ENTRELLUM

Ni que impossible fossis, els fills t'hem escollit  Armand Obiols, Oda a Catalunya   Del campanar de la Seu fins al Norfeu, Del Canigó als arrossars de l'Ebre, De l'arcana Vall d'Aran a tot arreu, Del llogaret a la urbanita febre. (Màrius escriu cançons d'amor a Mahalta ,  Xènius la Lídia de Cadaqués empaita) L'afecte més sagrat ix a Montserrat, Sens oblidar la pau de Poblet i de Núria; Dòlmens i menhirs de gaudiniana fúria Atenyen el cel al bell mig de la ciutat. (Fills d'una augusta esperança, Fets de boira i tramuntana) Arrelats a la terra amb consistència, Bastim castells d'arquitectura humana, Units de mans fem via i fem rotllana, Tres-cents anys de greuges i paciència. (On ets, Espanya, que no et veig? Lo teu present és ruïna) No hem nascut per acatar lleis ponentines, Ni fem mutis quan ens volen engabiats; No oblidem la sang dels avantpassats Que anhelaren quimeres gegantines. ( Catalonia is not Spain,  ...

Des aquest divendres ja és operatiu AraPonent.cat , el primer diari concebut i editat exclusivament en format digital a les comarques lleidatanes. AraPonent.cat promourà de manera prioritària la cobertura informativa de les comarques de la futura vegueria de Ponent: Segrià, Garrigues, l'Urgell, Pla d'Urgell, Noguera i la Segarra. Des dels impulsors del projecte es pretendrà generar debat a la xarxa en aspectes d'especial interès ciutadà i traslladar aquestes temàtiques també a les principals xarxes socials. És per això que l'apartat d'opinió adquirirà un protagonisme especialment rellevant en la publicació. AraPonent se suma a d'altres diaris d'àmbit territorial com AraVallès i AraGirona o el sectorial Jornal.cat -entre altres- que tenen com a referent nacional el digital directe!cat , tots ells vinculats al grup Catmèdia. A més de galeries fotogràfiques i vídeos d'edició pròpia, AraPonent.cat també inclou entrevistes, enquestes, una tira còmica, un...

Últim concert de Lluís Llach al seu poble natal. En directe per TV3. Abans uns episodis del Polònia . Arriba a la carpa el president de la Generalitat. Escridassada , xiulada: "Fora Montilla, fora Montilla"... El presentador de Tv3 intenta dissimular, però no pot negar l'evidència. Per fi fa acte de presència a l'escenari el sermonaire, que parla més que canta. Destrossa el català. Enfoquen Ariadna Gil, Puigcercós i Montilla (que avui és aquí i demà serà a CAN ZAM ). Quins collons! Puta política. Pur electoralisme. Em cago en Tv3. Ara canta Tinc un clavell per tu , una carrinclonada de cançó. Ha esmentat que els del PP volen deixar el País Valencià sense Tv3. També han sortit la Mònica Terribas i la Maria del Mar Bonet. Enfoquen el Mas. Ara canta Maremar ... Un piano, una bateria, dues guitarres, un saxo, un violoncel... Massa instruments per a una música tan dolenta. Torna a xerrar. Amb aquest gorret que duu sembla un bisbe. No entenc aquesta mania que tenen alguns d...

No dir mai adéu. No dir mai adéu i romandre en el límit exacte on s’ajunten passat i futur. No dir mai adéu i confondre el desig amb la realitat. No dir mai adéu i esperar que demà les coses millorin. No dir mai adéu i tranuitar totes les nits fins que arribi la fi del món. No dir mai adéu i entomar la solitud. No dir mai adéu i obrir de bat a bat les finestres perquè entri el vent del nord. No dir mai adéu i abraçar cada segon com si fos l’últim segon. No dir mai adéu i comprendre que tot és un joc que va inventar-se un déu foll que s’avorria. No dir mai adéu i gronxar-se en el balancí dels mots com si els mots fossin l’única salvació que ens queda enmig d’aquest desgavell de cors. No dir mai adéu i tallar tot els lligams que ens aferren a les ficcions. No dir mai adéu i lliurar-se al deliri de les passions. No dir mai adéu i cremar totes les naus per a estalviar-se la temptació del retorn. No dir mai adéu i emmalaltir d’amor. No dir mai adéu i ensopegar mil cops amb la mateixa pedra...

Em llevo tard. Planxo 10 camises. M'assabento (via telefònica) de qui és el guanyador del Premi Josep Pla d'enguany . No puc donar cap pista perquè el veredicte és aquesta nit. Fa un solet que enamora. Ara menjaré alguna cosa i, encabat, me n'aniré a passejar... Els Reis m'han portat algunes cosetes: un pijama, quatre parells de mitjons, un parell de samarretes CK , un clauer de plata, el CD de Xavier Monge Trio & Carme Canela titulat Altres cançons a Mahalta ... Anit, a la cavalcada del meu poble, ningú s'ajupia a arreplegar els caramels... Malaguanyats. Els de la brigada de neteja de l' Ajuntament els van haver de recollir tots. Demà passat tornem a la feina. Ja era hora. Hem sobreviscut un altre Nadal.

