Al Port de la Selva hi ha una vella barca blanca i blava. La van batejar Albada . És plena de poemes manuscrits. Pescador-poeta. Paraules-peixos. Singladures fetes versos. Descansa amarrada. Menuda, humil i abandonada, la barca recorda melangiosa la carícia de les onades. A l'hora de la posta, quan el sol s'acomiada per la serra de Verdera i, ombrívol, Sant Pere de Rodes s'esborra, ella somica una rapsòdia que va aprendre quan era nina. Al Port de la Selva hi ha una cala tan bella que no puc anomenar-la. La barqueta voldria morir ran de sorra de la cala. Talleu-li les cordes, deixeu-la anar. L'Albada serà Crepuscle. La Nit serà Fada. Talleu-li les cordes, deixeu-la anar. Ella sabrà trobar el camí cap a casa. JAZZTABÉ