ENTRELLUM

Dorms amb el cap sobre la meva cuixa. El llac es desvetlla. Petites flors alpines a la vora del camí. Els pintors i els poetes del segle dinou van esmerçar les hores contemplant la teva bellesa. Els ocells fan la seva música divina. S’enlaira el sol per damunt el bosc. Els cims encara tenen neu. És Baviera, i podria ser Tirol.  El teu cap sobre la meva cuixa. La pell nua entomant el regal de la primera llum. Em demano qui sóc, com he arribat fins aquí. La resposta està en el llac, la saben les truites i els ànecs. Tu també la saps: L’amor que ens va crear condueix les nostres passes. L’amor ens salvarà si tenim salvació...

ἡ ἀλήθεια ἐλευθερώσει ὑ μ ᾶς :  Veritas liberabit vos  (Joan 8:32)

Cada dia és més difícil escapar-se de la gent, del seu soroll (no saben estar en silenci), de la seva presència inoportuna. Quan van en manada són pitjors, perquè necessiten fer-se els graciosos, cridar l’atenció. Pots estar en l’indret més remot del planeta que, tard o d’hora, apareixerà un humà per a fer-te la guitza o per demanar-te que li facis una foto. Si són francesos o nòrdics no cridaran gaire. Si són espanyols o italians, seran insuportables. El meu ideal de bellesa sempre descarta la humanitat i les seves obres. No dic que no hi pugui haver alguna femella digna de contemplació estètica, o abellidorament palpable, però són casos excepcionals. La norma humana és la lletjor, la vulgaritat, la frivolitat, el brogit, la brutícia, la ignorància i (per escurçar) tota la rècula de vicis que caracteritzen aquesta puta espècie abominable i destructora.  (Fragment del llibre “Memòries misantròpiques”, en fase de redacció)

M’endinso en el bosc per escoltar el vent i els ocells. M’assec entre dos atzavares. Fa tres setmanes que van tornar els rossinyols. Floreix la ginesta i l’argelaga. Ahir vaig menjar albercocs. És el que té la primavera: cada dia un regal... Un dia ho deixaré tot: la casa, les paraules, els amors, la set i la fam, els desitjos, els somnis, el cos...  Faré com Tolstoi: agafaré un tren qualsevol cap enlloc... Un dia me n’aniré de puntetes sense fer soroll, amb el vent i els ocells, bosc endins, endut per l’horitzó...

Our revenge will be the laughter of our children.  Se m’apareix el fantasma de Bobby Sands en el dia 66 de la vaga de fam. Em mira de fit a fit i m’etziba: Contra el poder, la resistència; contra la brutalitat, la dignitat. Som i serem partisans. El nostre estendard és la llibertat.  Walter Benjamin : Dem Gedächtnis der Namenlosen ist die historische Konstruktion geweit.  Els sense-sostre, els sense-nom, els sense-estat, els individus marginats, el pàries de la història, nedant contracorrent, perseverant a repel, excèntrics i extravagants, filles i fills d’una tribu silenciada que parla la llengua dels vençuts, que no s’ha rendit mai.

JODOROWSKY Fart de paraules i llibres Parla’m de les teves experiències: què sents? On estàs?  Som vida i energia encarnades Has d’abatre límits fins que visquis en llibertat, sortir de la gàbia Tu ets el teu mestre Tu no tens definició Posa’t un nom  Passeja’t com un ésser creatiu: transforma les coses Allibera’t de la nacionalitat: ets terrestre, extraterrestre, còsmic Has de soltar, no hi ha límits Allibera’t de les etiquetes: no tens ofici, els tens tots Allibera’t de l’intel.lecte Estem fets per unir-nos L’univers és un orgasme continu El plaer creatiu: sense art no hi ha vida Veritat, Amor, Bondat No afirmis el que no has experimentat ( = veritat) 3 energies: mental, emocional, sexual No hi ha jo (ego), hi ha Vida Volem ser vistos, ser estimats, ser desitjats, ser protegits M’encanta ser un cos que té un esperit i ser un esperit que té un cos Si tu ets conscient, ets autèntic, no usis màscares, sigues el que ets Has de sentir la sagrada in...

Vam començar escrivint blogs, l’any 2004, ja fa 14 anys. Després la cosa va decaure amb el Facebook i les altres xarxes socials. Ara pengem fotos a l’Instagram i puilem tuits al Twitter. Del post elaborat del blog hem passat als fils tuitaires més o menys llargs, dels 140 caràcters als 280, i la cosa va endavant. A Twitter usem pseudònim i parlem sobretot de política, que és el que toca ara, amb el panorama que tenim. Uso el plural perquè els meus heterònims blogològics han mutat en heterònims tuitaires, i així la festa continua en aquest nou format. Guanya la immediatesa i els textos lacònics i lapidaris. L’addicció és la mateixa. Els comentaris i els retuits es multipliquen, el que abans eren labels ara són #hashtag i avall que fa baixada, que bulli l’olla i a veure si avui aconseguim més followers. És el joc més trendy, la distracció de moda. Al final, es tracta de no perdre el tren de l’actualitat, dir la teva enmig d’aquesta selva de soroll inextricable. Hi ha els influencers i l...