ENTRELLUM

Som el que som en la mesura que ens diferenciem dels altres, però aquesta diferència és sovint la que ens condemna. Com fou condemnat Sòcrates. Aviat farà 4 anys que bloguegem . Aquest és el post número 855 d' ENTRELLUM . Hem superat les 150.000 visites . Diuen que som un blog de referència . No estem mal situats al rànquing . Ningú no ens ha regalat res. No som genials. Només creiem en el treball (no és una fe, sinó una constància). En el treball i en la llibertat. Aquesta és la nostra voluntat de poder . [Agafeu-vos la primera persona del plural com vulgueu]. La resta són romanços.

La nova actualització del rànquing de blogs en català d'Alianzo m'ha situat en 5è. lloc (abans ocupava la 10a. posició): Crida l'atenció que dels 5 primers blogs 3 siguin del Vallès Oriental : Marc Vidal de Granollers , Joan Ramon de Llinars i servidor de Vallromanes . Dins la Catosfera , per tant, s'imposa la Vallesfera . Així l'han batejada en Marc i en Joan Ramon . Em sembla una bona iniciativa, això d'aplegar en un metablog tots els blogs d'un territori concret. Un bon precedent en aquest sentit és, per exemple, Ebresfera . Una altra cosa que em crida l'atenció és que dels 5 primers blogs classificats 4 tenen una capçalera on apareix la cara del seu autor... Considero que el fet que els bloguers donin la cara és una garantia de credibilitat. L'anonimat ha caigut en el desprestigi. Hi ha alguna cosa de "marca" en aquesta presentació a cara descoberta (en Marc en sap més, de branding , i ho explicaria millor). També podríem ana...

La data m'agrada: 25 d'octubre de 2008 . La cosa crema [ Et de faire oublier que la monarchie a été imposée aux Espagnols par le dictateur Franco, peu avant sa mort, en 1975 ]. Ens tombaran l'Estatut. La corda es tiba cada cop més... Somio el Dia de l'Alliberament . Igual que no tienen narices de publicar las balanzas fiscales tampoco permitirán los referendos. Como sugiere maty, lo mejor es meter a todos los nazionalistas en la cárcel o ejecutarlos directamente. Cuando entren los tanques por la Diagonal con la cabra de la legión al frente marcando paso marcial, los birmanos vendrán a ayudarnos, como antaño Eric Arthur Blair, que dios lo tenga en su gloria orwelliana. ( Una temporada en el infierno ) Blo g s de lletres ha guanyat el Premi Lletra_07 . Enhorabona, Josep ! Al meu poble és Festa Major. Fa un solet que enamora. Birmània serà democràtica .

L'educació en aquest país està tan malament que cada cop que sento que canviaran alguna cosa em poso a tremolar perquè sóc conscient de què encara és susceptible d'empitjorament. L'última genialitat del govern ZP és la següent: El Gobierno elimina Filosofía de Primero de Bachillerato para introducir Ciudadanía Quina mania amb la Ciutadania ! Si no en tenien prou amb L'educació per la ciutadania a l'ESO, ara es volen carregar la filosofia del BTX. El Ministerio está jugando con el profesorado de filosofía y probablemente también con las asociaciones de filósofía. Está claro que su intención es que los profesores de filosofía nos “reconvirtamos” en profesores de “Educación para la Ciudadanía” en 4º de la ESO y 1º de Bachiller. ¿Qué ocurrirá cuándo llegue un nuevo partido que considere que la Educación para la Ciudadanía carece de sentido en un bachillerato? ¿O si hubiera cambios en el actual gobierno y los nuevos responsables de educación piensan que la EpC no ...

