9.5.18

CR33

Cada dia és més difícil escapar-se de la gent, del seu soroll (no saben estar en silenci), de la seva presència inoportuna. Quan van en manada són pitjors, perquè necessiten fer-se els graciosos, cridar l’atenció. Pots estar en l’indret més remot del planeta que, tard o d’hora, apareixerà un humà per a fer-te la guitza o per demanar-te que li facis una foto. Si són francesos o nòrdics no cridaran gaire. Si són espanyols o italians, seran insuportables. El meu ideal de bellesa sempre descarta la humanitat i les seves obres. No dic que no hi pugui haver alguna femella digna de contemplació estètica, o abellidorament palpable, però són casos excepcionals. La norma humana és la lletjor, la vulgaritat, la frivolitat, el brogit, la brutícia, la ignorància i (per escurçar) tota la rècula de vicis que caracteritzen aquesta puta espècie abominable i destructora. 

(Fragment del llibre “Memòries misantròpiques”, en fase de redacció)