ENTRELLUM

He seleccionat els textos més rellevants del blog Entrellum des de 2007 fins a 2012. Els dels anys anteriors van ser publicats en el volum Catosfera. Ciberdietaris 04-05-06 . Entre els 43 i els 48 anys he viscut els fets més transcendentals de la meva existència. Sens dubte, l'escriptura revela aquesta evolució personal. A l'hora de fer la tria, han prevalgut la filosofia i la literatura sobre altres aspectes, com ara la blogologia, que va ser preponderant en el primer volum. Segueixo pensant (i practicant) que la forma més natural i genuïna d'escriure és el dietari. Fa 8 anys que bloguejo i se'm faria molt difícil imaginar la vida sense el blog.  Ciberdietaris 2007-2012 Amb aquesta ja són 12 les obres que podeu descarregar-vos gratis a Bubok

Em quedo amb la brillantor de la mar i el vol imprevisible dels estornells, ara suspesos, immòbils, adés girant al ritme voluptuós de la tramuntana. Qui fos ocell. Qui fos onada. Qui fos qualsevol cosa lluny d'aquestes paraules bordes que no menen enlloc. Les xemeneies fumegen. Les oliveres són esporgades. No ploris. No pots plorar. Corre i amaga't. Les cendres del cor s'escamparan...  

És la ment la que crea la realitat. Tenia raó Plató: primer de tot són les idees. Només cal que somiïs, pensis, desitgis, visualitzis i verbalitzis quelcom perquè aquest quelcom esdevingui real, es materialitzi. M'ha passat tantes vegades a la vida, ho he experimentat de tantes maneres, que res ni ningú podria fer-me canviar d'opinió al respecte. Ja poden venir els escèptics a parlar-me de "casualitats", "sincronies", "coincidències", etc. I una merda. Guardeu-vos la vostra xerrameca. Sóc un filòsof que només se'n refia de les coses que ha viscut de primera mà. I tota aquesta introducció per a què? Perquè us vull parlar d'un eucaliptus ...  L'altre dia esmentava aquest arbre en un post .  La seva presència dificultava la visió panoràmica completa de la Badia de Roses. I deia: "Si no fos per l' eucaliptus , el somni seria més real". Aquest matí m'he llevat amb la fressa d'una serra mecànica propera. He vist...

Per encetar l'any us recomano un llibre potent: Ulls, budells, cor ( Lapislàtzuli Editorial ) del poeta de Xàtiva Elies Barberà . La presentació a Barcelona serà el proper dimecres dia 16 de gener a les 20 hores a l’auditori i restaurant del Museu d’Història de Catalunya (Pl. Pau Vila, 3 - Palau de Mar). Cultura, poesia musicada i un càtering excel·lent servit per Sagardi amb el port de Barcelona als nostres peus. Us hi esperem!

Contemplo els ametllers florits i les mimoses a punt d'esclatar i m'adono que tot és un miratge. L'hivern no és hivern i nosaltres no som aquest embolcall d'ossos i de carn que malda per atènyer petits plaers fugissers. La mar es confon amb la boirina. La piuladissa dels ocells no em deixa escoltar el silenci. De sobte callen i assaboreixo la perfecció. Sense núvols el cel és més cel. En algun lloc he llegit que la felicitat són 30.000 euros a l'any, no deure res als bancs i evitar qualsevol mena d'estrès. És correcte, però s'han deixat una cosa important: l'amor, saber que importes a algú, adormir-te i despertar-te amb la certesa que no estàs sol en aquest món. O també és un miratge, això?  

Entre la mar i els meus ulls hi ha un eucaliptus enorme, altíssim, estaquiròtic. Balla al ritme de la tramuntana i serveix perquè els estornells s'aturin una estona a emmerdar la contrada. Sempre havia volgut escriure davant la mar, amb l'horitzó dels dos blaus com a pauta. Si no fos per l'eucaliptus, el somni seria més real.  Entre Puig Rom i Empuriabrava hi ha un pany de mar que miro i remiro sempre que puc, cercant la inspiració o la simple inoperància. No em pregunteu com he arribat fins aquí. No és mèrit meu. Les coses més importants no passen perquè tu vols. Només sé que tot el que se m'ha donat ha de ser retornat al món en forma de paraules. Aquesta és la missió. No en tinc cap altra. Jo escric i l'eucaliptus balla. El cosmos reparteix els papers. Cadascú ha de fer sonar la seva melodia. Cantaré per a tu, si vols escoltar-me. I en el silenci de l'horabaixa, quan el cel es tenyeixi de porpra i els aiguamolls semblin miralls, recorda el que ara et...