ENTRELLUM

Tot i que les previsions anunciaven núvols, he agafat la moto , he travessat la frontera i m'he plantat a Prada de Conflent. Ja feia temps que el Canigó em cridava. Mítica muntanya cantada pels poetes . Origen de la flama que abrusa els nostres cors. Ha sigut la meva manera de rebre el solstici d'estiu.  La pista que mena fins al refugi de Cortalets és llarga... L' Honda s'ha portat molt bé, és una moto dura i ferma. Recomano fer-ho amb un tot terreny. L'ascens des del refugi a la pica és progressiu. Llàstima que les gropades m'han robat la panoràmica. A voltes plovisquejava. Hi he arribat en una horeta i quart. Dalt del cim, una colla de francesos i una parella d'alemanys. Les tòries al voltant de la creu fan patxoca. Estelades i escrits que recorden que és un dels nostres cims llegendaris.  Fa set anys vaig pujar a la Pica d'Estats i al Verdaguer . Eren els meus primers tres mil. El Canigó en fa 2.784, però la seva alçària és més espiri...

S'ha d'estar molt tocat del bolet per a llevar-se a les set del matí un diumenge de mitjans de novembre, agafar la moto i, amb una temperatura de cinc graus i boira espessa, fer 10 km de carretera i 10 km de pista pedregosa Montsec amunt. Però ell és així, sempre ho ha sigut; així el van parir i em temo que així continuarà fins al final. A l'anada se li van glaçar les mans les quals, malgrat els guants, van haver de ser reanimades amb el caliu del tub d'escapament. A la tornada van ser els peus, els que van patir els efectes del fred, perquè no hi ha botes de Gore-Tex® que suportin quatre hores seguides trepitjant herba molla. La sensació de caminar amb els mitjons xops és força desagradable. La primera hora només va trobar fredolics. El fredolic és un bolet delicat i recòndit. Sol aparèixer sempre en grup, amb totes les tonalitats del gris, mimetitzant-se amb les pedres que l'envolten. S'ha de tenir molta cura a l'hora de collir-lo. Si l'agafes pel ba...

Matí assolellat. Nova ruta amb la moto: Toló , Bonrepòs , Comiols, Covet , Gramenet, Merea . Toló no existeix com a poble. Els dos únics habitants censats actualment són el Pete i la Lou, propietaris de l'aïllada casa rural "Tros de la font" en la qual ofereixen apartaments i Bed & Breakfast. Després de visitar Bonrepòs (que pertany a la Diputació de Lleida ), s'ha atansat fins al poble vell de Comiols el qual està situat a tocar d'un parc d'energia solar. Enrunat i abandonat, ara serveix de pleta. Allí ha fotografiat les restes d'un carro, símbol d'un passat que no tornarà. L'església romànica de Santa Maria de Covet ha estat la gran descoberta d'avui. L' ornamentació de la portalada principal és una cosa extraordinària. Val la pena desplaçar-s'hi per tal d'admirar el que pot donar de si la pedra ben treballada: àngels, evangelistes, músics, acròbates, ocells, lleons andròfags... Veritable apoteosi de la iconografia cr...

El pitjor enemic de l'escriptor és el sedentarisme. Fins que no inventin la manera d'escriure caminant (seria un invent fantàstic), les cames han de romandre aturades mentre els dits teclegen. Pessoa escrivia dempeus i Nietzsche feia grans caminades alpines rumiant els seus pensaments. Quan aquest agost va visitar la Nietzsche Haus va comprar el llibre de Paul Raabe Spaziergänge durch Nietzsches Sils-Maria en el qual apareixen sis itineraris que el filòsof feia per l'Alta Engandina. Després de tanta escriptura avui tocava serrejar. S'ha llevat, ha esmorzat, ha agafat la motxilla, ha engegat la moto i carretera de Llimiana amunt: Sant Cristòfol de la Vall , Sant Martí de Barcedana , Mata-solana ... Passat L'Hostal Roig , a mà dreta, ha agafat la pista que mena fins a la Portella Blanca . Un pedregar de por. Ha fet uns 7 km. fins que, més enllà de l'indicador cap al Forat de Gel , on comença el camí que davalla a Sant Salvador del Bosc , s'ha quedat sense b...