La història és bonica, entranyable, poseu-li els adjectius que us plaguin; per això l'explico. El seu nom és Ramon Aparicio , charpentier de St. Félix de Tournegat , nascut a l'Argentina de la qual va haver de fugir per raons polítiques fa 35 anys. Ens vam trobar al refugi de Pinet el dissabte 22 de setembre. Ell duia un casquet de llana andí que no es va traure en cap moment. Havia vingut a esventar les cendres d'un amic al cim del Montcalm. L'amic, professor de dibuix en un lycée d'Alsàcia, s'havia suïcidat . Acompanyaven Ramon tres amics del difunt: una japonesa amb el cabell tenyit de vermell que viu a Luxemburg, un jove executiu parisenc i un vell col·lega que ara exerceix a Niça. Tots quatre havien vingut a retre el darrer homenatge a l'amic comú dalt del Montcalm. Per què? Era la seva darrera voluntat. En Ramon li havia fet estimar les muntanyes; el Montcalm va ser el primer 3.000 que van fer junts. Al vespre, havent sopat, en Ramon va agafar la ...

Ho escriu Homer a l' Odissea (al capítol de la presentació d'Ulisses als feacis) i ho tradueix Riba divinament: Car no hi ha glòria més gran per un senyor, a la vida, que allò que amb els seus peus i amb els seus braons acompleixi. Si diumenge feia el cim , avui encara en pateixo les conseqüències: una dolorosa ressaca muscular que els castellans anomenen agujetas . La denominació científica és DOMS ( Delayed Onset Muscle Soreness ). En català hi ha gent que diu "agulletes" o "tiretes", però és incorrecte. Gabriel Bibiloni va dedicar un post a la qüestió: Alguna barbaritat lingüística més? Segons el lingüista mallorquí, l'alternativa catalana a les agujetas castellanes seria esbraonament . Alguns proposen també cruiximent . Ambdues opcions m'agraden (la primera és més mallorquina i la segona més valenciana). Esbraonar-se és perdre el braó, el vigor, fatigar-se en alt grau. A mi els braons que més mal em fan són els braons de les cames, o sigu...

Ahir l' Eduard Batlle , en un article publicat a El Punt [ La catosfera , a mil per hora ], va gosar incloure aquest humil blog dins la seva llista de blogs catalans de referència . Que déu l'hagi perdonat. Val a dir que trobo a faltar Saül Gordillo . Dels 12 que formem l' alineació catosfèrica em crida l'atenció que n'hi ha alguns que escriuen els seus blogs en lengua castellana ( Jaume Soler i Eduard Punset , aquest últim amb l'agreujant del .es) . Si no empren el català, Sr. Batlle , no formen part de la CAT osfera .

Ahir diumenge 23 de setembre de 2007 a les 11:20 vaig fer el cim de la Pica d'Estats . I el Verdaguer Catalunya -emboirada- sota el meus peus El cos ha de seguir l'ànima. L'ànima ha de seguir la voluntat. La voluntat és el motor que ho mou tot, la clau que obre tots els panys. Vinga, encara més amunt. Tot el que val la pena a la vida costa un esforç. Aquí trobareu el relat

Jacint Verdaguer hi va pujar fa 124 anys . Jo, si tot va bé, faré el cim aquest diumenge. No cal dir que em fa MOLTA il·lusió. Les previsions anuncien pluja...

Les onze. Hora de l'esbarjo. Em toca guàrdia de pati. Em poso a passejar tranquil·lament entre els alumnes. Esmorzen, xerren... Pujo al pati de dalt. N'hi ha que juguen a bàsquet, altres xuten la pilota. A la cantonada esquerra, al final de tot, veig una aglomeració de gent. Reconec algunes cares. Estan arrencant els plomalls de gineri ( Cortaderia selloana ) i després els utilitzen per emprenyar els companys. De sobte, veig que dos alumnes de tercer comencen a barallar-se. Cridòria general. La resta s'aplega al voltant dels contendents i els encoratja. Primer penso que la cosa no té gaire importància, però observo atònit que els cops de puny són cada cop més decidits i que la batussa creix en violència... Crido els seus noms sense èxit. Segueixen encegats en els pinyacs. Cauen a terra, es tornen a aixecar. Corro a separar-los, però no em veuen, no em deixen... He de fer molta força per a desaferrar-los. Al final, ho aconsegueixo. La cara d'un està prou contusionada. El...

