. L’anterior legislatura CiU+iVall ja van demostrar que les promeses electorals no són brindis al sol, sinó realitats tangibles: l’escola nova, el nou casal, l’ampliació de l’escola bressol, el web, la ràdio, el POUM, el carril bici, i un llarg etcètera. Aquest és i ha estat sempre el nostre compromís: treballar per a millorar la qualitat de vida de les vallromanines i els vallromanins, amb il·lusió i honestedat; perquè Vallromanes es mereix el millor.
15.6.07
14.6.07
PAU_07-3

Dulcinea del Toboso es la más hermosa mujer en el mundo y yo el más desdichado caballero de la tierra, y no es bien que mi flaqueza defraude esta verdad.
13.6.07
PAU_07-2
La Naiara s'ha deixat les etiquetes identificadores a casa. Sort que el president del tribunal en té de recanvi.
Història. Un fragment del discurs del Sr. Ministro de Agricultura (15.6.1932) que parla de la reforma agrària. L'altra opció és un extracte de l'article 7 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1932 el qual es refereix a les competències de la Generalitat en matèria d'ensenyament.
11 h. Llatí. Text per traduir de C. Nepot, més conegut per Cornelio Nepote. Parla de les darreres gestes d'Amílcar abans de dinyar-la. A l'exercici 3 (V o F) veig que apareix Ilerda com a indret important en la guerra civil entre Cèsar i Pompeu. Totum revolutum significa "lloc desordenat on impera el caos". A l'exercici 4 pots escollir entre l'oratòria (Ciceró i tota la pesca) i la domus romana. En aquest examen els alumnes poden tenir el diccionari. Si obres el VOX per la pàgina 150 et trobes la domus molt ben dibuixada i molt ben explicada...
13 h. Matemàtiques aplicades a les ciències socials. Funcions, inequacions, problemes de beneficis, jaquetes i pantalons. Un rotllo. Mort de fàstic, em poso a escriure això.....
12.6.07
PAU_07-1

Així rai. Estem salvats!
A l'hora del descans he sortit a fer un volt i m'he trobat un exalumne (J. R. Ariza) que estudia Art. M'ha ensenyat una exposició d'obres seves que es troba en un dels passadissos de la facultat. Fa dibuixos amb bolígraf on apareixen una infinitat de figures oníriques. Li he dit que em recorda molt Bosch. Ell anomena el seu estil automatisme figuratiu. Com que estaven penjats de la paret amb un simple fil, li han furtat un dels quadres, el que tenia més valor sentimental perquè estava dedicat a la seva xicota. S'ho ha pres amb optimisme. Segons ell, algú ha valorat tant la seva obra que ha decidit endur-se-la a casa.

La companya d'aula és diu Carme i és professora de biologia al Pau Vila de Sabadell en el qual també desenvolupa la seva tasca docent l'Antoni Dalmases.
13 h. Prova d'anglès. Audició: un programa de ràdio on entrevisten Donna Black, autora del best seller The Gioconda Connection. El text del Reading és molt sweet: parla de la mel i les abelles. El Writing et deixa triar entre fer un diàleg amb un shepherd (or farmer) o bé escriure una carta a un amic tot explicant-li l'argument d'un llibre que acabes de llegir titulat Death of Beekeeper. Oficis perduts. Moren les abelles i els apicultors. Té nassos això d'improvisar en anglès un diàleg amb un pastor!
Demà més.
Selectivitat_07
11.6.07
10.6.07
Inspiracions [Erato]
Més escriptors emblogats

9.6.07
Xavier Sàez & Jordi Morera

Aquesta tarda, no t'ho perdis:
8.6.07
2006/2007

7.6.07
Caïm i Abel

6.6.07
Es cans ja luden...

5.6.07
Assemblearisme
4.6.07
Primera comunió
3.6.07
Primer diumenge de juny
2.6.07
Marc Vidal a Vallromanes

1.6.07
AGENDA JUNY_07
-
►
2021
(15)
- ► de desembre (1)
- ► de setembre (3)
-
►
2017
(195)
- ► de desembre (22)
- ► de novembre (28)
- ► de setembre (9)
-
►
2016
(58)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (2)
-
►
2015
(109)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (3)
-
►
2014
(133)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (15)
- ► de setembre (6)
-
►
2013
(95)
- ► de desembre (11)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (12)
-
►
2012
(138)
- ► de desembre (8)
- ► de novembre (9)
- ► de setembre (11)
-
►
2011
(168)
- ► de desembre (18)
- ► de novembre (18)
- ► de setembre (18)
-
►
2010
(114)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
►
2009
(174)
- ► de desembre (28)
- ► de novembre (28)
- ► de setembre (21)
-
►
2008
(343)
- ► de desembre (10)
- ► de setembre (32)
-
▼
2007
(458)
- ► de desembre (37)
- ► de novembre (46)
- ► de setembre (29)
-
▼
de juny
(37)
- Pell de pruna
- Montilla a Vallromanes
- Un dijous com un altre
- La Pedra del Diable
- Sèrie La Pedra del Diable
- De la importància de la voluntat
- De la problematicitat de la vida
- 50 pulsacions per minut
- Ya nos vamos solapando...
- Nació.catosfera
- Intuïció masculina
- Tu pentina el gat que jo faig feina
- Gràcies per llegir-me (i fer-me cas)
- Del llegir i de l'escriure
- La mar i la pluja
- Objectes de companyia
- VALLROMANES 16.6.07
- Retalls de premsa
- PAU_07-3
- PAU_07-2
- Sant Antoni
- PAU_07-1
- Selectivitat_07
- RANVESPRE
- Inspiracions [Erato]
- Més escriptors emblogats
- Xavier Sàez & Jordi Morera
- 2006/2007
- Caïm i Abel
- Es cans ja luden...
- Inspiracions
- Assemblearisme
- Primera comunió
- Primer diumenge de juny
- Marc Vidal a Vallromanes
- Love of Lesbian
- AGENDA JUNY_07
-
►
2006
(491)
- ► de desembre (48)
- ► de novembre (53)
- ► de setembre (50)
-
►
2005
(2)
- ► de desembre (2)