ENTRELLUM

El rierol es desglaça. Les mosques tornen a empudegar. He vist les primeres granotes. Les serps no trigaran a sortir . La natura es deixondeix. Camí de la cascada , he trobat el Josep, 27 anys, fill de Llimiana, pasturant un ramat de 700 ovelles. Hem intercanviat algunes paraules. Detesto els ramats. Rere seu només hi deixen merda...   Que consti que la merda (sobretot la d'ovella) va molt bé per a l' hort , encara que el pobre, després de les glaçades, fa molta pena, ha quedat arrasat i debolit. L'hauré de refer tot de nou. Cel ras i vent del nord. El Montsec fa honor al seu nom. La terra s'esquerda, els sembrats no brullen. Com era previsible, ella també s'allunya. Sense papallones l'amor és un cadàver que, per molt que el maquillis, acaba tufejant. Res no justifica l'avorriment. Tenim tot el dret del món a sentir-nos vius. Avui la solitud em pesa més. I la tristor. Punt i a part. " Nos enfrentamos a una tremenda crisis, una crisi...

La Sèrie T s'acaba. Aquest és el penúltim post. Tot s'acaba en aquesta vida. Com l'amor, aquest desgavell d' endorfines i emocions que comença amb papallones a l'estómac i acaba amb mil excuses per a no estar junts. Hi ha capsigranys que posen la passió per davant de la companyia. És una opció. El perill de sobrevalorar la passió és que pots quedar-te més sol que la una. Potser, al capdavall, es tracta d'això. Que jo sàpiga, no fabriquen taüts de dues places . La Sèrie T fineix perquè tampoc no cal allargar-la més. L'experiment ha durat gairebé 9 mesos. Ha estat una mena d'auto-gestació. Què n'ha sortit? Diverses conclusions. La vida eremítica té el seu punt. Tothom hauria d'estar una temporada allunyat del ramat, far from the madding crowd . El que Terradets li ha proporcionat és quelcom bastant indefinible. Ha pogut comprovar, per exemple, que es pot viure amb simplicitat, en contacte directe amb allò elemental ; i que el mite de la so...

A les guerres, són els covards els que sobreviuen, els emboscats que defugen la batalla perquè consideren que cap bandera ni cap pàtria mereix una sola gota de sang. El cementiri està ple de valents que patien deliris de grandesa. La major heroïcitat és llevar-se d'hora, anar a treballar, pujar una família i aprendre a gaudir de l'avorriment.  Pessoa deia que sense la bogeria l'ésser humà només és un animal sa, un cadàver ajornat que procrea. No costa gens trobar excuses per a dimitir de la llibertat. Desertar (com la mateixa paraula indica) significa endinsar-se en el desert, enfrontar-se a la incomprensió aliena, assumir que el camí de la individuació està fet d'incertesa i solitud. Clar que és més segur romandre arrecerat per la inconsistència quotidiana, víctima de la por al desconegut. Clar que és més segur conformar-se amb les llaminadures que ens ofereixen els aparadors per on transita el ramat, esperant que les circumstàncies "decideixin" pe...

De vegades trontolla. De vegades no sap què vol ni sap què sent. Com va escriure una poetessa amiga:  En mí hay una incompatibilidad entre lo que quiero y lo que realmente siento. Entre vivir y compartir un amor y ser la tierna huraña que busca su escondite y su silencio. Me traiciona mi sentir. Aquesta és la qüestió. La vella dicotomia hegeliano-sartreana entre el ser-per-a-si (individu) i el ser-per-als-altres (societat), entre la independència-soledat i la dependència-solidària. Llibertat i amor són incompatibles? Ell porta molts anys fent-se aquesta pregunta. Fent-se-la i patint-la. Pessoa deia que estimar és cansar-se d'estar sol, trair-nos a nosaltres mateixos: A solidão desola-me; a companhia oprime-me... Pessoa és un mal conseller en assumptes del cor. El seu virus s'encomana.   Meu coração é um almirante louco que abandonou a profissão do mar El cas és que no hi ha solució possible. Hem d'acostumar-nos a viure fent equilibris sobre la corda fluixa d...

Aquest matí ha recollit dos joves polonesos que feien autoestop a la carretera. S'estaven davant l' alberg de l'estació de Cellers-Llimiana amb un cartell que hi posava "Tremp". Són escaladors. Fa una setmana que s'enfilen per les parets del Congost (la de les Bruixes , la Roca Regina ...). Té mèrit, amb el fred que fot. Li han dit que al seu país ara estan a 20 graus sota zero. Parlaven un anglès prou correcte. La zona d'escalada de Terradets té anomenada mundial. A banda dels grimpaires, per aquí es deixen caure també molts geòlegs. L'altre dia a l' Hostal del Llac hi havia un autocar ple d'universitaris alemanys. A Tremp estan construint un centre de l'Institut Geològic de Catalunya. Escalada, geologia, paleontologia , excursionisme, flora, fauna... El Pallars Jussà dóna molt de si. Quan veu algú fent autoestop sol aturar-se. Encara que no sigui il·legal, la gent té por de fer-ne o de pujar desconeguts al seu cotxe. És una...