Diumenge al matí, al Concurs de Pintura , vaig trobar en Josep Pericas , l'exalcalde , una de les institucions vives del poble, i vaig fer-li cinc cèntims de la nostra troballa . Ell no la coneixia, però em va dir que parlés amb en Manel de Can Raspall , que ell segur que em podria proporcionar més informació. Manel San Francisco Andreu viu al costat del restaurant Can Raspall , situat a Coll de Clau, en la carena que separa Teià de Vallromanes. Hi he pujat a migdia i, tot entrant al restaurant, he trobat una dona de 65 anys... Hola, bon dia, miri, vinc de Vallromanes i busco en Manel... En Pericas m'ha dit que podia parlar amb ell... Parlar de què? Jo sóc la seva germana, som tres germans, ell és el gran... Ah, doncs si vostè és la seva germana potser em pot ajudar... Resulta que estic buscant informació sobre la Pedra del Diable... Aleshores ella ha somrigut i els ulls se li han il·luminat. La Pedra del Dimoni ! Sí, sí... I tant. Era molt a prop de casa nostra. Deien que cre...

Més abjecte impossible Visca Rússia!!!

Havia quedat amb l' Enric a les 10:30 a la Creu d'en Boquet. Mentre l'esperava assegut a la vora del punt d'informació del Parc , sota l'ombra del pi majestuós que presideix la cruïlla, he menjat raïm de les vinyes properes. Boníssim. El deixen madurar perquè agafi grau. A l'hora prevista han començat a arribar vehicles, cotxes i tot-terrenys, cinc, sis, set, l'un rere l'altre, amb gent de totes les edats... L'Enric havia convocat amb menys de 24 hores una bona colla de persones de Vilassar de Dalt, de la secció arqueològica del Museu Arxiu , responsables del Parc , però també curiosos que volien comprovar amb els seus propis ulls la realitat de la troballa . Una trentena de persones que he hagut de guiar camí de Vilassar avall fins al revolt que hi ha abans de Can Mamet, punt en el qual ha calgut aparcar els vehicles. A peu hem enfilat l'antic camí que mena a Can Gurguí. Després d'un tros de pujada, a l'altura de Can Duch , el camí segu...

Sempre havia dit: jo sóc català, no catalanista. Els -ismes mai no m'han fet el pes. El meu raonament era: sóc el que sóc i no necessito demostrar res. Però això era abans. El meu sentiment identitari i la meva convicció política han evolucionat aquests darrers anys. Català, catalanista, nacionalista, sobiranista, independentista...? ... un independentista és un nacionalista desenganyat. Costa, però, arribar a aquest estadi. A Catalunya hi ha gent que és molt poc aprenent. I mira que Espanya fa pedagogia de la millor! El 16 d'agost , davant el taüt de Xirinacs , ho vaig veure clar: ha arribat l'hora de la veritat . S'han acabat les mitges tintes, la tebiesa, el menfotisme... Ens hem de comprometre i lluitar per la llibertat de Catalunya . La situació ha esdevingut completament injusta i intolerable. El problema no és que Espanya no ens estimi, sinó que ens roba i, a sobre, ens insulta. Aquesta catalanofòbia resulta insuportable quan veus que, amb els nostres calés, a...