Ruta dels castells de frontera amb la moto. Primer el de Sant Gervàs , situat una mica més amunt de Sant Miquel de la Vall . Està molt malmès. Després, passant per Sant Salvador de Toló (han reparat la carretera i és pura grava, quin perill), el motorista ha fet cap al castell de Llordà . El seu habitant més il·lustre, Arnau Mir de Tost , mil anys enrere va lluitar per a reconquerir el Montsec el qual estava en mans sarraïnes. Més avall d'Isona s'ha desviat a la dreta per a veure els estanys de Basturs , d'origen càrstic com els de Montcortès i de Banyoles . Aigua transparent plena de carpes de totes mides. El vent sacseja les branques i els muricecs comencen a volar. La nit no s'apressa. La superfície esmaltada del llac contrasta amb la fosca silueta dels cims pirinencs. Passa el tren de les 21:47 per l'estació de Cellers-Llimiana . ¿Les sensacions són més importants que els sentiments? ¿Què hauria de prevaler perquè la felicitat fos possible? Llegeix to...

La millor hora és quan surten el muricecs. El sol ja s'ha amagat entre el Castell de Mur i Moror . L'aigua del llac sembla tota de plata. Aquest matí ha recorregut amb la moto els 10 km del camí del Peu del Bosc en el qual es troba la Cova Negra de Mata-solana. Després ha fet cap a Vilanova de Meià tot travessant el congost de l'Escala del Pas Nou. El riu Boix és una delícia, amb les fonts de la Figuera, de l'Hedra i el pont la Gata . A la tarda ha acabat d'endreçar el menjador. O sobren llibres o falten prestatgeries. Demà baixarà a la ciutat. Les ciutats són una cosa manicomial. ¿Qui va ser el capsigrany que va inventar-les? Llegeix tota la sèrie T

Sóc al bar que hi ha davant de l' EOI ( Cafeteria Pilar ). Compro una ampolla petita d'aigua per emportar ( Cabreiroá ). Segon dia de classe. Tinc dues alternatives per venir des de casa: la ruta interior per La Roca o la que va per la costa. Ambdues opcions tenen la mateixa distància, uns 25 km. Mitja hora de camí. Sens dubte, la que més m'agrada és la marítima. Enfilo els revolts de Font de Cera i de seguida sóc al capdamunt del port. La visió del mar des d'allí és com una alenada de vida. Alella, El Masnou, Premià, Vilassar, Cabrera i Mataró. ¿Què té la mar que ens encisa tant? Potser conté tot el que ens manca a nosaltres: la grandesa, la transparència, la pregonesa... Potser és només un mirall on aboquem els nostres somnis impossibles. Quin privilegi poder veure-la cada dia. La professora arriba amb una puntualitat britànica . Avui estreno un bloc d'espiral metàl·lica amb tapes de color taronja. Vocabulari Crowd (gernació, multitud) Mall (centre comercial) ...

A les 7 ja estic despert. Agafo la moto i me'n vaig cap a Can Teixidó. Passo sota la via del tren i em trobo la mar al davant, tota per a mi. La platja deserta. Alguna persona fent fúting. El sol comença a elevar-se per l'horitzó, un sol encara inofensiu. Camino una mica fins al meu racó predilecte, entre unes roques plenes d'algues i musclos petits, on hi ha un pany de sorra que simula una minúscula cala. Estic ben sol. M'agrada la platja a l'hivern i, sobretot, quan no hi ha gent. Aquest estiu he descobert que puc venir a primera hora i gaudir-la igualment. Quan, dintre de dues hores, això comenci a omplir-se, jo marxaré. Escric a la Moleskine tot recolzant l'esquena en una roca, amb els peus mig ensorrats, deixant que les onades em llepin els peus... La mar llampurneja diamantada. Veig els pals dels vaixells que s'estan al recer del port d'Ocata. De tant en tant passa un tren. Ara mateix podria oblidar-ho tot: el meu nom, tot el que he fet i tot el qu...