Per a l' hinduisme existeixen quatre etapes a la vida ( Ashrama ): Brahmacharya (vida d'estudiant) Grihastha (vida familiar i professional) Vanaprastha (vida d'eremita-pelegrí) Sannyasa (vida de vagabund) La duració de cada etapa és aproximadament de 25 anys. La primera és l'aprenentatge, la segona el servei a la societat, la tercera l'allunyament del món, la quarta el renunciament total. D'acord amb aquesta classificació, ell es trobaria ara a les beceroles del tercer estadi. Un cop acomplides les obligacions familiars i laborals, va abandonar la vida urbana i social per a retirar-se al bosc ( vana-pra-stha significa això: estar-se al bosc), on practica l'austeritat i la meditació, desprenent-se de les passions i dels desitjos materials, preparant-se per a l' última etapa . Es tracta, per tant, d'una transició entre la vida material i l'espiritual. El més curiós són les coincidències entre el Vanaprastha i l' Ermità...

Hi ha dues frases que solen repetir aquells que el visiten: "Jo no podria viure aquí" i "¿No et sents massa sol?". Ell acostuma a respondre: "He viscut a diverses ciutats i he conviscut amb altres persones... Cada situació té els seus avantatges i inconvenients, depèn del moment vital en el qual et trobis, però ara mateix no canviaria això per res".  Tot i així, és conscient que Terradets té data de caducitat.   Ha caigut neu a tot arreu menys aquí. El sud del Pallars és un oasi enmig de Catalunya, un terroritori amb un microclima singular. La serralada del Montsec fa de barrera natural.  Avui el vent bufa amb força. Llueix el sol. La visibilitat és perfecta. Diuen que febrer és el mes més dur. Sembla que ell s'ha aclimatat. On podria viure després de fer-ho aquí? Incògnita. Potser no es tracta de canviar de lloc, sinó d'aprofundir en la no-permanència ( Anitya ), en la vacuïtat de les aparences, en la fugacitat de l'existència....

De vegades baixa a la ciutat. Per a un mussol no és fàcil trobar excuses que l'empenyin cap a la vida social. Una d'aquestes excuses és la poesia. Fa un parell d'anys va conèixer els Adictos al verso , una colla d'aficionats que s'apleguen per a recitar els seus poemes en el pub Smiling Jack . Té mèrit escriure poesia en aquest món cada cop més impossible. El poeta és una illa que sura enmig de l'oceà. Quan totes les coses sotsobren, ens queden les paraules-salvavides.  El vent bufa amb força. La temperatura és freda, però sense arribar a les hiperbòliques previsions amb les quals ens ha alarmat la histèria mediàtica. Que nevi una mica i estiguem sota zero és quelcom absolutament normal al mes de febrer. Aquest protagonisme del temps resulta molt sospitós. Hi ha altres notícies més alarmants que passen desapercebudes. Per exemple l'atur, que no para de créixer ; o la impunitat dels polítics i dels banquers, els quals han arruïnat el país amb la...

 A partir del proper dilluns dia 6 de febrer, el tren només passarà dues vegades al dia per l'estació de Cellers-Llimiana : a les 10:27 en direcció a Pobla i a les 13:27 en direcció a Lleida. Així és com queda el servei després de la " nova organització " que han perpetrat els responsables dels FGC . A partir del proper dilluns deixarà de sentir l'entranyable xiulet que sentia a les 07:11, 15:07, 18:36 i 21:47. En certa manera, és com si la campana del l'església deixés de tocar o els ocells emmudissin... A partir del proper dilluns serem una mica més orfes. És el que passa amb totes les pèrdues. Ahir va visitar Abella de la Conca i els seus encontorns. La descoberta més interessant va ser el centre Eco Dharma , una comunitat que viu el budisme i l'ecologisme amb radicalitat. La masia on habiten ( Casa Toà ) es troba dins la vall del barranc de Caborriu , al repeu de la serra de Carreu . És un escenari magnífic per a practicar una forma de vida a...