Aquest matí he rebut el següent mail: Benvolgut Toni, Primer de tot em presento: soc l'Enric Ortega, arqueòleg i tècnic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt . A través del Parc m'han passat el teu contacte per tal de comentar diferents temes sobre la Pedra del Diable . Ens hem de felicitar de la localització d'aquest menhir , ja que les referències que en teníem és que havia estat destruït als anys 70 (possiblement va ser mogut del seu lloc originari), és per aquesta raó que m'interessaria molt que puguessim quedar per tal que m'ajudis a localitzar-lo. Pots contactar amb mi al telèfon 93 750 74 XX o 667 182 XXX o per correu electrònic. El Museu Arxiu té una secció d'arqueologia que organitza exposicions i activitats de protecció i difusió del nostre patrimoni arqueològic, i tingues per segur que si identifiquem aquest menhir com el de la Pedra del Diable emprendrem diferents tasques de protecció i difusió: la primera incloure aquest elem...

M'ha tocat ser tutor d'un 1r. de BTX amb 36 alumnes (sic). No sé com estarà la privada i la concertada, però la pública, a més de gaudir de flamants barracons , pateix massificació. Recordo que fa dos cursos vam tenir un 1r. de BTX amb 41 alumnes! El Departament no ens concedeix un altre grup perquè, segons la normativa, la suma de tots els alumnes de 1r. hauria de ser 71 o superior a 71. Com que al curs científic-tecnològic només se n'han matriculat 26 i a l'humanístic 36, la suma dóna 62, és a dir, no arribem a 71. Ja m'explicareu com collons podem treballar amb 36 alumnes a l'aula. Per començar, no hi caben. No caben en una aula normal, vull dir. Els posaran en una aula de tecnologia, que és més gran... No m'entusiasma fer de tutor, i menys en aquestes condicions. Avui ha estat l'acollida. Un quart d'hora passant llista. Dilluns començarem les classes... [Per les tardes segueixo entrenant-me per a la Pica ]

És un company de feina que sempre parla en castellà. El veig de bon matí i li pregunto si ahir va cantar Els Segadors . Em respon que no. Li dic: Et saps la lletra? I em diu que no, però que la podria taral·lejar. Segueix el meu interrogatori: ¿Quant de temps fa que ets a Catalunya? Va venir l'any 1971 provinent de Ciudad Real. O sigui, fa 36 anys que viu i treballa aquí. ¿I no et fa vergonya no saber-te l'himne de Catalunya? ¿I no et fa vergonya parlar sempre en castellà? Com a professor de primer cicle de secundària que ets, hauries de donar exemple, no? Fa cara de besugo i se'n va. Aquest és El Gran Problema. Sisplau, Ignasi, no fugis d'estudi. Aquest menyspreu mandrós de les "essències" em sona al discurs montillista segons el qual hem d'oblidar el debat per la identitat. Pots ser tot el pragmàtic que vulguis, pots defensar la Real Politik , però no pots obviar que en aquests moments Catalunya necessita un salt endavant després de 30 anys d'autono...

Ofrena floral a Vallromanes

Cada vegada estic més convençuda que Catalunya no serà mai independent per mitjà de les armes, com han fet tradicionalment els pobles, sinó gràcies a Internet. VIDEO

Avui fa divuit anys que ens vam casar. Probablement és la cosa més transcendental que he fet a la meva vida. Casar-se és molt més que estimar-se i viure plegats. Casar-se és compartir un projecte comú, con-viure amb l'altra persona fins al punt d'esdevenir una sola caro i estar indestriablement lligats. Si, com en el meu cas, tens la sort de trobar una persona excel·lent, molt millor que tu, aleshores la vida marital et permet créixer com a persona. El que sóc ho dec en gran part a Ella . Ella ha estat i segueix sent la meva millor influència. Divuit anys. Maldestre com el primer dia, encara estic aprenent a estimar-la... Foto: Corfú 4.8.07

Aparquem la política! No, la política no és aparcable. Per què no ho és? Perquè si nosaltres ens en desentenem, aleshores vindran els altres i faran la seva política. I què passaria? Desastres. Desastres? Sí, perquè els altres són una colla d'ineptes i indocumentats. Ja ho va dir Plató: la polis ha d'estar en mans dels millors perquè la República prosperi. I qui són els millors? Segons Plató, els millors són els filòsofs. Els filòsofs? Efectivament. Per què? Perquè són els únics capaços de contemplar les idees amb nitidesa. Quines idees? Les idees justes que cal materializar en cada moment. El filòsof té les idees clares mentre els altres viuen en perpètua confusió, víctimes del seu desori mental, esclaus de les ombres ofuscadores. Els altres són com nens que es barallen sense entendre res de res. I tu ets filòsof? No, jo només ho faig veure.