7:40 Ja sóc a l'Autònoma. Plou. He hagut d'agafar el cotxe. Estaré els propers tres matins aquí, a la Facultat de Lletres, tribunal 319, aula 601. Comencen a arribar autocars plens d'alumnes... 9:30 Fa mitja hora que hem començat el primer examen, el de castellà. Ha caigut un fragment de Nada de Carmen Laforet i un de l'informe PISA 2006! (quin recotxineo , els que han patit el sistema educatiu ara han de jutjar-lo: "Valore, a partir de su propia experiencia, los aspectos positivos y negativos del sistema educativo actual. Proponga alguna medida para su mejora." --Cágate lorito!!! ). A l'aula tenim 65 alumnes, la majoria de la via 1 (científic-tecnològic), meitat de La Vall i meitat de Viaró . La rehòstia, mai millor dit. Un dels vocals del Viaró m'ha reconegut... I és que totes tenim un passat . 11:10 Prova de català. Torna a ploure i fa una certa xafogor. 65 adolescents respirant alhora dins d'aquesta gàbia resulta un pèl angoixant. Opció A...

Massa cops he rumiat que era el moment de prendre una decisió transcendental que capgiraria el curs de la meva existència. Massa cops m’he fet enrere. Totes les "grans decisions" són ridícules. Ara només rumio la manera de trobar una estona per escapar-me de tot i de tothom. Sovint ho aconsegueixo. No us diré com. --&-- Avui em tocarà circular així: Tallen l'AP-7

11:45 Surto de l'entrevista que m'han fet a Ràdio Sabadell , agafo la moto i enfilo l'AP-7 direcció Girona. 11:55 A l'altura del CIM Vallès veig que el trànsit s'alenteix, i a Mollet els vehicles ja estan aturats. Penso que deu ser per culpa del Premi de Motociclisme d'aquest cap de setmana al Circuit de Montmeló. Avanço pel lateral... 12:10 Una mica abans de la sortida 13 (Granollers) veig que hi ha quatre cotxes blocant el pas, un per cada carril. Avancen a pas de bou. Els condueixen joves que porten enganxines . Davant d'ells, l'autopista és un desert. M'aturo i els demano què passa. Em diuen que és una acció contra l'apujada del gasoil. M'informen que més endavant, al peatge de La Roca, hi ha més gent amb pancartes. 12:15 Surto de l'autopista i corro cap a casa a buscar la càmera . Torno a entrar a l'autopista en direcció al peatge de La Roca. 12:34 Efectivament, allí em trobo més vehicles aturats, un camió groc que no para ...

Els caps de setmana no es pot caminar per la muntanya. És temerari i fastigós. Passen a tota hòstia els putos quads, els putos tot-terrenys i les putes motos de cross llaurant els camins i aixecant una polseguera terrible. Després, al darrere, vénen els cavalls que adoben el camí amb els seus excrements. Finalment, els pobres i soferts ciclistes i caminants hem d'empassar-nos tota la pols, esquivar els xaragalls i ensumar les caguerades. Sembla que travessem un camp de patates... No, no tornaré a petjar els camins el cap de setmana. Durant la setmana estic sol.

