ENTRELLUM

Diumenge 13.8.06 (20:03) A banda d'assolellar-me i remullar-me en algunes de les platges més idíl·liques del litoral peninsular ( 1 - 2 ), no volia perdre'm alguns esdeveniments culturals que s'ho valien, com ara les exposicions ¡Rusia! al Guggenheim i Picasso. Tradición y vanguardia al Prado i al Reina Sofía. Vaig programar el viatge perquè Gernika fos el punt de partida. A tall de commemoració, volia conèixer in situ el lloc on el dia 26 d'abril de 1937 es va produir un dels bombardeigs més luctuosos de la història. Era dilluns, dia de mercat, quan l'aviació nazi va llençar 30 tones de bombes sobre el poble mentre 20 avions Junker metrallaven amb vols rasants la població. El balanç va ser 2.000 persones mortes, nombrosos ferits i el 70 % dels edificis cremats. Només van quedar dempeus l'església i quatre cases. Ara que celebrem el 70 aniversari de la Guerra Civil, calia veure aquest indret emblemàtic i recordar el fets. A les 5 de la matinada sortíem de...

Divendres 11.8.06 (19:40) Al matí no hi ha hagut despertador. Hem esmorzat passades les 10 i hem baixat a Llanes . Hem comprat formatges asturians (Vidiago, Gamoneu, etc.) Dinar a "El Buzu" de Niembro : cloïsses, pop, salmonetes , xargu , pastís de nous. S'han afegit al dinar uns altres catalans que s'allotgen al mateix hotel rural que nosaltres. Tenen un nen petit que es diu Èric. Després de dinar els hem ensenyat el camí per anar a la platja de San Martín . A mitja tarda hem caminat fins a Porrúa . Uns 5 km. Aquesta nit hi fan un festival de tonada asturiana. No ens el perdrem. Serà la millor manera d'acomiadar aquesta nostra cinquena estada a Astúries. Com cada any, escriuré un text al llibre de visites. Transcriuré el poema que vaig fer sota el roure dimarts passat i el traduiré al castellà... La Mar La mar sempre estranya a l' entrellum del cel, la pell del món, l'herba dels dies que són pètals que el vent s'endu. La mar sempre lluny, muda i a...

Dedicat a JPQ i EPB Hi ha alguna cosa invisible rere l’aura dels cossos, agonia de llum que els núvols s’emporten, rosa que es bada dins el teu úter, martiri d’amor, dubte entranyable. ¿Quin esperit sense déu basteix l’arquitectura dels somnis? ¿Quina clarícia ignota? Hi ha alguna cosa invisible rere els mugrons de titani d’aquests androides que pul·lulen pels carrers anònims, bombes innocents, criatures bastardes, tota l’abstracció de l’art modern. ¿Quina veu cantarà l’última nota del rèquiem? ¿Qui gosarà negar l’adveniment del silenci? Hi ha alguna cosa invisible rere l’ urinari de Duchamp , en l’espai interior de Chillida , l’anhel tràgic, saturnal i fàustic, els balcons de La Pedrera , les grutes del Parc Güell , el vell Maragall a la font de Camprodon: He assaborit els secrets de la terra misteriosa , la pàtria més antiga, la paraula. ¿Qui ens salvarà de l’infern nihilista, de la tirania de la indústria, la màquina i el comerç? L’alquímia del verb, la música dels místics, l’àn...