Costa entendre l' esperit del temps . Tant me fot Pepsi que Coca-Cola, Ballantines que J&B. Posa'm el que vulguis. Pujol predicant al desert : Lo savi ancià, que des d’un cim l’obira, sent estremir lo cor com una lira: veu a l’Àngel d’Espanya, hermós i bell, que ahir amb ses ales d’or cobrí a Granada, eixamplar-les avui com l’estelada i fer-ne l’ampla terra son mantell. L' esperit del temps , confús, raquític, inert. Pujol no és Herder, ni tampoc Hegel. ¿Quin romanticisme ens queda en aquest cafarnaüm de franquícies i grans magatzems? L' esperit del poble hauria de projectar-se sobre la història... ¿Som una nació o una amalgama de turistes, xarnegos, moros, negres, sudaques, independentistes, abstencionistes i panxacontents? Què collons som? Posa'm tres glaçons i calla, coi, que em desconcentro, ara que estic inspirat... ¿Saps quants mesos feia que no estava inspirat? Ni me'n recordo. Costa entendre l'embull en el qual estem ficats. Ara va millor l'...

Como me echaste el capote en forma de cita-enlace , lo cojo, aunque la tauromaquia nos sea mi fuerte y abomine de carnicerías atávicas disfrazadas de "fiesta nacional". Tú sabes mejor que nadie que eso que se denomina "España" es una entelequia poco sostenible, por no decir inviable. Se gestó a fuer de violencias extremas y se mantiene por la fuerza cerril del dogmatismo constitucionalista, absurdo de todas todas en un siglo XXI que alardea de democracia. Yo hablaré (en mi defectuoso castellano) por lo que me toca más de cerca; y te digo que no habrá que esperar al lejano 2014 para ver cosas que ahora algunos suponen inconcebibles. Catalunya camina firme hacia su libertad definitiva . España se lo ha ganado a pulso en las últimas décadas. No se puede ordeñar la vaca día y noche sin darle de comer de tanto en tanto. La vaca, al final, anoréxica perdida, se rebela. Hay que ser cazurro para llevar las cosas hasta ese extremo. En Catalunya ya hace tiempo que sabemos q...

Es declara cosmopolita -o ciutadà del món -, que és una manera progre i fina de dir que se sent d'arreu i que està per damunt de qualsevol localisme de barretina. Et mira amb posat de superioritat i t'etziba: " Ets un nazionalista excloent i fastigós ". Ja me'ls conec, aquests cosmopolites ... La mateixa paraula és un despropòsit, perquè no es pot ser ciutadà ( polités ) del cosmos, atès que el cosmos no és cap ciutat ( polis ). Tots habitem en algun lloc sobre el qual tenim les cames, que són les nostres particulars arrels humanes. Podem viatjar i fer mil vegades la volta al món, però sempre serem fills d'algun indret, sempre tindrem en algun lloc la nostra llar... El cosmopolita vol creure que podem prescindir de l'arrelament, que podem viure deslligats de qualsevol concreció; però és absurd pensar que la teva pàtria pugui ser una pura abstracció còsmica. El cosmopolita renega de la realitat per abraçar un ens rationis . Existeix el meu poble, la ter...

