Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Carlos Edmundo de Ory

Cultura en temps de xarxes-1

Aquesta setmana que queda fins al dissabte dia 30 postejaré algunes reflexions [i dubtes] que puguin servir com a punt de partida per a preparar la taula rodona " Cultura en temps de xarxes ". Us convido a fer comentaris i suggeriments. 1-Reflexió sobre la (ciber)cultura Internet és la major font de cultura que ha existit mai, malgrat que el seu accés encara no sigui universal i gratuït. Al S. XVIII el projecte dels enciclopedistes (Diderot, D'Alembert & Co) era la democratització la cultura; ara tenim la Wikipedia , desinteressada i col·laborativa , on desapareixen els conceptes d'autor i de propietat. Copyleft . Creative Commons . Safe Creative... [¿És el mateix disposar de molta informació que tenir cultura?] Se soscaven les jerarquies, els cànons. Abans la cultura era quelcom vertical, elitista, relacionat amb el poder. Hi havia filtres. " Abans el sedàs era més consistent, o millor dit: abans hi havia sedàs, i certs grumolls no colaven. Ara el circ s’...

Quadern de Cotlliure_4

Divendres 22.2.08 17:25 Enfilo les escales que hi ha rere la glorieta i faig cap al molí. Estic envoltat d' oliveres, pins, xiprers i ametllers florits . M'agrada molt aquesta nova perspectiva. El mar segueix impassible. No em mouré d'aquí fins que el sol marxi. Estic assegut sota les aspes del molí. Ara passa una avioneta. ¿Com he arribat fins aquí? ¿Quin cúmul de coincidències han precipitat aquest dia, aquesta hora màgica? Machado m'ha cridat i he vingut. Després de dinar, Carlos Edmundo de Ory ens ha preguntat si creiem en déu. El meu déu és aquest mar immens i aquesta gavina i aquest horitzó (no l'Horitzó, sinó aquest , hic et nunc), aquest molí amb les seves aspes de fusta vella, aquest campanar que enfonsa les seves arrels dins l'aigua, aquest sol que s'acomiada, els teus versos, Antonio, la llengua-pàtria amb la qual escric, els ocells que piulen, la moto que zumzeja pels revolts de la carretera de Port Vendres , el fumerol que s'enlaira d...