ENTRELLUM

De vegades el sento. De vegades el veig. La seva ombra blanca es passeja pel camí de ronda. El veí alquimista viu a L'alba. Fa versos fins a la matinada... Dura com l’aigua dura.  Arrel d’ella mateixa.  En èxtasi perenne la pedra perpetua la pedra,  imatge pura,  i la idea de pedra  se’ns fa del tot madura. Es va instal·lar a Grifeu quan la casa on ara visc estava sent construïda. Fa més de 50 anys. Entotsolat, l'alquimista atiava el foc de la creativitat. Ben lluny de la comèdia urbana... No vull més ficcions al voltant de la vida.  Aquella mascarada ha durat massa temps.  El veí camina a poc a poc. Una ombra blanca amb barba blanca i mirada blau marina... Ara navego en mi mateix una aigua  més nua i transparent, més impalpable.  Una aigua com un aire. Matinada  del cor, en pau, sense vaixell ni onada;  sense dofins ni rems, corda ni escàlem;  una aigua només aigua i aigua i aigua. Aquest matí d...

Un altre sisme aquesta nit (magnitud 3)  És el tercer en dos mesos (l'anterior va ser de 4,1 i em va despertar, tot tremolava)  El Gran Terratrèmol del Cap de Creus s'acosta...  Venus parirà quelcom grandiós  El pare és Neptú   Cavalls i dofins anuncien els dolors de part Les sirenes , les nimfes i els tritons fan festa grossa Mengeu garotes abans de l'apocalipsi Posidó no tindrà pietat amb els fills dels homes N' Orfeu canta més al sud E l Canigó s'ho mira altívol Terra endins Terra endins hi ha la salvació Abraceu un tronc amb totes les vostres forces  Reseu perquè la deriva sigui venturosa L'aranya fila la fràgil teranyina Els núvols sobrevolen les guerres No em fa més por l'aigua que el foc Hem nascut per a morir I morim una mica a cada orgasme Afrodita coneix el nostre cor Hi ha tants paradisos com petons Mengeu Mengeu garotes abans de l'apocalipsi La bogeria més gran és renunciar a la llibertat Em ...

Viatges que són pelegrinatges, com l'estada a Sils-Maria , on passava els estius Nietzsche; o la propera visita a Pont-Aven , a la Bretanya, on Gauguin va desenvolupar el colorisme. Idolatrat Paul Gauguin . Aquells indrets que van inspirar els mestres. La importància del paisatge, de l'entorn, de l'escenari, del context. Cal anar-hi si vols comprendre pregonament l'obra, si vols transcendir les paraules que ombregen el paper o els colors que taquen el llenç. In situ. Des que sóc aquí (ja fa 3 mesos), entenc millor els quadres de Dalí i els poemes de l'alquimista de Palau i Fabre. I que consti que jo ja estava atramuntanat abans d'arribar a l'Empordà.

Del viatge al Marroc conservo dues imatges que tenen quelcom en comú: la ciutat en ruïnes de Volubilis i el cementiri de Salé. Podria afegir la Medina de Fes el Bali o el cedre Gouraud . Són imatges que que parlen de la decadència, de la mort. Arbres, ciutats, persones... Tot acaba arruïnat després d'una efímera existència. Perquè, què són mil anys al costat del temps del sol i de les estrelles?  Avui, dia d'eclipsi, podem meditar sobre la desaparició, contrastant amb la imminència de la primavera. Contemplant la fusta seca , les làpides, els mosaics, haurem d'admetre que tot el que fem i el que som no té cap mena d'importància, que tot plegat és tan minúscul i irrellevant que faria riure si no fes pena. Després d'aquesta incòmoda reflexió, l'ego es queda més tranquil, s'acaba el te i se'n va a fer una passejadeta per la platja, a veure si troba ulls de sirena ...   

El dietari començarà amb aquesta frase: "He vingut a escoltar el mar..."  Perpetrant un somni antic, gosaré habitar a la Mar d'Amunt , ran de camí de ronda, entre Grifeu i Garbet, entre les cendres de Pere Calders i l'últim repòs de Walter Benjamin , davant l'hipnòtic blau de Josep Palau i Fabre ... i més amunt encara, amb el far d' Antonio Machado , mestre de mestres. Escoltar i mirar els dos blaus, amb la línia de l'horitzó com a pauta. Tramuntanades i llevantades. Escumalls i tamarius. Cap Norfeu, Cap de Creus, Cap Ras ... Hi ha una geografia de l'ànima. La meva és brava, brava mediterraneïtat.

Comencem llegint el poema Somiar la tendresa (bilingüe). Fados de Névoa . Parlem del cap de setmana a Cotlliure amb motiu del lliurament del Premi Machado . S'han presentat 62 obres al IV Premi Vallromanes de Poesia d'enguany. Properes activitats culturals a Vallromanes: dia de la dona , lectura pública de La plaça del diamant de Mercè Rodoreda , exposició de fotografia , teatre ... Record per en Josep Palau i Fabre . L' anècdota de Montilla. Lisboa. Pessoa... Poema final de Mercè Rodoreda.