Cop de moto cap a Barna. Amb 20 minuts em planto a la Plaça Sant Jaume. Són tres quarts de set, aparco entre el Bocatta i les unitats mòbils de TV3. A mà dreta veig les furgonetes blau marí dels Mossos i, enmig de la plaça, grups de manifestants que escalfen l'ambient amb xiulets. Poca gent. Vilaweb diu que un miler , la Guàrdia Urbana 700 els Mossos 400 . A les set en punt la plaça està mig plena (o mig buida, depèn de com es miri, com allò del got). Comença la cridòria, les consignes, etc. Els megàfons atreuen càmeres i periodistes. El més curiós és que hi ha diferents nuclis, tres o quatre en total, d'allò més diversos. Per una banda, la pancarta de Catalunya Acció : CATALONIA THE NEXT STATE IN EUROPA . [ Discurs de Santiago Espot + vídeo ]. Allí em trobo l' Enric Borràs que em presenta el seu fill el qual ens fa una foto. Em regala una estelada . Un altre nucli és el de les associacions veïnals que arboren pancartes de lletra verda en les quals demanen l'AV...

Em posen nerviós les cadires sobre la taula, cap per avall, amb les potes enlaire; fins que no les baixo totes no puc començar la classe. Quan el dentifrici està escurat, no suporto haver de prémer l'envàs per a extreure'n les escorrialles. No tolero la visió d'unes sabates brutes; no surto mai de casa sense enllustrar-me-les. El mateix em passa amb les ulleres i la visera del casc; si un mosquit s'hi espetega, m'aturo per a netejar-la. Els mocadors que duc (sempre a la butxaca esquerra dels pantalons) han de ser blancs i de cotó; els mitjons negres; les camises ben planxades (ja fa anys que me les planxo jo). Dormo girat sobre el meu costat esquerre. A casa pixo assegut. Em menjo les ungles de les mans; (de petit també em menjava les dels peus). La ginebra ha de ser Beefeater, la tònica Nørdic Mist; sense llimona, sisplau. He de menjar xocolata cada dia sens falta. M'encanta el bacallà cuinat de totes les maneres possibles. Si veig una falta d'ortografia no...

Abans d'entrar a treballar, deixo la moto a Ca l'Isern. En Josep, el meu motorista de capçalera, em recorda que fa un any i mig que no em veu el pèl. Jo faig broma amb això del pèl i li dic que la culpa és seva perquè em va vendre una moto que no dóna problemes. Farem revisió general, canvi d'oli i canvi de cobertes. Les gomes estan molt gastades i ja he tingut un parell d'ensurts. No val a badar. Calça-me-la bé, Josep. Durant l'hivern no l'he agafat gaire. Arriba el bon temps i tinc ganes de moto . L'aniré a recollir a les cinc, quan surti de l'institut. Ara són quarts de quatre i estic assegut en una espona a la vora d'un camí de Gallecs . He caminat deixant enrere la ciutat. Sembrats, camps de faves, canyars, pins, el verd primaveral, el brogit de l'autopista i del circuit de Montmeló, un llangardaix enorme, ocells, papallones, l'aigua cristal·lina del torrent, les muntanyes al fons... Ara tornaré a l'institut. Tinc classe de quatre ...

Faldilla carbassa, samarreta negra, sandàlies, ulleres de sol... M'has citat dins un cinema. M'has dit el nom de la pel·lícula i l'hora de la sessió. He agafat la moto i he volat per l'autopista. He vist com entraves a la sala i t'he seguit de lluny. No hi ha gaire gent. T'asseus a la penúltima filera. Jo m'assec al teu costat. Tanquen els llums. Comença la publicitat. Hola, em dius, pensava que no vindries. ¿Ho has dubtat potser? No pas. Al darrere no tenim cap espectador. Els més propers, a la mateixa filera, són una altra parella que tampoc no miren la pantalla. Em petoneges el coll i em llepes l'orella amb la punta de la llengua. M'agafes la mà i la prems amb força. Ets un Dimoni, em dius. ¿Dimoni jo? Et recordo, noieta, que has estat tu la que m'ha citat en aquest cinema, així que no te les donis d'angelical. Ja saps què en penso, de les dones angelicals . Efectivament: no portes calces. Ho sabia. Ho he sabut des del mateix moment en q...

