29.3.08

Cap de setmana

Els caps de setmana no es pot caminar per la muntanya. És temerari i fastigós. Passen a tota hòstia els putos quads, els putos tot-terrenys i les putes motos de cross llaurant els camins i aixecant una polseguera terrible. Després, al darrere, vénen els cavalls que adoben el camí amb els seus excrements. Finalment, els pobres i soferts ciclistes i caminants hem d'empassar-nos tota la pols, esquivar els xaragalls i ensumar les caguerades. Sembla que travessem un camp de patates... No, no tornaré a petjar els camins el cap de setmana. Durant la setmana estic sol.

3 comentaris:

Narval ha dit...

Segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, un caminaire és un peó de camins: Obrer que treballa en el manteniment i la reparació de les vies fèrries, de les carreteres i de les instal·lacions annexes.

Es veu que la moda dels blocaires ha fet molt de mal.

Toni Ibañez ha dit...

Gràcies, Narval, per la teva precisió. Ara ho esmeno.

Sergi ha dit...

I a més, quan et creues amb la majoria dels caminants de cap de setmana i els saludes (com sempre m'han ensenyat a fer els meus pares com a motiu d'educació), o et miren i t'ignoren, o directament ni et veuen ni escolten.

Durant la setmana, és una altre cosa. És cert.