" Volem lo tren ", " Salvem lo tren ", aquests són els lemes de la manifestació en la qual va participar ahir. El Tren dels Llacs està amenaçat. Una altra víctima de les retallades. La Generalitat vol suprimir dos dels tres viatges diaris Lleida-Pobla. Va pujar a l'estació de Tremp (4,40 euros pel bitllet d'anada i tornada) i, amb el tren a vessar, va fer el recorregut fins a Pobla, on es va reunir amb un miler de persones més. El sol va acompanyar el clam dels manifestants.  Hi pots col·laborar amb la teva signatura .    L'home del temps havia anunciat neu. A Terradets no ha nevat, però sí que ho ha fet a cotes més properes. L'horitzó s'ha emblanquinat. Sembla que tornarà a fer fred. Perfecte. Llegeix tota la sèrie T

Retira't dins de tu mateix, viu amagat, aconsellava Epicur . L' autarquia és l'únic camí per assolir l' ataràxia . S'és autàrquic quan es necessita només l'elemental, per això cal un cert aïllament, una gestió de les necessitats i dels desigs. Busca només els plaers naturals i necessaris, evitant el dolor i les coses supèrflues. El veritable plaer és espiritual. Modera les passions. Rebutja les dependències. Exorcitza totes les pors. Fuig de la política. L'individualisme és la forma de vida més plaent. No has de ser causa ni conseqüència de res. No has de manar ni obeir ningú. Segueix la naturalesa i el cos, que són savis de mena. Acaça l'instant i gaudeix-lo, perquè no tens res més. Ell recorda amb certa nostàlgia l'època en la qual explicava aquests conceptes als adolescents. Teories arcaiques que omplien la pissarra, relliscant pels cervells immadurs dels alumnes. Ara que ho viu, ara que ja no són meres paraules escrites en un llibre, sinó el ...

El primer que ha fet aquest matí ha sigut afaitar-se la closca. Després, seguint la glera, ha remuntat el riu Barcedana fins a la cascada . Quin espectacle, els caramells de gel penjant del rocam! Caminant sobre els còdols, esquivant els trams gelats, agraint les carícies del sol, escoltant els clamorosos silencis de la natura, parlant amb els ocells, s'ha reconciliat amb l'hivern. En comptes de dinar, ha rellegit uns fragments d' El llop estepari ... Llegeix tota la sèrie T

Ahir va consultar el Yi Jing i li va sortir l'hexagrama Das Warten ( L'espera ): Wenn du wahrhaftig bist, so hast du Licht und Gelingen Beharrlichkeit bringt Heil Fördernd ist es das grosse Wasser zu durchqueren Warten im Schlamm bewirkt das Kommen des Feindes Cal ser veraç, perseverant, pacient, per tal d'atènyer la llum i reeixir en la salut i en la salvació. Claredat, alegria, serenitat , pau. No precipitar-se . Saber esperar que arribi el kairós . Cal nodrir-se bé (en sentit material i espiritual), acomiadant la il·lusió i l'autoengany de l'ego. Si esperem massa temps dins el fang l'enemic pot aparèixer. Quan estiguem preparats, travessarem la gran aigua camí de la plenitud... Les dues darreres nits no ha fet tan fred. Se'n va a prendre el sol .   Llegeix tota la sèrie T

Avui la boira no es volia aixecar. El gebre arrebossava el paisatge fent que tot semblés nevat. Fins a les 13:17 no ha lluït el sol. Mentrestant, ell traduïa un poema que fa molts anys que l'acompanya. Es titula Stufen i l'autor és Hermann Hesse . Vet aquí: Esglaons Com la flor es marceix i la joventut envelleix, així floreixen els esglaons de la vida, al seu temps també floreix la saviesa i la virtut, i no els és permès de durar sempre. Cal que, a cada crida de la vida, el cor estigui disposat a acomiadar-se i començar de nou, coratjós i sense aflicció, lliurant-se a nous lligams. Dins de cada començament hi ha un encís que ens protegeix i ens ajuda a viure. Hem de travessar riallers un espai rere l'altre, sense que cap ens atrapi com una pàtria, l'esperit del món no ens vol estrènyer ni encadenar, vol que ens eixamplem esglaó rere esglaó. Tan bon punt ens sentim a gust en un cercle i hi vivim confiats, apareix l'esllanguiment, només qu...

