27.9.07

Ramon Aparicio

La història és bonica, entranyable, poseu-li els adjectius que us plaguin; per això l'explico. El seu nom és Ramon Aparicio, charpentier de St. Félix de Tournegat, nascut a l'Argentina de la qual va haver de fugir per raons polítiques fa 35 anys. Ens vam trobar al refugi de Pinet el dissabte 22 de setembre. Ell duia un casquet de llana andí que no es va traure en cap moment. Havia vingut a esventar les cendres d'un amic al cim del Montcalm. L'amic, professor de dibuix en un lycée d'Alsàcia, s'havia suïcidat. Acompanyaven Ramon tres amics del difunt: una japonesa amb el cabell tenyit de vermell que viu a Luxemburg, un jove executiu parisenc i un vell col·lega que ara exerceix a Niça. Tots quatre havien vingut a retre el darrer homenatge a l'amic comú dalt del Montcalm. Per què? Era la seva darrera voluntat. En Ramon li havia fet estimar les muntanyes; el Montcalm va ser el primer 3.000 que van fer junts.

Al vespre, havent sopat, en Ramon va agafar la guitarra i va cantar algunes cançons: melodies argentines, franceses, catalanes, occitanes... Sí, occitanes. Va sentenciar que el catalán es un dialecto del occitano. No li ho vaig discutir. Baixant de la Pica me'l vaig tornar a trobar. Coixejava. Ando jodido de la rodilla... Vam estar una bona estona caminant plegats, xerrant... Em va donar una targeta seva. Ens vam fer una foto a l'estany de Montcalm. Vam parlar de política (Es difícil ser anarquista...) i d'altres coses més importants (Las mujeres son como las maderas, unas más blandas y otras más duras...) Va recitar fragments del Canigó de Verdaguer. Se sabia de memòria molts poemes...

Qui pogués tenir amics com en Ramon. El seu amic restarà per sempre a les muntanyes. Nosaltres vam davallar.

4 comentaris:

enric faura ha dit...

La muntanya i la gent de muntanya permet viure aventures sorprenents, molt més enllà de l'esport.

Anònim ha dit...

Quatre amics per dir l´adéu a un amic.
Quatre amics vinguts de diferents llocs s´ajunten a la muntanya.
Crec que l´ànima del professor notaria un pessigolleig especial quan les seves cendres volen amb el vent...

Greenie

rafael ha dit...

Ni Bergman s'imagina una història millor: 4 amics a dalt d'un cim amb les cendres d'un altre amic...

Lengadoc ha dit...

Doncas pensi que lo catalan es un dialècte castelhanizat de la lenga occitana. e mai que conec ambdoas!!