SELECTIVITAT-2 (9:15) He perdut l'aposta : no ha caigut Mill de Filosofia , sinó Plató i Nietzsche (gràcies Anna !) Millor. Ambdós són textos prou fàcils: la política platònica i la crítica nietzscheana de la moral cristiana basada en el ressentiment. L'opció A de la prova d' Història comença amb un text que diu: No tenim, Senyor, la pretensió de debilitar, ni encara menys atacar, la gloriosa unitat de la pàtria espanyola... Es tracta d'un fragment del Memorial de Greuges a Alfons XII , març de 1885. L'any passat el text era sobre l'Estatut i enguany... el que nosaltres volem, Senyor, és que a Espanya s'implanti un sistema regional adequat a les seves condicions actuals... I segueix: Només podem usar la nostra llengua a les nostres llars i en converses familiars, desterrada de les escoles... I afegeix: ni els jutges entenen els testimonis i processats, ni aquests entenen els jutges Com podeu veure (després de 121 anys!) la cosa segueix ben embolicada... ...

Escrius: Vaig bastir una paret tota sola, no massa gruixuda ni massa alta, però ho vaig fer tota sola. Fa molts anys, quan ja no era verge però tenia l’ànima a flor de pell i els ulls em sortien com agulles. Vaig bastir un amagatall, un miratge, un racó de música, silenci i poques paraules on poder desar -me (...) Vaig bastir una paret tota sola, a còpia de paraules silenciades amb mossegades de llengua, somnis condicionats i menjars inapetents. Ets el desig que s’amaga darrere. Ets la paraula. El cor em surt per la gola quan retornes com l’onada i m’envaeixes . Obro la boca com obro l’ànima. Tanco els ulls i no veig l’esquerda . Responc: Fou una petita escletxa Una onada sinuosa i delirant La teva real presència Com un remolí de joia Ofèlia -heura d'angoixes Flaire de glicines- Qui em rescatarà d'aquest naufragi? Qui em re...

Mahalta, 2 perfectes desconeguts perduts enmig del Raval sota el plugim suau d'aquest maig agònic. 2 perfectes desconeguts que s'han begut mútuament fins a les escorrialles i que, tanmateix, segueixen assedegats l'un de l'altre. 2 perfectes desconeguts accelerant vora mar sobre l'asfalt cavalcant el cavall metàl·lic a l'encalç d'un somni inversemblant: paisatge del paradís a l'embosta de les mans. 2 perfectes desconeguts sense passat ni futur sense saber què volen sense brúixola ni timó units per l'única força que fa moure tots els astres . 2 perfectes descon e guts, borratxos d'instants intraduïbles, sensacions im p araulables, llavis ressecs, pells blanques i pigades, memòria de segles b uits, horitzó volàtil. 2 perfectes desconeguts respirant-se, sorra de platges llunyanes on mai no es pon el sol.

Les espasetes liles de vell nou, de bell nou, bellnouades. (...) El xoc del lilàs carregat de flors en efervescència i tu, Aràlia, amb un capell d'ala ampla i tota vestida de blanc cru dibuixant aquells raïms de flors en inflorescència: essència de record. Tu i Lechevalier presents com amants clàssics. Punyides al cap, als polsos. I el descobriment dels amants que «le bonheur n'est pas toujours divertissant.» (...) Dic fort: Per què l'amor no existeix enlloc on tu no hi ets? Abelles i papallones entre els fems i les cendres... Bestioles alades animàculs que solquen eteris espais vogelschwingen möcht ich breiten mosquetes albatros mahaltes aràlies cavallers de ceptres germànics florim primaverals corinflamats tendríssim naufragi ultravivim felicitats inversemblants l'amor que insisteix procliu al desastre lluny enlloc nowhere notime vade retro cave canem defugim paraules talment lilàs que embaumen el jardí furtiu dels somnis carn i batecs i sang i ànimes desballestades...

Mahalta: no cal que inventis cap mentida més per a fugir de la membrança. L'oblit s'escapoleix com un llangardaix sobre la sorra bleïdora del desert. Et segueixo el rastre, la línia recta dels records a frec d'horitzó. Ets la de sempre. La nena que fumava d'amagat, que escrivia el seu diari en llibretes d'espiral, que s'embolicava amb aquella bufanda vermella de llana feta per l'àvia, que es bevia a glopades els crepuscles escoltant El último de la fila . No inventis cap més amagatall. Sé qui ets. Sé què vols. Sé què somies. Mahalta: passen els anys i tot segueix intacte en el mateix punt que ens vam dir adéu. Un adéu fictici, inesborrable. Com els teus llavis. Com la teva set. Com els versos de Verlaine que encara ressonen pels carrers estrets: Il pleure dans mon coeur comme il pleut dans la ville... Estigmes gravats a l'escorça de les nostres ànimes.