Des que fa un mes va estrenar l' estufa catalítica ha exhaurit tres bombones (45,30 euros). El termòmetre exterior assenyala 5 graus sota zero, però el menjador està calent com un torró . La boira ha escampat pels volts del migdia. Després ha estat bufant un vent del nord bastant empipador. Té clar que el proper hivern no el passarà aquí. Encara no sap on anirà, segurament prop del mar, per a  gaudir d'un clima més agradable. Arrelar-se i volar són coses incompatibles? No som ni arbres ni ocells, sinó persones humanes que, de vegades, ens enlairem i, de vegades, necessitem un cert caliu, una Ítaca on poder retornar. La veritable llar no és un territori ni un paisatge ni una casa, sinó l'espai interior on ens sentim arrecerats de les inclemències del món. Cap niu no ha d'impedir el vol de l' Home Ocell . La veritable llar viatja sempre amb tu. Llegeix tota la sèrie T

Fa uns dies que està molt poètic. Sembla que Terradets li està tornant l'ànima que va perdre. Ja són set mesos de vida eremítica en aquesta cabanya de fusta davant el llac. Igual que el cuc dins el capoll va deixant de ser cuc per a esdevenir papallona, ell avança lentament pel camí de l'heroi. Quina és la seva heroïcitat ? Haver estat capaç de trencar el cercle viciós de la vida convencional, sortir-se per la tangent, aventurar-se, explorar, reinventar-se cada dia... Com la serp que deixa enrere l'antiga pell perquè necessita créixer. I és que no podem romandre fent sempre les mateixes coses, reincidint en els mateixos hàbits, donant tombs com hàmsters dins la roda repetitiva, engabiats per una societat que ens esclavitza amb els seus paràmetres gallinacis. Ho anomenen "seguretat" quan, de fet, no és res més que inèrcia, comoditat, covardia, mandra i decadència. Cal superar la por, jugar-se-la, fer el salt, llençar-se al buit... Cal creure que una altra vid...

La boira s'esvaeix a mig matí deixant enrere el malson del gebre. L'aigua del llac, quiescent, emmiralla el blau embromallat del cel. Els ulls se me'n van al lluny, cercant la nívia silueta de les muntanyes. Que n'és d'asprós aquest gener, que despulla les branques dels roures. Que n'és de rude l'hivern, que glaça les arrels dels somnis. La boira s'esvaeix. Torno a veure Cellers, l' Hostal del Llac i Guàrdia. Quan s'esvairà la boira del meu cor, granític i inclement? Quan em deixaré estimar sense por a les cadenes? Que n'és de frugal la vida de l'eremita.  Un raig de sol, un tros de pa, aigua de la font, una mica de llenya, l'indispensable oblit i el cant de la mallerenga .  Llegeix tota la sèrie T videopoemes

El sol és l' element més preuat de l'hivern. Com que la terrassa continua glaçada, ha agafat la gandula i l'ha situat al carrer de davant de casa per a poder absorbir una mica de llum i calor mentre llegeix. És l'únic habitant de la urbanització (quatre cases mal comptades) i per aquí no hi passa ni déu. Sota les branques pelades dels roures, com fan el rèptils, ha estat una estona escalfant-se. La lluna plena d'ahir ha sigut prou fecunda. Aquesta tarda torna a fer classes d'anglès. Li preguntarà al teacher si el poema que va perpetrar és correcte o no. A poc a poc, perd la por a expressar-se en la llengua de Shakespeare. Potser algun dia escriurà tots els posts bilingües. Els vespres s'allarguen. A quarts de set encara s'hi veu. El llac és un amic que, com ell, estima el silenci.   Llegeix tota la sèrie T

  I've made my way from nowhere to here  The river always flows fresh  The mind's just a waste  of my most ridiculous dreams  You're not the same you think  I'm not the same you imagine  I've made my way from you to me  The river always flows clear  He fet el meu camí des d'enlloc fins aquí El riu sempre flueix fresc La ment és només una deixalla dels meus somnis més ridículs No ets el mateix que penses No sóc el mateix que imagines He fet el meu camí des de tu fins a mi El riu sempre flueix transparent  Llegeix tota la sèrie T

Tot es mou, el moviment és necessari, viure és moure's. Anar cap aquí i anar cap allà. ¿No t'adones que, al capdavall, estàs fugint? Somies viatges per a escapar-te, per a no haver de plantejar-te les veritables raons del teu neguit. ¿No t'adones que tot el que fas és un pur atabalament que no et condueix enlloc, perquè no hi ha cap lloc on anar? Mentre no et trobis a tu mateix i siguis capaç de fer encaixar totes les peces de la teva persona, ja pots donar la volta al món mil vegades, que no et servirà de res. Fins que no descobreixis que tots els llocs estan dins teu, que la teva pau interior és el centre de l'univers, estaràs més perdut que una baldufa sense cordill. Ubi bene, ibi patria , la pàtria és on et trobes bé. ¿No t'adones que potser ja estàs en el lloc perfecte? ¿Què més busques encara?  Ell em va mirar fixament als ulls i va dir només una paraula: Coneixement.   Llegeix tota la sèrie T