La vida està feta d'encontres i desencontres; de vegades, amb sort, també hi ha reencontres. Avui he tornat a veure una persona que feia just 22 anys que no veia. Hem dinat un arròs a banda al Tapelia de Passeig de Gràcia, 15. Amb l'ajut inestimable de l'Albariño, hem xerrat pels descosits durant cinc hores. Les nostres vides van divergir aquell estiu de 1984. Jo vaig venir cap a Barcelona i ell se'n va anar a Bonn. El retrobament d'avui m'ha emocionat. 22 anys és mitja vida. Encara recordo quan traduíem les cançons de Los Pecos al grec clàssic i al llatí macarrònic. Jo maltractava la guitarra i ell les cantava amb prou feines. Els companys del Colegio Mayor Belagua Torre II xalaven d'allò més amb la nostra música goliàrdica. Ara ja no som els mateixos, les nostres circumstàncies són distintes, però l'humor i el caràcter no han canviat. Com va sentenciar el vell Heràclit: Ηθος Ανθρωπῳ Δαιμων (el caràcter és el destí). I el destí, capriciós, conxorxa...

SELECTIVITAT-2 (9:15) He perdut l'aposta : no ha caigut Mill de Filosofia , sinó Plató i Nietzsche (gràcies Anna !) Millor. Ambdós són textos prou fàcils: la política platònica i la crítica nietzscheana de la moral cristiana basada en el ressentiment. L'opció A de la prova d' Història comença amb un text que diu: No tenim, Senyor, la pretensió de debilitar, ni encara menys atacar, la gloriosa unitat de la pàtria espanyola... Es tracta d'un fragment del Memorial de Greuges a Alfons XII , març de 1885. L'any passat el text era sobre l'Estatut i enguany... el que nosaltres volem, Senyor, és que a Espanya s'implanti un sistema regional adequat a les seves condicions actuals... I segueix: Només podem usar la nostra llengua a les nostres llars i en converses familiars, desterrada de les escoles... I afegeix: ni els jutges entenen els testimonis i processats, ni aquests entenen els jutges Com podeu veure (després de 121 anys!) la cosa segueix ben embolicada... ...

No hi ha cap sensació que s'assembli a la sensació de sortir d'un revolt estripant amb la moto gas a fons, el motor bramant entre les cames, el gest decidit del canell transmetent el poder a la màquina que et catapulta cap endavant de manera brutal... No, no conec una sensació igual. Potser per això les motos m'han captivat sempre. Des de molt jove, sempre he tingut moto: un Vespino taronja, una Montesa Enduro vermella, una Vespa 200 groga, una Yamaha Diversion verda, un scooter platejat, una Honda negra... Gairebé tantes motos com xicotes. Igual que les dones, la majoria de les vegades he hagut de canviar-les per culpa d'accidents o traumatismes irreparables. Ara que ho penso: alguna mena de paral·lelisme hi deu haver entre conduir una moto i fer-s'ho amb una dona... Ella (la moto o la dona, ambdues femelles) s'escalfa, és cavalcada, vibra entre les teves cames, s'hi arrapa... Es crea una simbiosi quasi perfecta quan els cors bateguen a l'uníson i els c...

Mahalta, 2 perfectes desconeguts perduts enmig del Raval sota el plugim suau d'aquest maig agònic. 2 perfectes desconeguts que s'han begut mútuament fins a les escorrialles i que, tanmateix, segueixen assedegats l'un de l'altre. 2 perfectes desconeguts accelerant vora mar sobre l'asfalt cavalcant el cavall metàl·lic a l'encalç d'un somni inversemblant: paisatge del paradís a l'embosta de les mans. 2 perfectes desconeguts sense passat ni futur sense saber què volen sense brúixola ni timó units per l'única força que fa moure tots els astres . 2 perfectes descon e guts, borratxos d'instants intraduïbles, sensacions im p araulables, llavis ressecs, pells blanques i pigades, memòria de segles b uits, horitzó volàtil. 2 perfectes desconeguts respirant-se, sorra de platges llunyanes on mai no es pon el sol.