Placa d'una plaça de la ciutat de València Vamos a ver, Ibáñez-Ibàñez-Ibanyes, ¿por qué no te dejas de mariconadas y te cambias el apellido directamente por "Puigdellívol", por ejemplo?. Para quién no conozca a este pollastre, decir que es conocido en internet por ser un provocador barato, tener un ego enoooorrrmeeee y ningún talento . Deja de dar la matraca y asume la murcianidad de tu padre. Aquesta perla està signada per un tal Avel·lí i és el comentari número 98 del post de Criterio en el qual s'esmentava la meva recerca onomàstica. Si teniu temps i sentit de l'humor, podeu llegir la resta comentaris. Amb aquest post (i mentre no aparegui cap novetat important) dono per enllestida la meva investigació sobre les arrels del cognom Ibañez. M'ho he passat molt bé. He trobat un Ivanyes català al segle XIII ( Maldà, 1274 ) i un de lleidatà al segle XV ( 1404 ). Després de rumiar-m'ho amb calma i coneixement de causa, he decidit deixar-ho tot com està. NO ...

La propaganda independentista sigue sumando adeptos a sus causas ficticias La independència de Catalunya és una ficció , és a dir, una cosa mental que encara no és real, quelcom que existeix solament com a quimera . El seu caràcter netament entelequial converteix l'independentisme és un projecte sospitós i perillós per a tots aquells que defensen la realitat i volen conservar l' statu quo . Els assenyats desqualifiquen l'independentisme com una bogeria pròpia d' adolescents arrauxats . Els conservadors tenen por de què les coses canviïn. Diuen: "Ja ens està bé continuar com estem, qualsevol aventura pot ser contraproduent." Així, la por i el conservadorisme s'agermanen contra el canvi social i polític, perquè suposen que el futur serà pitjor que el present. Es tracta d'un tic burgès. Espanya s'ha equivocat greument respecte a Catalunya aquests darrers anys. Ha xuclat massa la mamella sense tenir cura de nodrir prou la vaca fins que la vaca, anorèc...

Matí a l' institut . Retrobament amb els companys. El director s'ha deixat la barba. Moltes cares noves, fastigosament joves. Han posat més reixes al pati. Han pintat totes les aules. Han instal·lat més ordinadors (ja en tenim més de 200!). Diuen que faran una zona wifi al bar i a la sala de profes. Primer claustre. Començarem les classes el dia 17... Visito el nou institut de Vilanova del Vallès . Enguany comencen 1r. i 2n. d'ESO. Com a l' IES Marta Mata de Montornès , tot són barracons (l'eufemisme obliga a dir mòduls prefabricats ). Allí em trobo l'Oriol Safont, alcalde de Vilanova , i xerrem una estona. Li dic que hauríem de connectar Vallromanes i Vilanova amb el carril bici . Nosaltres ja n'hem fet un tram , però ells han potenciat més les zones peatonals. Mentre parlem, arriben dues mares preocupades, una de Vilanova i una altra de Vallromanes, perquè volen saber si tot estarà a punt, si hi haurà transport i menjador per als seus fills... Les deix...

Quins són els meus referents literaris? Bloguejant amb addicció grafomaníaca, penso en Josep Pla i en el Baró de Maldà . Pla amb els seus 46 volums d'Obra Completa i el Baró amb el seu Calaix de sastre escrit ininterrompudament durant 50 anys... El blog com a dietari digital o ciberdietari . Aviat farà 4 anys que bloguejo. Aviat sortirà publicat el meu primer volum de textos blogografiats : Catosfera 04_06 . ¿Seguiré bloguejant dintre de 40 anys? Un delegat del PSOE fent de President de Catalunya converteix la Institució en una Casa del Pueblo i la seva presidència ha esdevingut tan ridícula com la cabra de la legió espanyola.

Un video impressionant que de ben segur entusiasmaria Darwin : L'he trobat en un enllaç de Can Rafael . Com que els de Lleida som uns menjacaragols , sovint tenim la necessitat d'endrapar-ne. Avui he preparat una bona caragolada per als amics de Vallromanes. Els he fet de dues maneres: a la llauna i a la catxipanda . Per a llepar-se els dits. El mal que arriba a fer la religió Agraït